Als territoris catalans incorporats al regne dels Borbons espanyols, es desencadena de seguida un procés dimperialisme lingüístic, que té per objectiu la substitució de la llengua catalana per la castellana. A la Catalunya del Nord continua el procés paral·lel de substitució per la llengua francesa. A Menorca, en canvi, els anglesos respecten lestructura política i les característiques lingüístiques i culturals de lilla.
Cenyint lanàlisi als territoris incorporats al regne dels Borbons espanyols, citaré en primer lloc el report facilitat per José Patiño, delegat del Consejo de Castilla per a informar sobre la situació al Principat durant la preparació del Decret de Nova Planta, la llei que va substituir les Constitucions de Catalunya. Patiño escriu: «el genio de los naturales [de Catalunya] es amante de la libertad [...]; son apasionados a su patria con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón; y solamente hablan en su lengua nativa».51 Daquest report el Consejo de Castilla dedueix la política a proposar a Felip V en laspecte lingüístic, que és la següent:
4. La repressió exògena a partir del 1713
El canvi transcendental en la història lingüística, cultural, política i econòmica catalanes es produeix a conseqüència de la derrota en la guerra contra Felip V. El tractat dUtrecht, que hi posà fi (1713), comporta un repartiment dels Països Catalans comparable als repartiments de Polònia entre Prússia, Rússia i Àustria el 1772, el 1793 i el 1795: és la fi de llur estructura estatal secular, de llur independència, que durant els dos segles anteriors havia sofert ja interferències. En primer lloc, el tractat consolida la incorporació al regne de França dels territoris septentrionals, incorporació considerada fins aleshores provisional per ambdues parts.47 En segon lloc, Menorca és atribuïda a la corona britànica, de la qual formarà part fins al 1783.48 Finalment, els altres territoris són incorporats al regne de Castella amb fórmules polítiques relativament diferents.49 És aleshores que comença la unitat de lEstat espanyol actual: primer, per mitjà dun règim docupació militar i una organització política que recorda les de les audiències colonials americanes; després, per la incorporació administrativa dins un estat unitari. Cal recordar, però, que Isabel II, que comença a regnar el 1833, és la primera a jurar com a reina «dEspanya»: els monarques anteriors ho havien fet com a reis «de Castella», fet prou significatiu.50
Als territoris catalans incorporats al regne dels Borbons espanyols, es desencadena de seguida un procés dimperialisme lingüístic, que té per objectiu la substitució de la llengua catalana per la castellana. A la Catalunya del Nord continua el procés paral·lel de substitució per la llengua francesa. A Menorca, en canvi, els anglesos respecten lestructura política i les característiques lingüístiques i culturals de lilla.
Cenyint lanàlisi als territoris incorporats al regne dels Borbons espanyols, citaré en primer lloc el report facilitat per José Patiño, delegat del Consejo de Castilla per a informar sobre la situació al Principat durant la preparació del Decret de Nova Planta, la llei que va substituir les Constitucions de Catalunya. Patiño escriu: «el genio de los naturales [de Catalunya] es amante de la libertad [...]; son apasionados a su patria con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón; y solamente hablan en su lengua nativa».51 Daquest report el Consejo de Castilla dedueix la política a proposar a Felip V en laspecte lingüístic, que és la següent:
ante los corregidores se sigan los pleitos en lengua castellana, y ante los demás tribunales inferiores se permita por ahora el uso de la catalana, hasta que los escribanos se vayan instruyendo en el uso de la castellana, como también aquellas primeras personas que en los pueblos cortos suelen tener los ministerios de justicia y otros que conducen a la formación de los autos y procesos; mandando V. M. al mismo tiempo que en las escuelas de primeras letras y de gramática no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellana...52
Els objectius del Consejo de Castilla en aquest informe responen als interessos imperialistes de loligarquia agrària castellana, classe dominant al regne, uns interessos que ja havien estat exposats abans per Olivares al segle XVII,53 i segueixen una tradició que en el terreny lingüístic remunta a Gonzalo de Santa María i a Antonio de Lebrixa a final del segle XV.54 En promulgar el decret de Nova Planta del Principat de Catalunya el 16 de gener de 1716, Felip V no satreveix a seguir el consell del seu òrgan de govern i es limita a establir que el castellà serà usat a la «Real Audiencia», institució màxima de govern del Principat.55 Poc després, però, saplica la lnstrucción secreta de algunas cosas que deben tener presente los Corregidores del Principado de Cataluña del 20 de febrer de 1717, que incloïa la norma següent, al costat daltres referents a lús darmes o als comentaris contra el rei: «Pondrá [el corregidor] el mayor cuydado en introduzir la Lengua Castellana, a cuyo fin dara las providencias mas templadas y dissimuladas para que se consige [sic!] el efecto sin que se note el cuydado».56