Ara bé, conscient que les seues múltiples ocupacions li impedien de dur a terme el projecte, vaig optar per plantejar-li una alternativa realista: que reunís tots els seus articles sobre història de la llengua, o que hi poguessen tenir a veure, i que els connectés dalguna manera. No tindríem la somiada Història social i política de la llengua catalana, però sí uns Elements dhistòria de la llengua catalana. Com que madonava que la seua avançada edat feia cada vegada menys viable aquest replantejament del projecte i no volia deixar dexpressar-li lagraïment per les seues contribucions a la cultura catalana, vaig concebre un homenatge acadèmic alternatiu: ledició de tots els seus estudis, publicats i inèdits, sobre Joan Roís de Corella. Tindria així si més no un llibre que ell encara pogués tocar, veure i llegir còmodament. Era també una manera de reconèixer-li el paper que havia tingut en la revaloració de lobra del gran escriptor valencià, ja que va ser Carbonell qui va denunciar els prejudicis que pesaven sobre lestil de la seua prosa, generalment presentada com a decadent, i fins i tot considerar-lo com el responsable de la crisi del català com a llengua literària en iniciar-se el segle XVI. En aquesta ocasió hi vaig reeixir. Gràcies a la generositat del professor Vicent Martines Peres, director de lIVITRA, va ser possible que Publications of eHumanista, de la Universitat de Santa Barbara (Califòrnia), edités, el 2014, Lobra de Joan Roís de Corella. The work of Joan Roís de Corella, amb pròlegs dIsidor Marí, llavors president de la Secció Filològica de lIEC, i meu. Aquest era sens dubte un segon somni de Jordi Carbonell, que afortunadament va veure acomplit. I amb quina satisfacció! En previsió que fos la darrera ocasió que jo pogués glossar la contribució de Carbonell a la història de la llengua catalana i, concretament, el paper que el nostre autor atorgava al País Valencià en el procés de reconstrucció nacional, vaig aprofitar el davantal daquest llibre per a incloure un breu estudi on abordava aquestes qüestions: «Jordi Carbonell: el País Valencià i la història de la llengua catalana».
Tossudament insistent, vaig explotar lentusiasme de Jordi Carbonell pel llibre sobre Joan Roís de Corella per a reprendre la idea de publicar-li els Elements dhistòria de la llengua catalana. Per a la meua sorpresa, a principis de 2016 em va fer arribar tots els seus estudis susceptibles de ser-hi incorporats. De segur que els seus fills, coneixedors del gran somni del pare, hi han tingut molt a veure. Ara i ací és el moment i el lloc oportuns per a expressar-los ben cordialment la meua gratitud, i també la de la Universitat de València. Perquè he de dir que publicar-ho a València fou sempre la seua opció. Una opció decididament ideològica i afectiva. Ell era ben conscient que València era el territori històricament més afectat per les estratègies assimilistes de lestat espanyol i el que més necessitat estava de la solidaritat dels catalans.
Malgrat la seua lucidesa mental, el seus problemes de salut shavien agreujat. El llibre ja no portaria la introducció que li havia demanat, i va delegar en mi aquesta comesa i la darticular i curar ledició dels articles escollits. Una vegada acceptada lestructura del llibre per Carbonell mateix, el Servei de Publicacions de la Universitat de València va assumir excepcionalment la tasca de transformació dels materials. Una tasca feixuga que he dagrair al Sr. Josep Lluís Canet, director del Servei, i als seus tècnics, de manera especial a Elvira Iñigo, Inma Mesa i Maite Simon. Tots ells han manifestat en tot moment el seu interès perquè un llibre tan complex fos editat de la manera més digna possible. La meua tasca sha limitat a distribuir en blocs cronològics i temàtics els materials aplegats i a revisar certs aspectes formals, bé que respectant sempre les característiques dels textos originals.
El llibre sha articulat en cinc blocs. En el primer es reprodueixen els articles on Carbonell va esbossar el seu projecte duna Història social i política de la llengua catalana. En el segon bloc sinclouen els dedicats a la presència catalana a Sardenya, que Carbonell coneixia tan bé per la seua llarga residencia a lilla. En el tercer, diversos treballs sobre el català de ledat moderna, majoritàriament centrats a Menorca, on ocupen un lloc prominent els estudis sobre gramatització. El quart bloc va dedicat al català hodiern, amb uns posicionaments lúcids de plena actualitat. En el cinquè, Carbonell glossa el llegat dels seus mestres i col·legues, Aramon, Moll, Sanchis Guarner i Cahner: tots quatre van treballar força en la història de la llengua catalana i tots quatre es van distingir pel seu fort compromís en la defensa duna visió global de la comunitat lingüística catalana. Vistos en conjunt, lestudiós de la llengua, de la literatura i de la cultura catalana en general hi podrà trobar reunits uns materials de considerable valor, no sempre de fàcil localització. Perquè les aportacions de Carbonell no solament van ser capdavanteres en el plantejament sociolingüístic de la història de la llengua, sinó que també són imprescindibles per a lestudi de levolució dels usos lingüístics a ledat moderna.