La xarxa dhistòries teixides en aquest llibre ens acosta a aquesta dimensió de la nostra memòria cultural que es vertebra a través de la conservació del patrimoni cultural que, recuperat, preservat, analitzat i valorat, ofereix una nova mirada i transmet nous acostaments i maneres de veure i entendre. La memòria col·lectiva com a mitjà de conscienciació sobre el valor del patrimoni parteix dun procés devolució social en el qual la població és partícip com a agent integrador del bé, a través del que es beneficia com articulador de la innovació i de la creativitat. Però que, a més, estableix diverses connexions entre les diferents fites patrimonials a través de la conformació duna realitat territorial, que ofereix la possibilitat de generar xarxes patrimonials que propicien un treball conjunt en la promoció de la difusió cultural i dels beneficis generats a través del coneixement i valor del patrimoni cultural, tant per a la societat en què es troba, com per als que la visiten.
Per açò, potser un dels millors assoliments daquest llibre siga aquest: oferir una mirada sobre el patrimoni cultural de la Casa Insa, com a exemple no sols destudi i objecte de recerca, sinó com articulador social i cultural. En el llibre hi ha una clara consciència dimplicació social, doncs sols a través del compromís de les persones és com saconsegueix que la societat en el seu conjunt acabe sent agent essencial en la preservació i transmissió del valor daquest llegat.
Aquesta tasca de sensibilització, de comunicació o mediació és la que Trescolí i Olivares aconsegueixen en el seu text. Seguint els passos de Baudrillard arrepleguen els xicotets fragments que han perdurat com a testimonis del nostre passat històric cultural, que és comprés a través del seu significat eloqüent. A través dells podem recuperar i comprendre el nostre passat, constituir-nos i educar-nos en el present, i aportar nous valors a les generacions futures. En definitiva, explicar històries, que és essencialment lofici de lhistoriador, i fer-ho a través dels testimoniatges materials artístics, etnològics, etc., o immaterials, que ho és de lhistoriador de lart. En definitiva, tot el que queda per fer és jugar amb els fragments i oferir noves mirades, noves línies traçades sobre el paper. Les persones que les lligen ho faran des de lemoció del record i de la memòria desvetllada.
Ester Alba PagánUniversitat de València
De cultura festiva
Hi ha llibres absolutament imprescindibles si volem conéixer a fons el patrimoni cultural viscut dun poble, i aquest nés un, no sols per estar escrit amb primor, amor i cura pel llenguatge, el respecte a les fonts i el rigor acadèmic i divulgador, sinó per allò que ens conta. Així, Oreto Trescolí i Enric Olivares, shan endinsat en el fastuós univers de la mítica Casa Insa, per tal dacostar-nos a lestudi en profunditat de la indumentària festiva valenciana, i mostrar-nos els viaranys de les transformacions de la cultura popular i darrel tradicional en una societat moderna.
Amb una exquisida mirada antropològica, els autors ens conten com foren els inicis deixe negoci familiar de la roberia Insa, i de com lanàlisi dels seus enormes fons ens facilita una informació preciosa sobre lofici mateix de rober, sobre la rellevància de la indumentària en les processons, especialment en el Corpus, però també en levolució mateixa de les danses i els sistemes festius dels pobles, en aquest cas de la comarca de la Ribera, i cal esperar que en successius llibres els autors apliquen el seu esquema de treball a altres comarques valencianes, les festivitats de les quals shan nodrit de Casa Insa.
I és que el tema abordat per Trescolí i Olivares sens revela hui duna gran actualitat etnològica però també presenta implicacions sociològiques, artístiques i polítiques. En qualsevol cas, estem davant un llibre sobre el patrimoni cultural etnològic, on allò material i immaterial es mescla donant cos a tota la complexitat inscrita en qualsevol anàlisi dels processos de patrimonialització. No hem doblidar, al respecte daixò, que en els últims decennis, i coincidint amb lacceleració del procés de modernització i canvi social a Espanya, les festes populars shan convertit en un fenomen cultural de gran envergadura, especialment associat a lafirmació de les identitats autonòmiques i locals, i també lligat a un moviment de revitalització de la tradició i patrimonialització de la cultura, que és també comuna a làmbit europeu. Hem de tenir en compte que la festa moderna es constitueix com una celebració reflexiva de la identitat, porta daccés a la transcendència de la quotidianitat mateixa i emergència dun temps especial per a la recuperació del sentit en un context social secularitzador i destradicionalitzador. La festa, com a manifestació que és de lanomenada cultura popular però que també inclou elements de lalta cultura, aglutina les més diverses formes de creativitat i es revela com un dispositiu simbòlicoritual amb una extraordinària capacitat per a afirmar una realitat inaccessible a la descripció directa, que ha de ser experimentada com a temps especial i numinós. Per això el ritual festiu esdevé tan important, també en la contemporaneïtat, i la indumentària festiva, és a dir, la forma en què es vesteix la festa, es converteix en un tema etnològic de la màxima rellevància.