I acabo amb un seguit dagraïments. Tot aquest treball no hauria estat possible sense lajuda de nombroses persones i institucions. En primer lloc, lògicament, vull agrair a la Fundació Congrés de Cultura Catalana la concessió del XXX Premi Ferran Soldevila i ledició del present treball. El professor Joaquim Albareda, mestre i amic, és el principal «culpable» que aquesta obra hagi estat possible. Els seus consells i ànims han estat sempre fonamentals al llarg daquests anys. Em considero un afortunat per tenir-lo sempre al meu costat. Daltra banda, voldria fer menció a lInstitut Universitari dHistòria Jaume Vicens Vives, una institució decisiva en la recerca històrica daquest país, i al seu professorat, especialment a Jaume Torras, a Josep Maria Delgado, a Josep Fontana i a Josep Maria Salrach. Caldria afegir-hi encara la professora Eva Serra i Albert Garcia Espuche. Tots, duna manera o altra, han estat decisius en la meva formació com a historiador i sempre estaré en deute amb ells. Per la seva banda, la Universitat Internacional de Catalunya i, més concretament, la Facultat de Ciències de la Comunicació, em va facilitar sis mesos sabàtics per a dur a terme el cos principal daquesta recerca, sense els quals aquesta obra tampoc hagués estat possible. Deixo constància, doncs, del meu agraïment. Cristina Sarró, amb la generositat que la caracteritza, em va donar un suport inestimable en la maquetació nal del text. Josep Capdeferro va tenir lamabilitat dindicar-me alguns fons de lACA que, sense que ell ho sabés, han estat molt valuosos per a dur a terme alguns punts de la recerca. Jordi Morell, Sergi Rosés i Imma Muxella, amb la seva important tasca a la biblioteca de la UPF, esdevenen una ajuda inestimable per a tot investigador. Al Sergi, al Toni, a lÁlex, a la Núria, a la Betlem, a lEduard, al Pablo, a la Pilar, al Jose, a lÍñigo, al Manuel, a lIvan, a tota la gent de Viera i dAran, així com als companys de feina de la Universitat Internacional de Catalunya, els dono les gràcies per estar sempre al meu costat. Finalment, a la meva mare, al Vicens, al Carles i la Natalia, a qui els dedico especialment aquesta obra.
I acabo amb un seguit dagraïments. Tot aquest treball no hauria estat possible sense lajuda de nombroses persones i institucions. En primer lloc, lògicament, vull agrair a la Fundació Congrés de Cultura Catalana la concessió del XXX Premi Ferran Soldevila i ledició del present treball. El professor Joaquim Albareda, mestre i amic, és el principal «culpable» que aquesta obra hagi estat possible. Els seus consells i ànims han estat sempre fonamentals al llarg daquests anys. Em considero un afortunat per tenir-lo sempre al meu costat. Daltra banda, voldria fer menció a lInstitut Universitari dHistòria Jaume Vicens Vives, una institució decisiva en la recerca històrica daquest país, i al seu professorat, especialment a Jaume Torras, a Josep Maria Delgado, a Josep Fontana i a Josep Maria Salrach. Caldria afegir-hi encara la professora Eva Serra i Albert Garcia Espuche. Tots, duna manera o altra, han estat decisius en la meva formació com a historiador i sempre estaré en deute amb ells. Per la seva banda, la Universitat Internacional de Catalunya i, més concretament, la Facultat de Ciències de la Comunicació, em va facilitar sis mesos sabàtics per a dur a terme el cos principal daquesta recerca, sense els quals aquesta obra tampoc hagués estat possible. Deixo constància, doncs, del meu agraïment. Cristina Sarró, amb la generositat que la caracteritza, em va donar un suport inestimable en la maquetació nal del text. Josep Capdeferro va tenir lamabilitat dindicar-me alguns fons de lACA que, sense que ell ho sabés, han estat molt valuosos per a dur a terme alguns punts de la recerca. Jordi Morell, Sergi Rosés i Imma Muxella, amb la seva important tasca a la biblioteca de la UPF, esdevenen una ajuda inestimable per a tot investigador. Al Sergi, al Toni, a lÁlex, a la Núria, a la Betlem, a lEduard, al Pablo, a la Pilar, al Jose, a lÍñigo, al Manuel, a lIvan, a tota la gent de Viera i dAran, així com als companys de feina de la Universitat Internacional de Catalunya, els dono les gràcies per estar sempre al meu costat. Finalment, a la meva mare, al Vicens, al Carles i la Natalia, a qui els dedico especialment aquesta obra.
EDUARD MARTÍ
1 Salvador Sanpere i Miquel, Fin de la Nación Catalana. Edició facsímil a cura de Joaquim Albareda, Barcelona, Base, 2001, p. 677.
2 Francisco de Castellví, Narraciones Históricas, Madrid, Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 1997, vol. 4, p. 253. Dara endavant el citarem com a F. Castellví, Narraciones..., indicant el volum i la pàgina.
3 Francisco Morales Roca, «Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña. Reinado de Carlos II 1665-1700», Hidalguía, 153, Madrid, 1979, p. 187.
4 Cfr. Joan Luis Palos, «Una lectura de la Guerra dels segadors (1638-1644)», dins Dietaris de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1999, vol. V, pp. XVI-XXXII. La citació es troba a la p. XXVII.