El mes de juny, un dia destiu canicular, lEileen posa a la seva filla un vestit que li acaba de fer, de cotó blau clar amb unes mànigues molt curtes amb volants. Cap a dos quarts de quatre, assegut al teclat del piano, el senyor Vaessen comprova loïda absoluta de la seva alumna i també la seva capacitat de reconèixer els intervals sense veurels tocar: tercera, quinta, quarta... Dreta a la seva esquerra, la nena ho fa de meravella. Llavors ell diu: Ara, Lili Rose, a partir del do 3, pots cantar-me una sisena? Just quan la seva veu comprova el do agut i quan la gola i les cordes vocals busquen lobertura precisa que cal per produir el la per sobre, el senyor Vaessen, amb la mà dreta al teclat, fa lliscar lesquerra per sota del seu vestit.
El temps satura. El cos de la Lili Rose es torna de pedra. El la agut que tan graciosament havia alliberat en laire sinter-romp, ocellet obstruït a la seva gola. Després dacaronar-li la ronyonada i les natges menudes, la mà del senyor Vaessen baixa entre les seves primes cuixes lleugerament apartades i li acaricia la petita protuberància del sexe a través de les calces de cotó blanc, unes daquelles que lEileen li compra tres a un dòlar al Woolworth del centre, i que té cura de rentar només amb altres peces de roba blanques, perquè si es renten amb roba de color (fins i tot de colors clars, insisteix), es tornen grises o roses i no es poden recuperar mai ni fent servir lleixiu! LEileen explica aquestes coses a la Lili Rose molt seriosa perquè, encara que ella té una feina a fora, ve duna llarga ascendència de mestresses de casa devotes i apassionades i vol que la seva filla domini a la perfecció les regles de lart domèstic.
Però quan el senyor Vaessen lestira cap a ell murmurant Quina nena més bufona, que bonica que ets, lencanteri es desfà de cop i volta. Desempallegant-sen, agafa la cartera, surt de lhabitació, es llança cap a lescala i no para de córrer fins que és davant de casa. Allà, diu a la seva mare que ja no vol formar part del cor de lesglésia ni fer classes de cant. Per moltes preguntes que li fa lEileen, la nena no en dirà mai més ni una paraula.
«Què ha passat exactament i què vol dir, això?». Hi pensa contínuament. Sap que els homes poden estar excitats. És com lelectricitat, com quan prems un interruptor i sencén una bombeta? El seu cos ha excitat el senyor Vaessen. Sha encès una flama en el seu cos. En canvi, a ella el seu tacte lha deixada glaçada. Li ha petrificat el cos.
La veu dins el seu cap li diu que vagi amb molt de compte. Li diu que shaurà de vigilar de prop dara endavant. La Lili Rose comença a amoïnar-se pel seu aspecte i a comparar-se amb les altres noies. Per ara no té pits, però algunes nenes de la seva classe, un any o dos més grans que ella, ja en tenen. Al vestidor, abans o després de la classe de gimnàstica, la Lili Rose les observa damagat preguntant-se si, més endavant, ella també tindrà els pits que tremolaran quan camini o que li botaran quan corri. Espera que no.
Es posa a fullejar números antics dElle. Els pren a la seva mare en petites piles de tres o quatre, els amaga sota el llit i, quan ha acabat els deures, safarta danuncis i de consells de bellesa.
Dins seu saboquen paraules i imatges. Les models són princeses modernes perfectes: altes i esveltes, modestament proveïdes de pit i cuixes. Amb el perfil girat cap a la càmera, caminen gronxant suaument braços i cames. La càmera capta la frescor de la seva mirada i la gràcia dels seus moviments. Les faldilles de llana, tweed o pell baixen fins per sota el genoll. Rebaixes de Nadal, rebaixes destiu: barretets, capells tambourin, capellines. Les pestanyes es poden allargar amb rímel preferentment waterproof, per evitar que sescorri en cas de pluja o de plors. Al braç: bosses de pell de totes les mides i de totes les formes, amb cadenes daurades, corretges, tancadors, butxaques, cremalleres. Als peus: botes, escarpins, talons dagulla, botins, botes fins als genolls, fins a les cuixes. Moda femenina. Accessoris. Boines sobre cabells caoba. Dones que segueixen el marit caçador a través de la verdejant landa escocesa. Kilts que es balancegen. Dones a cavall, dones amb palafrener. Dones amb els llavis brillants color perla i amb les parpelles ombrejades de color fum. La paraula perla. La paraula fum.
Cada paraula de cada anunci per a la Lili Rose és poesia. Li agrada llegir-ne els preus, sempre rebaixats (només 12,99 $ en lloc de 19,99 $!). Els abrics de pell costen centenars de dòlars; són preciosos també perquè són inaccessibles. Es deleix pels abrics de visó, jerseis de caixmir, mocadors de seda. Passant les pàgines de paper setinat, frega la galta contra aquesta idea de suavitat. La paraula càlida visó lomple totalment dalegria, igual que la paraula llisa caixmir i la paraula suau seda. Cap ésser humà ha colpit tant la Lili Rose com la paraula caixmir. Lanvin, Chanel: associacions franceses delegància i glamur. Tot el que és glamurós ve de França, incloent-hi la paraula glamur.
Sempassa a grans glopades les dones sensuals i exuberants, en contempla els sostenidors fins a marejar-se, observa els motius de les randes a través de les quals sendevina la corba suau dels seus pits, en memoritza els pentinats, les ungles llargues amb manicura perfecta, els panxells esvelts amb mitges de niló. Als homes no els dedica ni un instant ni quan, brandant un diamant immens, es llancen a la falda de les dones per demanar-los que es casin amb ells. Només li interessa la bellesa muda i cara de les models. Galtes amb coloret, mans untades de crema hidratant. La Lili Rose satipa danuncis com altres satipen de bombons: compulsivament. Es torna insaciable.