No gaire lluny dells seu la teva mare, sola i de negre, com si fos un signe de puntuació entre totes aquelles bruses multicolors. Duu el coll mal posat dun cantó, se li ha quedat ficat endins. Més tard, abans que facin les fotos, corregiràs discretament aquesta errada. Thi acostaràs, li passaràs els braços al voltant del coll, recolzaràs el cap sobre la seva espatlla immòbil, com si et fessis una foto amb un arbre. La primavera és a les acaballes, però encara té el pes de totes aquestes campanetes als muguets i els til·lers. Una flaire ensucrada llisca a través del fum de les cigarretes i del perfum de les mares orgulloses. Recolzada en un fanal, miro la teva mare, que et dona diners i et diu algunes frases, inaudibles per a mi. Com si comprés patates. No suportes el seu dol, però és la nit de la graduació, et dona diners, i darrere vostre lesglésia brilla com un molinet de cafè acabat de polir no té sentit criticar-la.
Quan ja sha allunyat prou pel carreró, vinc amb tu i tensenyo els bitllets al moneder.
Cinquanta dius. Guai... Jo vint.
Suficient. Has agafat...
Sí. Són de maduixa.
Els has olorat?
No, idiota. Ho diu a la capsa.
La nostra resistència a anar arreglades era tan elaborada com les capes de tul de les nostres companyes. A la mare la incomodava mirar-me: shavia posat el seu millor vestit, lúnic que encara li cabia. Les meves cames esprimatxades la posaven nerviosa. La filla del cap de policia graduant-se amb vambes i malles.
El dia abans de la cerimònia em va dur a comprar sostenidors. A mi no em venia de gust, però era evident que per a ella era important, així que vaig acceptar. Suposo que era un intent dacostar-se a mi duna manera que el meu pare no em pogués fer costat. Estava decidida a complir la seva santa obligació com a mare, així que em va ensenyar a emprovar-me uns sostenidors com Déu mana. A lemprovador em va mirar les costelles, el pit no desenvolupat i lestómac xuclat, amb ulls de derrota. Es va agafar cofoia els seus pits grossos i va dir:
A mi aquests em van sortir a primària. En això també tassembles a ton pare.
Ma mare com una adolescent ofesa que necessités aquesta victòria, palplantada davant del meu cos mig nu alçant-se les tetes.
El matí del dia de la graduació, el pare em va regalar una cadeneta daurada amb un penjoll de la mida duna capseta de llumins, amb el meu nom, el cognom i la data daquell dia gravats en cursiva. Va mirar a terra com sempre que tenia por de posar-se a plorar. Va dir:
Molt bé, filla.
Cinc o sis anys després posaré aquella cadeneta a les mans suades dun prestador dublinès. Els diners majudaran a anar tirant durant un mes. No en tindré ni per a un mòdem, trucaré a la mare des dun cibercafè. Ella cridarà, pensant que la connexió és millor si parla fort, i el pare callarà, marribarà la veu crispada dun comentarista de futbol en comptes de la seva. Llavors empenyoraré les arracades de perles, lanell de làvia i dues bosses de pell. Canviaré Bòsnia per calés, només per no haver de tornar-hi. Però aquell dia, dins unes vambes de plataforma i els cabells fins al cul, això no ho sé. Ens hem graduat. Mestic al teu costat i cantem, amb la cadeneta sota la brusa perquè els altres no la vegin. Ni tan sols sé que un matí tornaré a la casa dempenyorament amb el primer sou i madonaré que ja és massa tard. No sé que em sabrà greu, encara que la cadeneta fos odiosa i el penjoll, exagerat en tots els sentits.
I aquells dos nois que vam escollir per fer-ho? Devia ser idea teva. A més, a mi, després de lAleksandar mera ben igual. Només volia que allò passés com més aviat millor. Et vaig deixar que ho planifiquessis tot com si la meva virginitat fos un compte bancari i tu un hàbil comptable. No et va resultar mai difícil atreure latenció dels homes. Veien en tu el mateix que jo: la promesa dun paratge verge i tranquil que espera darrere dun tronc humit a les profunditats del bosc. Tenies els ulls més negres que mai, ressaltats per una ratlla de llapis dulls que toblidaves de rentar-te abans danar a dormir. Venies a classe despentinada, amb la brusa arrugada. Abans que entrés el primer professor, jo em llepava el dit índex per treuret la taca negra que tenies sota els ulls. I tu em miraves amb cara de no importar-te si anaves tacada o no. Treia base líquida de la bossa i te laplicava al nas vermell. Podria haver-te maquillat la cara com la duna geisha i tu no hauries reaccionat.
I aquells dos nois que vam escollir per fer-ho? Devia ser idea teva. A més, a mi, després de lAleksandar mera ben igual. Només volia que allò passés com més aviat millor. Et vaig deixar que ho planifiquessis tot com si la meva virginitat fos un compte bancari i tu un hàbil comptable. No et va resultar mai difícil atreure latenció dels homes. Veien en tu el mateix que jo: la promesa dun paratge verge i tranquil que espera darrere dun tronc humit a les profunditats del bosc. Tenies els ulls més negres que mai, ressaltats per una ratlla de llapis dulls que toblidaves de rentar-te abans danar a dormir. Venies a classe despentinada, amb la brusa arrugada. Abans que entrés el primer professor, jo em llepava el dit índex per treuret la taca negra que tenies sota els ulls. I tu em miraves amb cara de no importar-te si anaves tacada o no. Treia base líquida de la bossa i te laplicava al nas vermell. Podria haver-te maquillat la cara com la duna geisha i tu no hauries reaccionat.