En lactualitat, els treballs més innovadors se centren en aquesta nova categorització del patrimoni cultural com a memòria i com a articuladora de lestima i respecte cap a la diversitat cultural. Aquesta noció remet al conjunt de tots els béns, ja siguen creats per lésser humà o per la naturalesa, materials o immaterials, sense límit de temps o lloc, reunits o heretats per les generacions anteriors i conservats per a ser transmesos a les generacions futures. Però, el més important és que posa laccent en el valor atorgat pel subjecte en el si de la col·lectivitat, com a part integrant dun conjunt social que sapropia dels elements que formen part de la seua cultura i la seua història, però que és construïda, analitzada, estudiada i valorada des del present.
Lestudi es recolza en les tasques necessàries per a aconseguir un objectiu final: la preservació del patrimoni. Per això és necessària la triangulació de tres aspectes necessaris: documentació, estudi i difusió. Tres aspectes que sens desvetllen no solament com a necessaris, sinó com a fonamentals i imprescindibles en la bona execució de projectes sòlids i de qualitat en els tres eixos fonamentals vinculats a la conservació, lestudi i el reconeixement social del patrimoni cultural, lanàlisi històrica i científica del qual requereix, i hui més que mai, duna visió conjunta que permeta la realització de treballs transversals, i que es recolzen en lavanç del coneixement. Per a aconseguir aquesta meta anhelada serigeix com a imprescindible el desenvolupament duna tasca de recerca científica que permeta documentar lobra i els processos escomesos, conéixer la naturalesa física de les obres dart i les fonts històriques que la documenten, així com la seua correcta anàlisi històricoartística vinculada a la seua vida cultural.
Analitzar, transmetre i donar a conéixer des del nostre present suposa, a més, ferho de manera conscient. El present marca el temps, doncs és ara quan hem docupar-nos dassegurar la preservació dels nostres béns culturals i fer-ho de manera ètica, compromesa i sostenible; amb la finalitat de formar, aportar coneixement, però al mateix temps servir desperó per a leducació en la tolerància, la diversitat cultural i els valors democràtics de la pau i els valors socials que transcendeixen allò identitari, però que també ho són.
Hui ningú nega que vivim en una època de transformacions accelerades, de realitats mutables, en les quals la tecnologia i laccés a la informació a través dels nous mitjans digitals han transformat per sempre la nostra forma de comunicació i la nostra manera de percebre la realitat. Treballs com aquest aprofundeixen en la percepció del patrimoni cultural com un fenomen recent, des de la contemplació de la història de la humanitat, que sassocia a la reflexió crítica del passat cultural i que reconeix els valors històrics, artístics o culturals duna obra dart o dun bé cultural; és a dir, entén el patrimoni cultural com aquells elements als quals satorga un significat particular que el diferencia dun altre tipus dobjectes i béns, i que ens construeix com el que som des dun punt de vista identitari: com a éssers històrics.
Però, aquest llibre ofereix una mirada més global, que va més enllà i aprofundeix en el patrimoni cultural des duna dimensió cultural més àmplia, segons la qual el patrimoni cultural ha de ser entés com un conjunt conformat per la suma de manifestacions culturals materials i immaterials que una societat hereta, interpreta, dota de significat, sapropia, gaudeix i transmet. Però que a més no és un objecte o una realitat estàtica, sinó que ha de ser valorat, reconegut i benvolgut com a referència per a la identitat, font dinspiració per a la creativitat i sustente per a les projeccions de futur dels individus i de la societat en el seu conjunt.
En tot açò, entra en joc la percepció de lindividu i del conjunt social des de lòptica de la construcció de la memòria col·lectiva. La interrelació entre lindividu i la percepció del bé cultural no solament és capaç de renovar les interpretacions de com percebem el món, a través de la nostra necessitat de veure i apreciar, sinó que també és capaç dintervenir en larticulació cognitiva del propi procés de contemplació, en apreciar el patrimoni cultural com un element articulador de la mediació, àdhuc perduda la seua funció primigènia i així dotar-la de nous significats o apreciar nous valors que es commuten o supleixen als anteriors, permetent el gaudi individual i col·lectiu de comprendrens culturalment i socialment.
La xarxa dhistòries teixides en aquest llibre ens acosta a aquesta dimensió de la nostra memòria cultural que es vertebra a través de la conservació del patrimoni cultural que, recuperat, preservat, analitzat i valorat, ofereix una nova mirada i transmet nous acostaments i maneres de veure i entendre. La memòria col·lectiva com a mitjà de conscienciació sobre el valor del patrimoni parteix dun procés devolució social en el qual la població és partícip com a agent integrador del bé, a través del que es beneficia com articulador de la innovació i de la creativitat. Però que, a més, estableix diverses connexions entre les diferents fites patrimonials a través de la conformació duna realitat territorial, que ofereix la possibilitat de generar xarxes patrimonials que propicien un treball conjunt en la promoció de la difusió cultural i dels beneficis generats a través del coneixement i valor del patrimoni cultural, tant per a la societat en què es troba, com per als que la visiten.