Els estudis densenyament secundari, els va cursar a la High School for Girls de Swansea des de setembre de 1929 ns a juny de 1937, és a dir, dels dotze als vint anys. Com cal esperar daquestes primeres dècades del segle XX, leducació tant secundària com universitària es trobava rígidament segregada per sexes i profundament marcada pel tarannà ideològic de la direcció del centre. A Lawrence li agradava recordar que fou la directora de la seua escola, H. M. Cameron, que ella anomenava «la feminista escocesa», qui va marcar els seus anys de formació adolescent. En una carta de recomanació que la senyoreta Cameron li va escriure el 2 de maig de 1940, destaca, duna banda, la fermesa, la diligència, lentusiasme i la curiositat intel·lectual mostrats palesament per Lawrence en treballs sempre mereixedors de la nota més alta; i duna altra, el que ja seria una constant en el seu futur: la capacitat per a les llengües, tant langlès, com el francès, lalemany i el llatí i llurs literatures; raó per la qual conava que podria ensenyar-ne qualsevol.
Aquest període, fonamental per a lescriptora, transcorre determinat pels principals esdeveniments de la vida gal·lesa, entre les dues guerres mundials i els seus efectes posteriors. Políticament, els anys vint veieren la davallada del liberalisme i el fenomen del creixement del partit laborista, les tesis del qual van arrelar en el poble gal·lès duna forma majoritària. Alhora, però, va nàixer un nou moviment polític de caire nacionalista que es concentrava en el Plaid Cymru (fundat lany 1922) i el moviment juvenil Urdd Gobaith Cymru. Tots dos sorgiren com a fruit de la consciència del perill que corria la llengua. Els censos lingüístics daquella època com els de la resta del segle mostren clarament, com hem dit adés, la dramàtica davallada dels gal·lesoparlants. Des de 1927 comença a establir-shi lidioma com a assignatura i més tard es constituïren les primeres escoles densenyament en gal·lès. Ara bé, això no afectà leducació de Lawrence, que fou íntegrament en anglès.
Daquests anys a linstitut de Swansea, Lawrence no va deixar-ne testimonis, tret de les cartes de recomanació de la directora i un currículum telegràc, escrit després de passar per Cambridge, on especica que havia jugat en lequip dhoquei de lescola durant els sis anys destada al centre. Tot i que el llarg nombre danys dedicats a aquest esport dóna idea del gust i dedicació que la gal·lesa hi va posar, no es troben referències a un intent de reprendrel durant la vida a Catalunya. Cal recordar, com explica lhistoriador Francesc Forn i Salvà, que Arenys de Munt el poble on Lawrence va viure més dun quart de segle acabaria per celebrar com el seu esport rei, a partir de la segona meitat dels anys seixanta, lhoquei. Com a part dels projectes de transformació de laspecte urbanístic de la vila que es van dur a terme durant la segona meitat dels cinquanta, es va inaugurar, en 1959, gràcies a lajut econòmic de la Diputació de Barcelona, una pista dhoquei. Ara bé, si es té en compte el fort ambient masculí i, ns i tot, ideològicament marcat de lesport en aquells anys de postguerra, no sorprèn que Lawrence no mostrara cap interès per lauge local daquest esport que tant havia gaudit en els seus anys dadolescència. Com explica Kathleen Richmond, Pilar Primo de Rivera havia sentit la necessitat de dissociar lesport de les connotacions de feminisme i de reestablir-lo com una activitat menys associada a lentreteniment i més a la millora de la salut de les dones. Aquesta idea sintonitzava amb la consideració exposada en la premsa falangista que lesport era una activitat disciplinada, controlada per lEstat i avantatjosa des del punt de vista eugenèsic. Els programes de la Secció Femenina per a lesport i leducació física es van convertir en espectacles i expressions dadhesió al règim. Davant aquest control franquista de les activitats esportives, Lawrence va optar per transformar el que a ulls de tothom era la vulgar bassa daigües somortes del mas dArenys de Munt en una seductora piscina de cristall. El món podria aplaudir els exercicis rítmics i patriòtics de les joves falangistes i emocionar-se davant els càntics i balls regionals, mentre ella, sola i acaronada pel vent que sescolava entre aquells arbres del Maresme, es capbussava desesperada a la recerca del tresor silenciós del fons.
II. DE CAMBRIDGE A MÈXIC
Les excel·lents qualicacions acadèmiques aconseguides a linstitut per Esyllt Thomas Lawrence, una alumna capaç de qualsevol sacrici per tal de continuar pel camí dels estudis, la van fer mereixedora duna beca per a la Universitat de Cambridge, cosa no gens fàcil per a una dona, i a més gal·lesa, en aquells anys de depressió econòmica. Explica Deirdre Beddoe que les dones gal·leses han estat sempre invisibles, ja que la identitat de Gal·les com a país sha basat tradicionalment en lexistència de tres grups masculins: els miners, el jugadors de rugbi i els cantors de cors. Davant aquestes imatges masculines, en sorgeixen unes altres, que han funcionat i funcionen tant al país com a la resta de Gran Bretanya i que estructuren les dones gal·leses en certes categories. Aquests estereotips són: el de la mare, el de la senyora abillada amb el vestit folklòric, el de la beata i el de la sexy. No ha hi dubte que, a larribada a lexclusiu recinte universitari, Lawrence hagué de trencar la reticència de professors i alumnes davant aquella jove amb accent gal·lès.