LEileen està amoïnada per aquest comportament nou de la seva filla, que interpreta erròniament com una explosió narcisista precoç de la pubertat.
Mira-la, diu a en David un vespre que, al passadís, la Lili Rose sempolaina dreta davant del mirall. Està obsessionada per les vores, les mitges, els cabells, les ungles... Laltre dia em va demanar que li comprés una faixa i uns sostenidors als nou anys! Com és possible?
Preocupat pel mercat immobiliari i per algunes conquestes femenines menors, en David no shavia adonat de res.
Sinteressa pel seu aspecte, diu ell, és una cosa molt natural. Tu com tho vas fer, per atrapar-me, eh? Ungles pintades i llavis nacrats, sabates de taló..., què et recorda, tot això?
David, per lamor de Déu!, que té nou anys! Una faixa... però quin acudit, si no té res per aguantar ni contenir!
Per què no pot jugar a princeses? Totes les nenes petites ho fan, no? Igual que els nens petits juguen a soldats.
LONG ISLAND, 1996
Per marcar el segon aniversari de la mort den Pavel, els Rabenstein, normalment poc atents a les festes jueves, decideixen fer un séder de Péssah a casa de la Jenka a lEast Hampton. La Claire, la criada haitiana, que viu a dues hores de metro dallà, a Rego Park, aquell matí arriba més aviat que de costum per parar la taula festiva. Al cap de taula, seguint les instruccions de la Jenka, hi col·loca un cobert per al patriarca absent. I al centre: un bol daigua salada, un plat de pa matsà i una tasseta de julivert.
Tu, Shayna, que ara tens quatre anys, no pots evitar observar nerviosa la teva àvia de mirada penetrant, amb el mentó flàccid, les galtes arrugades, el nas de ganxo i duna edat inconcebible. Veus que les mans li tremolen i que estreny fort el tovalló de lli per immobilitzar-les. Et dius que si mai tentrebanques parlant, aquesta àvia-esparver sabraonarà damunt teu, tatraparà amb les seves terribles urpes i se tempassarà com si fossis un ratolí de camp.
A la dreta de la Jenka hi ha el teu pare, lhome més guapo del món, avui vestit amb uns pantalons gris pissarra i un jersei de caixmir negre. En Joel ja no porta ulleres, perquè fa poc li han fet una operació de làser per corregir-li la miopia. Per això, malgrat els cabells grisencs i els solcs entre les celles, no sembla que tingui ledat que té.
A lesquerra de la Jenka hi ha el seu altre fill, el teu oncle Jeremy. Tot i que és calb, que sempre està sobreexcitat i suant, te lestimes perquè no es descuida mai de dur-te caramels. És més gran que el teu pare, i gai. De moment es queixa de la cadena infernal de túnels i peatges que acaba de travessar. El seu company Arnold sha declarat «al·lèrgic a les bajanades religioses» i en Jeremy ha hagut de fer sol les tres hores de carretera entre Hoboken i East Hampton.
Al costat den Jeremy shi ha assegut la teva mare. És el seu primer séder i tu tadones que està molt nerviosa. El seu cos no es mou, però els ulls li voletegen com si un pardal atrapat dins el seu crani fes batre les ales contra el vidre.
Tu també estàs nerviosa, Shayna. Ets la més jove de la colla i et toca a tu fer les quatre famoses preguntes de la cerimònia de Ma nishtana. Com que sabies que hauries de passar aquesta prova i volies que la teva mare en quedés molt impressionada, en Joel ha dedicat una estona cada vespre de la setmana a repassar les preguntes amb tu fins que te les has apreses de memòria.
Ara, fent un senyal amb el cap i clavant-te un copet de colze en Joel et dona el tret de sortida. Agafes aire, però quan intentes parlar de la boca només et surt un esgüell de ratolí. Tescures la gola i repeteixes la pregunta que dona nom a la cerimònia i lobre: «En què és diferent de les altres, aquesta nit?».
Perfecte, reina, diu la gran urpa den Joel damunt la teva maneta menuda. Bravo. Som-hi, vinga, tu pots amb les preguntes.
Enganxant-te a la calidesa del teu pare, dius: «Car totes les nits mengem pa amb llevat o pa àzim; per què aquesta nit només mengem àzim?».
En Joel tha explicat que al séder de Péssah es menja pa sense llevat per recordar que durant la llarga travessia del desert del Sinaí per fugir de lesclavatge, els jueus no tenien llevat.
«Car cada nit mengem tota mena dherbes; per què aquesta nit només mengem herbes amargues?...», julivert, en aquest cas, et va informar en Joel. No suportes el julivert i esperes que no tobliguin a menjar-ne.
«Car totes les nits», continues amb coratge i obstinació, la veu una mica menys tremolosa ara que arribes al final, «no suquem res ni una vegada, per què hem de sucar aquesta nit dues vegades?». En Joel et va explicar que cadascun de vosaltres havíeu de sucar un bri de julivert en aigua salada i sacsejar-lo tot seguit, en record de les llàgrimes salades que van vessar els jueus en lèpoca de lesclavatge a Egipte.
Ara tafanyes a fer lúltima pregunta, la que parla destirar-se. «Car totes les nits mengem asseguts o estirats; per què, aquesta nit, mengem estirats?». Tesperaves que tots els convidats sescarxofarien als coixins que hi havia escampats pertot arreu al saló de la Jenka, però en lloc descarxofar-se estan asseguts drets com un pal, solemnes... Tots tret del pobre oncle Jeremy, que pica de peus a la cadira llançant miradetes a la Lili Rose. Saps que necessita nicotina i es pregunta quan es podrà esquitllar al jardí a fumar amb la seva cunyada.