Fundada pel seu pare, José Morillo Llobet, lany 1902, juntament amb el soci, Jaime Blanch Riera, el 1913 la dirigeix lAlejandro, ja que el senyor Blanch, segons es pot deduir per algunes cartes de la correspondència, té una salut delicada.
Algunes notes del segon sobre
1. Crida latenció la vida regalada de lalta burgesia barcelonina de començament del segle xx. Cases principesques, estiuejos de tres mesos a diverses poblacions, negocis pròspers i vida desvagada per a la immensa majoria del sexe femení i gran part del masculí. El mateix A., copropietari duna fàbrica tèxtil en ple auge i cònsol general del Paraguai, que gaudeix dun estatus econòmic i social força envejable, se sent poc solvent davant del tren de vida de la família de la dona que pretén festejar. Sap que no podrà oferir-li la vida tan plena de luxe a què està acostumada i, des del primer moment, vol deixar les coses clares.
No he considerat mai la riquesa un mitjà imprescindible per fer la felicitat de ningú, i matreveixo a creure que vostè té la meva mateixa opinió. Per exposar-li a vostè tot el que se mocorre la meva carta seria interminable, només vull que hi consti que per part meva no penso ni em preocupa cap altra cosa que el seu carinyo; tota la resta, a banda del respecte que els seus pares em mereixen, ho considero moltsecundari. Soc una mica violent, ho comprenc, però mai, mai voldria passar pel que no soc (Barcelona, 18/4/1913).
2. Es comencen a perfilar els tarannàs de M. i A., ja des daquestes primeres cartes? A., tot i la seva percepció de trobar-se en condicions dinferioritat econòmica, apareix decidit i bastant segur dell mateix, i assumeix aviat el paper de protector, tendrament foteta de la «fragilitat» i sentimentalisme de M. És realment M. una mica figaflor o el seu capteniment forma part del rol femení de nena consentida que sembla tenir tan interioritzat?
3. És curiosa la velocitat amb què evoluciona el to de les salutacions i els comiats, sobretot pel que respecta a A. Fórmules creatives, on assaja totes les possibilitats del nom de lestimada: Estimada Mariucha, María de la meva vida o Estimada Mía del meu cor, un diminutiu que després serà molt habitual entre ells. I no parlem ja dels comiats, progressivament més «encesos»: Mentrestant no oblidis que mentalment sempre està amb tu i que només per tu viu, i que testima cada vegada més i més, el teu Alejandro; Amb aquest paper que he comprat per escriuret quan siguis a Lamalou, ja no em queda lloc ni per enviar-te una abraçada, però en endavant ja escriuré més petit perquè nhi càpiguen moltes, del teu Alejandro; Macomiado fins a la meva carta de demà i fins després al Saturno, i per carta, no podent fer-ho duna altra manera, et besa mil i mil vegades, amb tota la seva ànima, el teu Alejandro; I per a tu, per a tu tot, tot el carinyo, el cor, el pensament i incomptables petons i abraçades com a expressió de com testima el teu Alejandro.
M., en canvi, es manifesta més ponderada amb les salutacions, i manté el ja establert El meu estimat Alejandro, però es deixa anar una mica més en els comiats: Adeu, estimat Alejandro meu, desitjo que aquesta [carta] et causi la mateixa alegria que mha causat a mi la teva. Rep mil petons de la teva nòvia,que ja saps com testima. María.
4. Pel que fa al format de les cartes daquest sobre, es manté la quartilla plegada de paper de gran gramatge, amb la incorporació de dos altres suports remarcables: el paper fi i amb una subtil pauta de la fàbrica Blanch y Morillo, amb la capçalera ja reproduïda, i el paper, de format més petit, de lestabliment termal de Lamalou. A la capçalera impresa, sota un escut que mostra unes muntanyes, coronat i entre llorers, shi pot llegir: gd etablissement thermal et gd hotel des thermes. cros-aguillon, propiétaire. lamalou-le haut (hérault). També hi ha un parell de targetes de diferent grandària.
5. Respecte de lembolic dels arquitectes Domènech. Pel que sembla, Josep Domènech i Montaner (1849-1923) signa les obres de la Torre Simón a la Vila de Gràcia el 1878 és la casa destiueig familiar fins a lany 1885, dos anys abans del naixement de M., recomanat pel soci de Francisco Simón, Ramon Montaner, que és el seu oncle i vol promocionar el jove arquitecte, que tot just ha acabat la carrera uns anys abans. Poc després, li encarreguen les obres de la nova seu de leditorial Montaner y Simón, al carrer Aragó, i la culminació del Palauet Montaner, veí del Palauet Simón. Laltre Domènech, Josep Domènech i Estapà (1858-1917), és larquitecte del Palauet Simón, que sacaba enfrontant amb Domènech i Montaner per la seva concepció de larquitectura nacional i per algunes idees polítiques. En alguna ocasió és anomenat «Domènech, el dolent».
6. Hi ha tota una colla dinformacions curioses al voltant de lEditorial Montaner y Simón que la Veïna mhavia proporcionat, entre dubte i dubte.
Desaparegut leditor Francisco Simón Font el 1923, el succeeix en les seves tasques a leditorial el seu fill, Santiago Simón Bach, fins a la seva mort el 1939. Aleshores, la vídua daquest últim, Laura Gili Ros, continua la seva feina fins al 1948. Morts els pares, els fills, Laura i Santiago Simón Gili, els relleven i van venent les seves accions a un empresari indià, José González Porto, que acaba comprant lempresa lany 1950, després dhaver estat uns quants anys el seu agent.