Hem dit que el nostre instrument de treball va principalment dirigit als historiadors de lart, però precisament per la nostra invariable convicció que tot bon corpus documental hauria daportar sempre la documentació el més completa possible (talment com hem intentat que ocorregués aquí), creiem que també obrim o complementem vies interpretatives a altres disciplines com la Història (amb tot el seu ric ventall que abraça des daspectes polítics i econòmics a daltres que se centren més en la història de la cultura i de les mentalitats), lAntropologia, la Literatura o la Sociologia en general.
Ens plauria moltíssim que ben aviat sens feren advertències o suggerències de possibles oblits de documents publicats. Seria el signe més eloqüent i reconfortant que, certament i no ho dubtem, la nostra comunitat científica és ben viva, i de què haurem dafegir addendes en els propers volums de la nostra col·lectànea documental. Tant de bo! Daltra banda no sens escapa que els arxius valencians (i daltres indrets, com per exemple, lArxiu de la Corona dAragó o lHistòric Nacional) encara són plens de sorpreses que romanen pacients a lespera de nous i amatents investigadors que vulguen esmerçar els seus esforços intel·lectuals entre lligalls i paperasa darxiu. Potser a les nostres universitats hauríem dexplicar amb una mica de convicció que els arxius són molt formatius en tots els aspectes i plens de reconfortant bondat.
Aquest volum acaba el 1400 per una pura qüestió de dosificació editorial. Hem danar a poc a poc, amb bona lletra com sacostuma a dir, i per estricte ordre cronològic. Insistim, tanmateix, que si Déu vol, en vindran altres, de volums, que estiraran la cronologia fins a moments sens dubte molt més vitals i vibrants per a la història artística del nostre País Valencià. Temps al temps.
En el capítol dagraïments cal retrotreurens a unes primeres beques que la antiga IVEI («Institució Valenciana dEstudis i Investigació») va concedir-nos en els anys vuitanta i noranta del segle passat. Així mateix també devem gratitud a la Direcció General dEnsenyaments Universitaris de la Generalitat Valenciana. Però sobretot voldríem significar el nostre reconeixement a tantes persones que dun mode compromés ens han recolçat, de bell antuvi, en el nostre llarg pelegrinatge investigador. Hi són, per exemple, Josep Picó, Màrius Garcia Bonafé, Carmen Gracia, Mathieu Hériard Dubreuil (), Claudie Ressort, Genaro Toscano, Mauro Natale, Carlos Soler dHyver, Carmen Pérez, Pablo Ramírez en la seua sol·lícita etapa de Director del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de lArt de la Universitat Politècnica de València i per suposat Felipe Vicente Garín, el qual no sols va formar part del nostre equip investigador, sinó que el dirigí en un projecte dI+D que vam rebre entre 1996 i 1998. Finalment estan totes aquelles persones que en un moment o altre de la nostra singladura ham romàs vinculades al CIMM i ens han prestat i presten el seu valuós ajut, com succeeix, per exemple, amb Asunción Mocholí, Carmen Llanes, Adolfo Muñoz, Nieves Munsuri, Vicent Olaso, Núria Lloret, Ferran Garcia-Oliver o Lorenzo Hernández Guardila.
Un darrer impuls institucional ens ha arribat de la mà del Ministeri de Ciència i Tecnologia: Plan Nacional de I+D+I (2004-2007). Es tracta dun Projecte dInvestigació I+D+I, ref. HUM2004-03221/ARTE, que porta per títol: El rol de lo hispánico en la configuración de la pintura mediterránea de 1440 a 1525. Aragón, Cataluña y Valencia, dirigit per Ximo Company (Universitat de Lleida) i amb la participació de Joan Aliaga (Universitat Politècnica de València), Lluïsa Tolosa (Universitat Politècnica de València), Teresa Pugliatti (Università degli Studi de Palermo), Carmen Morte (Universidad de Zaragoza), M. José Vilalta (Universitat de Lleida), Mauro Natale (Université de Genève), José M. Esparza (Universidad de Zaragoza), Isidre Puig (Museu de Lleida), i Elena Toló (Universitat de Lleida).
Finalment, un esment molt preferent voldríem que fos per al Servei de Publicacions de la Universitat de València, el qual, en latenta persona del seu Director, el professor Antoni Furió, sha mostrat sempre molt interessat pel nostre treball. És ben saludable que els responsables de les nostres universitats mantinguin lolfacte i la sensibilitat ben desperts davant de treballs daquesta mena, car moltes altres institucions del nostre benvolgut País Valencià abdiquen daquestes ineludibles responsabilitats, tot decantant-se per activitats molt més oneroses i, en moltes ocasions, tristament i irreversiblement efímeres, estèrils en definitiva.
Al marge, tanmateix, dalgun petit desencaix institucional, podríem concloure que entre tots, al capdavall, hem fet el nostre primer CIMM (CIM però amb doble eme) conscients que encara ens caldrà continuar treballant en la mateixa direcció, en la mateixa fatigosa però tothora estimulant ascensió. Nestem, però, ben disposats, car entenem que lesforç paga la pena amb escreix. Maldarem, doncs, si a Déu li plau, per contribuir amb futurs instruments de treball per a la Història de lArt del nostre País Valencià.