Com tindrem ocasió de veure, el Braç Militar esdevé una manifestació més daquesta classe dirigent tan cohesionada.
Arribats a aquest punt cal fer un breu recordatori de la principal bibliograa sobre el Braç Militar. A lhora de situar la institució adequadament en el seu context polític i social, les obres de John Elliott i James Amelang esdevenen dos referents indiscutibles que tenen plena vigència. Elliott va ser el primer que es va adonar del paper cabdal jugat pel Braç en la política catalana, tot i que no va arribar a aprofundir en el seu funcionament institucional.87 Per la seva banda, els estudis de James Amelang sobre els ciutadans honrats de Barcelona i les transformacions de la classe dirigent, el van portar a aproximar-se al funcionament intern del Braç des de la perspectiva dels ciutadans honrats. La seva obra té el gran mèrit dhaver estudiat la institució a partir dels llibres de deliberacions i les seves tesis shan demostrat totalment encertades.88 Ara bé, aquests estudis no tenien com a centre el Braç Militar, sinó que shi aproximaven com un element ineludible per a poder entendre la política catalana durant la primera meitat del segle XVII o els processos de formació de lelit dirigent.
Les obres de Pi Arimon, Felipe Salvador, Armand de Fluvià i Francisco Morales Roca són les primeres que ens van apropar al Braç Militar i, més concretament, a les seves ordinacions.89 Aquests treballs, que aporten dades fonamentals sobre la història de la institució, esdevenen excessivament descriptius perquè, en línies generals, no sinsereixen en el context social en què es va congurar la institució al llarg del temps, fet que diculta una anàlisi profunda del seu funcionament, atès que no hi ha una confrontació entre aquest «braç teòric», fet dordinacions i inscripcions, i el «Braç real» que aplica la normativa a les circumstàncies canviants de cada moment. Daltra banda, la noblesa catalana ha estat objecte de nombrosos estudis en els darrers anys, entre els quals cal destacar les aportacions recents de Pere Molas i de Miguel Ángel Martínez.90 Però aquests autors shan centrat especialment en la noblesa catalana alta i mitjana i han fet uns estudis més aviat prosopogràcs, mentre que resta pendent un estudi de la petita noblesa i de la seva vinculació amb el Braç Militar. Només alguns autors han començat a estudiar recentment lactuació política de lestament, però aquests treballs manquen del coneixement del seu funcionament intern.91 Per tot això, lobjectiu del present treball és analitzar el Braç Militar a partir de la informació que aporta el llibre de deliberacions i sota la llum del context social i polític en què es va desenvolupar. Volem explicar com funcionava el Braç Militar i fer una aproximació a la seva història, especialment durant els anys de la guerra de Successió, moment en el qual el seu protagonisme polític va ser indiscutible.
El primer capítol, voluntàriament breu, pretén ajudar a entendre el context en el qual es fan les ordinacions del Braç Militar el 1602. Per aquesta raó, fem una breu història de lestament durant el segles XV-XVI per a després passar a analitzar el context polític de 1602 i els protagonistes de la «refundació» del Braç. El segon analitza el funcionament intern de lestament i shi mostra com al llarg del segle XVII es va anar desenvolupant com un comú en igualtat de condicions al Consell de Cent i a la Diputació. A la vegada, hi destaquem algunes particularitats que fan de la institució un organisme original en el context del segle XVII, especialment per labsència de control insaculatori. El tercer capítol es dedica als membres i a la composició social del Braç Militar i sanalitza el paper desenvolupat pels advocats. Finalment, els capítols quatre, cinc i sis repassen levolució de la història de la institució i mostren com progressivament va anar adquirint una importància més gran ns a arribar a tenir un paper clau en el darrer període. Com recorda Pere Molas, els membres de lestament van esdevenir a la primera dècada del segle XVIII «defensores del sistema constitucional catalán, con más fuerza que la propia Generalidad».92
Finalment, abans dentrar en matèria, volem fer un seguit dobservacions. Primer de tot, cal reconèixer que la manca destudis sobre el Braç Militar sexplica pel fet que la documentació ocial que sha conservat és escassa. La principal font per al seu estudi és el llibre de deliberacions del Braç Militar, conservat a lArxiu de la Corona dAragó. El llibre, que és una barreja de dietari i de llibre de deliberacions, conté els registres de lestament des del 1623 ns al 1711, però en cap cas suposa una font exhaustiva, ja que els forats temporals que hi ha són considerables. Per això, cal entendre totes les xifres que aportem en aquest treball com un mínim segur, sense oblidar que, molt probablement, el nombre de reunions i de decisions preses per la institució va ser molt més gran. Per aquesta raó, tots els quadres i gràcs que es recullen no contenen la font, ja que quan no es diu el contrari, la informació procedeix del llibre de deliberacions. En els altres casos, se cita la font adequadament. Daltra banda, utilitzem con a sinònims conceptes com «braç Militar» i «estament militar». Altres fonts de treball han estat els llibres de deliberacions i dietaris del Consell de Cent i de la Diputació, així com nombrosos dietaris i memorials.