Onze dies després de la primera, el 18 dabril, arriba la tercera carta de lAlejandro, amb paper del consolat del Paraguai i una salutació més propera: La meva estimada María. Angoixat i ansiós per la resposta del «sogre», li proposa una cita.
Tindria una gran alegria de poder parlar llargament amb vostè. Si no estic mal informat, sé que alguns diumenges vavostè a la missa de vuit o de dos quarts de nou a la Concepció; el proper dia jo hi seré, de vuit a nou i, si vostè hi és, procuraré parlar-li. Si no pot ser, comuniquim si us plau la seva opinió duna manera o altra (Barcelona, 18/4/1913).
I la María lhi comunica, amb una targeta gran amb un viu blau cel i una il·lustració molt delicada el bust duna dona amb un barret ple de flors i un altre pom a la mà emmarcada dins dun oval amb una mica de relleu. Tot del més pur estil modernista. És la primera carta que la María adreça a lAlejandro abans, però, ha fet arribar una targeta a la Cora, que exerceix dalcavota, no fos cas que aquell eixelebrat la comprometés: Estimada Cora. Digues al teu germà Alejandro que estigui tranquil, que tingui una mica de paciència, que espero que tot anirà bé. Saludal afectuosament de part meva. Adeu, rep besos afectuosos de la teva amiga que testima. M. de las Mercedes Simón y Bach i li confessa que li costa molt dadreçar-li aquelles línies: [] pot creure que mha costat molt de decidir-me, perquè sempre havia dit que no escriuria mai a ningú sense que ho sabessin els meus papàs; però tinc plena confiança en vostè i per això mhe decidit a fer-ho (Barcelona, 19/4/1913).
Unes línies després, la María li insisteix que estigui tranquil, que creu que tot anirà bé, que només és qüestió duns dies de paciència, i li comunica que és impossible que es trobin a la Concepció perquè hi va amb la mamà i les germanes, i si els arribessin a veure i se nassabentessin els pares es disgustarien molt. Compensa la negativa amb un comiat tranquil·litzador, que devia sonar a música celestial a les orelles del jove angoixat.
També crec que vostè desitjaria saber si sento carinyo per vostè, i li puc dir, Alejandro, que el dia en què li vaig parlar em va ser vostè molt agradable i que ara cada dia sento més carinyo cap a vostè. Pot comptar sempre amb el carinyo sincer de la María (Barcelona, 19/4/1913).
Al correu següent, hi ha la resposta eufòrica de lAlejandro, que ha tingut un dissabte «de glòria».
És impossible que vostè es figuri com de feliç soc des de dissabte. Sense recordar-me del que ha de venir, que espero febrilment per part meva, em passo el temps projectant i somiant en la nostra felicitat, que amb el meu entusiasme ja considero segura (Barcelona, 21/4/1913).
La glòria ha vingut donada per la reiteració dhaver-la vist tres vegades, malgrat que encara no tenen el permís de parlar-se: al migdia sortint de casa dun amic comú, a la tarda passejant i a la nit al Liceu, on ha sentit un benestar que compensa les males estones passades en nits anteriors. Amb tot, la felicitat el desborda.
María, estic encantat de la vida, potser exageradament, perquè de vegades he de recriminar-me a mi mateix, ja que em poso com un nen de content. És tanta la meva satisfacció que em sembla que tot i tothom en participa. Em passaria el temps parlant de vostè, però, com que això per ara no pot ser, fujo de totes les companyies (Barcelona, 21/4/1913).
En resposta novament tria el format de la targeta gran, que té el mateix viu blau cel i loval amb il·lustració modernista duna altra dama, aquest cop embolcallada en pells i plomes, la María li comunica la bona nova: el seu pare li acaba danunciar que ja pot escriure a la Cora per dir-li que avisi el seu germà, i que li faci saber que lespera al despatx per donar-li una resposta, que simagina que serà bona.
Li escric aquestes línies boja dalegria i espero que a vostè, quan les llegeixi, també li passi igual.A mi també em passa com a vostè, tinc una alegria i una satisfacció que no havia experimentat mai, i és desperar que això anirà en augment (Barcelona, 22/4/1913).
Aquesta alegria desbordant fins i tot lha dut a escriure-li ella mateixa, tot i que li prega que faci veure que ha estat citat a través de la Cora. Tot seguit, linsta que passi aquella mateixa tarda pel despatx.
Lúltima carta daquest primer període, sentén que amb un permís força restrictiu, lenvia lAlejandro a la María el 28 dabril, només vint-i-un dies després de la primera i tímida aproximació. És la carta de la impaciència, de la frisança per allò que ja es pensa que sestà tocant amb els dits però que no sarriba a abastar.
Excedint-me una mica del permís concedit pel seu papà, li envio aquestes línies amb el convenciment que si ell se nassabenta perdonarà la meva falta (Barcelona, 28/4/1913).
Són quarts de dotze de la nit i es troba abatut perquè lha buscat arreu i no lha pogut trobar. A més, el dia anterior gairebé no han tingut ocasió de parlar, amb tantes coses que tenia per dir-li.
En canvi, em va agradar molt conversar amb la seva mamà, del tracte i lafabilitat de la qual vaig quedar encantat; i daixò que li dic en pot prendre una part vostè, ja que estic convençut que és el seu mateix retrat (Barcelona, 28/4/1913).