I aquí comença una llarga etapa en què la correspondència de cada dia és lúnic fil que els uneix i els alimenta. Enyorats i il·lusionats a parts iguals, ho afronten amb els ulls posats en els sis mesos que els obliguen a esperar abans dun casament que ja no es treuen del cap.
Les cases i els llocs
Fins a aquest moment ens hem mogut entre les seves dues cases, un establiment termal francès, leditorial del pare de la María i la fàbrica tèxtil de lAlejandro. També shan citat en alguns llocs desbarjo o per caminar, com el passeig de Gràcia, el Liceu o el teatre Novedades, el Saturno Park un parc datraccions construït dins del parc de la Ciutadella o lEstació de Barcelona, que podria ser el Baixador del Passeig de Gràcia o lactual Estació de França.
La casa de la María.
Lany 1913 viu amb els seus pares i germans en un palauet que leditor sha fet construir en un solar del carrer Mallorca i que, amb el temps, es convertirà en un dels col·legis per a nenes preferit per la burgesia barcelonina, el Loreto. És obra de Josep Domènech i Estapà, que uns anys després començarà a construir-ne un altre de semblant als terrenys del costat per al soci de leditorial, Ramon Montaner Vila. El palauet Montaner, amb tot, no lacabarà aquest arquitecte, sinó un nebot seu, Lluís Domènech i Montaner, també nebot per part de mare del coeditor. Aquesta última edificació, encara en peu, allotja en lactualitat la seu de la Delegació del Govern dEspanya a Catalunya.
Al palauet Simón, enllestit lany 1886, neix i viu la María fins que en surt el dia del seu casament, després duna celebració doble que descriurem més endavant.
I és en el seu jardí, o en la bellíssima rotonda envidrada que el coronava per la part posterior, on se situa la jove pretesa quan lAlejandro la requereix per primera vegada perquè li faci un senyal, perquè encengui el llum verd que els ha de permetre començar a estimar-se.
Uns anys després, la família Simón abandonarà el palauet per instal·lar-se a lantic habitatge del passeig de Gràcia, on es retrobarà amb la parella de lAlejandro i la María, ja ampliada amb un membre i mig de més.
La casa de lAlejandro.
Lany 1913 lAlejandro viu, juntament amb alguna germana encara soltera i una parella dempleats el Ramón, que li fa de mosso a la fàbrica i de xofer i ajudant en tot, i la seva dona, la Cristina, que atén les tasques de la casa, en un ampli pis al carrer Ausiàs March, 12, a lEixample barceloní.
Les Thermes de Lamalou.
El 1913 la família Simón en bloc passa tres setmanes en un establiment termal francès, que, per les referències trobades en diverses cartes, ja havien freqüentat altres estius. Es tracta del Grand Hotel des Thermes, a Lamalou-le-Haut, al departament dHérault, en plenes muntanyes del Languedoc, a la regió dOccitània. Lestabliment disposa, a més de les instal·lacions termals, de teatre, grans jardins i una gamma de recorreguts amb paisatges suggeridors per a curtes i llargues excursions. Allà la família de leditor hi fa salut i vida social.
LEditorial Montaner y Simón.
LAlejandro sentrevista amb el seu futur sogre al despatx que el senyor Simón té a leditorial. Fundada entre 1861 i 1867 (el ball de dates no sacaba mai) per ell i un soci, Ramon Montaner Vila, té diverses i indeterminades ubicacions abans dinstal·lar-se al carrer Aragó, 225, en un dels primers edificis modernistes de Lluís Domènech i Montaner, entre els anys 1882 i 1885 (de nou, les dates ballen). Ledifici, amb una proposta de façana on es combina el maó vist i el ferro, és pionera en larquitectura urbana barcelonina i té unes grans dimensions. Lempresa manté una activitat i uns nivells de qualitat que la posicionen com a referent en el món editorial nacional i internacional de lèpoca. Incorpora nous sistemes dimpressió a la impremta tradicional i es dedica especialment a publicar obres monumentals sobre història, art i cultura, i també edicions de bibliòfil en llengua castellana. A la planta baixa de la seu hi treballen dos-cents quaranta operaris i fan servir cinc-cents mil quilos de paper a lany. Arriba a tenir més de vuit-cents corresponsals, subscriu acords amb catorze empreses sud-americanes (a Buenos Aires, Montevideo, Santiago de Xile, Valparaíso, Puerto Rico, lHavana, Mèxic, San Salvador, Bogotà, Guatemala, Caracas, Lima, El Callao i Guayaquil) i el volum dexportacions al continent americà es valora en mig milió de pessetes anuals. Durant el primer quart del segle xx té més de dos-cents cinquanta títols al catàleg, alguns de molta volada com la Historia general del arte, que dirigeix el mateix Domènech i Montaner, la Biblioteca universal ilustrada, el Diccionario enciclopédico hispano-americano de ciencias, artes y literatura i prestigioses revistes com La Ilustración Artística i El Salón de la Moda.
La fàbrica tèxtil de lAlejandro.
«Fábrica de Tejidos de Novedades Blanch & Morillo. Viladomat, 165. Teléfono 414», diu una de les capçaleres del paper de carta fundacional; «Fábrica de Tejidos de Novedades de Algodón y sus Mezclas. Blanch y Morillo. Cortes, 622. Teléfono 1359», diu la capçalera del paper de carta amb què lAlejandro escriu sovint a la María, previsiblement en les interminables hores de feina.