ELEMENTS DHISTÒRIA
DE LA LLENGUA CATALANA
Jordi Carbonell
ELEMENTS DHISTÒRIA
DE LA LLENGUA CATALANA
Edició a cura
dAntoni Ferrando
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
BIBLIOTECA
LINGÜÍSTICA CATALANA
33
Direcció
Antoni Ferrando Francés
Ángel López García
Comitè científic
Germà Colón (Universitat de Basilea, Suïssa)
Joseph Gulsoy (Universitat de Toronto, Canadà)
Philip Rasico (Universitat de Vanderbilt, Estats Units dAmèrica)
Beatrice Schmid (Universitat de Basilea, Suïssa)
Max W. Wheeler (Universitat de Sussex, Gran Bretanya)
Curt Wittlin (Universitat de Saskatchewan, Canadà)
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.
© Hereus de Jordi Carbonell, 2017
© Daquesta edició: Universitat de València, 2017
Coordinació editorial: Maite Simon
Maquetació i disseny interior: Inmaculada Mesa
Correcció: Pau Viciano-Elvira Iñigo
Coberta
Disseny: Maite Simon
Tractament gràfic: Celso Hernández de la Figuera
ÍNDEX
PRÒLEG
El projecte dhistòria de la llengua catalana que Jordi Carbonell havia somiat, per Antoni Ferrando
ELEMENTS DHISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA
I. ASPECTES GENERALS
1. Elements dhistòria social i política de la llengua catalana
2. La història lingüística catalana com a expressió duna unitat cultural
II. LA PRESÈNCIA CATALANA A SARDENYA
3. La llengua catalana a Sardenya
4. La crida en català del virrei de Càller del 1337 i la seva significació
5. La llengua i la literatura medieval i moderna
6. Lús de la llengua catalana a larquebisbat dArborea (ss. XVI-XVIII)
7. Lús del català als quinque librorum en algunes diòcesis sardes
III. EL CATALÀ A LÈPOCA MODERNA
8. La literatura catalana durant el període de transició del segle XVIII al segle XIX
9. La cultura a Menorca
10. Antoni Febrer i Cardona i el comte dAiamans, dues figures de la Il·lustració
11. Notes sobre els Principis de la lectura menorquina de 1804 .
12. Els gramàtics i els lexicògrafs menorquins anteriors a F. de B. Moll
IV. EL CATALÀ HODIERN
13. El català com a llengua de cultura moderna
14. Escriure en castellà a Catalunya
V. MESTRES I AMICS
15. Francesc de Borja Moll
16. Manuel Sanchis Guarner
17. Ramon Aramon i Serra
18. Max Cahner
PRÒLEG
El projecte dhistòria de la llengua catalana que Jordi Carbonell havia somiat
Jordi Carbonell ja va ser presentat en larticle «Escriure en castellà a Catalunya», que li publicà la revista Serra dOr el 1977, com un professor que «prepara una història de la nostra llengua». En efecte, daquest projecte, nhavia donat sengles avanços en dos articles quasi coetanis, «La influència de factors històrics exògens en la situació actual del català dins la societat» (1977) de fet, la versió catalana de «The Influence of Exogenous Historical Factors on the Present Social Status of Catalan» (1974) i «Elements dhistòria social i política de la llengua catalana» (1979), apareguts en la revista Treballs de Sociolingüística Catalana. El nostre autor hi plantejava la necessitat de dotar-nos duna història sociolingüística del català que posés èmfasi no tant en els fets com en les causes de levolució dels avatars històrics de la nostra comunitat lingüística, que, seguint Joan Fuster, denomina sempre Països Catalans. Partia duna concepció de la història de la llengua molt influïda per les lectures de prestigiosos sociolingüistes, com J. Fishman, J. L. Calvet, E. Haugen i J. Holmes, entre daltres. Pocs anys després, Carbonell hi tornava, ara remarcant els factors culturals, a «La història lingüística catalana com a expressió duna unitat cultural» (1984), en el context dun debat a la Universitat de València en què vaig tenir lhonor de participar. No és sobrer remarcar que tots tres articles va ser publicats a la ciutat de València. Tot feia pensar que el projecte de Carbonell doferir-nos una història social de la llengua catalana no tardaria gaire a fer-se realitat. Però les seues múltiples ocupacions lajornaven indefinidament.
Durant els 32 anys que he compartit amb Carbonell la vida acadèmica de la Secció Filològica de lIEC, no sols mhi havia interessat, sinó que li havia ofert la col·lecció «Biblioteca Lingüística Catalana», de la Universitat de València, perquè hi publiqués aqueixa història de la nostra llengua. Importava donar a conèixer els seus plantejaments, que sempre han tingut com a marc de reflexió el conjunt de la comunitat lingüística catalana, entesa com una comunitat nacional. Carbonell acompanyà aquest discurs amb una praxi política i cultural exemplar. Publicar-li aquest projecte era també per a mi una manera de retre homenatge a un intel·lectual íntegre, bondadós i compromès amb la causa de la llengua i de la terra. És difícil oblidar la seua impagable contribució al naixement o a la consolidació de diverses associacions de catalanística i la seua atenció especial al País Valencià. En aquest sentit cal recordar el seu abrandat parlament, en un valencià quasi perfecte, a la plaça de bous de València en lhomenatge a Joan Fuster, el 9 doctubre de 1981.