Així ho augure i així ho desitge, de cor, i en favor daquest noble ideari, seguiré prestant, sempre que sem requerisca, el meu suport científic i personal.
Felicite, finalment, els autors daquest important llibre, amb els quals ja hem unit esforços en moltes altres ocasions, al mateix temps que els invite a mantenir molt alt lesperit de treball que trasllueix i es desprén de cadascuna de les pàgines que constitueixen aquest volum. Un treball i un interés destinats a assegurar la sòlida continuïtat i operativitat daquest noble projecte.
FELIPE V. GARÍN LLOMBART
Catedràtic dHistòria de lArtUniversitat Politècnica de València
Pròleg
Lobjectiu primordial dels que signem aquest llibre en el marc del CIMM («Centre dInvestigació Medieval i Moderna»)1 és molt concret: proporcionar un bon instrument de treball a la comunitat científica que socupa de lart valencià medieval (s. XIII-XV). És veritat que les intencions que presideixen lideari global del CIMM abraça un període cronològic prou més ampli (tenim, almenys, per ara, un ric ventall de documentació inèdita que sendinsa fins més enllà de 1600), però avui, presentem aquest primer volum que, com sha dit, vol ser, només i en exclusiva, un bon instrument de treball. Un treball rigorós i científic per avançar en les noves línies metodològiques dinvestigació històrica ben fonamentada i que té un caràcter eminentment interdisciplinari on historiadors, arxivers, historiadors de lart, informàtics, experts en documentació, ajunten esforços i coneixements per apropar-se a una comprensió més holística de la història.
Entenem que actualment és aquesta una de les tasques més urgents, però sobretot útils i operatives que hom pot proporcionar als investigadors i investigadores que socupen de lart valencià medieval i modern. És a dir la inestimable dada positivista reflectida en la preuada documentació darxiu, conscients que sense aquesta el progrés de la investigació científica en el terreny de les ciències socials es debilita, per no concloure obertament que sestronca. És veritat i en això nestem dacord els quatre autors que signem aquest llibre que en Història de lArt la dada no ho és tot (o que la principal dada és, al capdavall, la mateixa lobra dart), però no ho és menys, de cert, que el tot sense la dada documental safebleix i que, de vegades, prou que ho sabem, aquest tot es torna o acaba convertint-se en un no-res.2
Daltra banda, a la presentació que amablement ens ha fet el professor Felipe Vicente Garín ja sindica loportuna conveniència denllestir corpus documentals daquesta índole, per la senzilla raó i aquest és un altre ingredient que creiem que reforça la utilitat del nostre instrument de treball que els investigadors no haurien de dispersar-se inútilment per cercar, consultar i estudiar documentació apareguda en un munt de publicacions darreu.
Calia, doncs, compilar i reunir lingent material documental publicat al llarg de moltes dècades, però calia, a més, tractar-lo amb un rigor convincent, amb mètode i de forma coherent. És per això que hem estructurat una base de dades operativa vinculada al Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de lArt de la Universitat Politècnica de València, que permeti a linvestigador arribar a la informació desitjada de forma ràpida, segura i ben dirigida. Potser ha estat això, la configuració i la definició daquests criteris operatius, allò en què més hem esmerçat una bona part de les nostres energies en aquest primer volum, bo i comptant, és clar, que si lencertàvem, és a dir, si la nostra metodologia i la nostra proposta doperativitat funcionava, ja havíem donat una gran passa i un model a seguir per altres volums i altres Centres que permiti un diàleg crític-metodològic en el marc dels nostres objectius generals, i encara més en el marc del nostre esdevenidor com a grup i centre investigador.
En qualsevol cas, els criteris assolits i assumits són, deliberadament, molt elementals. De primer unificació de totes les sèries documentals tractades, tot emparant-nos sempre en una fidelitat a la normativa internacional més a lús en les actuals escoles paleogràfiques del panorama europeu. Heu de pensar o cal advertir, si més nó que ens hem trobat amb una extraordinària varietat de criteris paleogràfics emprats per un conjunt de benemèrits prohoms que tot al llarg dels segles XVIII, XIX i XX ens han precedit i shan arriscat a penetrar en linterminable i tothora espès bosc dels arxius valencians. La feina, per tant (o una gran feina, almenys), lhem tinguda a revisar, acotar, completar i precisar molts aspectes (de vegades claus per a una adequada comprensió de la realitat artística del moment) que no sempre quedaven suficientment explicats en lesparsa, incompleta i per força desigual literatura dantuvi publicada pels nostres predecessors. Així, nosaltres hem emprat les normes del Departament de Paleografia de la Universitat de València.
Però a més a més hi contribuïm amb nombrosos documents inèdits que encara és el nostre punt de vista fan més ric el contingut daquest volum. En ocasions ens limitem a completar i revisar el contingut publicat pels nostres esmentats predecessors, però ens pertoca dadvertir que en no poques ocasions aquesta acció de completesa ha esdevingut clau per tal darribar a la comprensió del contingut (entrellat) final de nombrosos documents.