I què em vol dir? pregunta ofesa la Rosalia Que el meu marit estava escrivint la lavabo quan va morir, però el bolígraf no el deixava redactar amb eficiència i, de sobte, va caure?
Un moment, senyora Ribó. No satabali. Les preguntes els hi faig jo contesta amb severitat la comissària.
El reconeix aquest diari?
No gens. No lhavia vist mai.
Al seu marit li agradava escriure?
No especialment, sí que admirava la seva jove, la Carlina, perquè sempre deia que era la nou vinguda a la família i podia treballar en una escola fent dadministrativa, ja que presumia destudis i això lenorgullia.
Com explica que un diari, que acostuma a estar en una prestatgeria duna saleta destar o un dormitori, anés a parar al lavabo?
Estic tan sorpresa com vostès. No lhi sabria explicar.
Seria possible que algú el forcés a portar aquest artefacte per simular una causa accidental en la mort?
No ho crec.
Llavors, com explica que ell estigués vestit a la banyera, amb un diari camuflat per la tapa dun bidet? No troba que es rocambolesc el cas?
Sí, ho sé, però es que jo no en tenia constància daquest diari. Potser escrivia les memòries de jove, que sé jo! Quan va fer el servei militar, quan fa lluitar al front durant la guerra civil o quan era un infant, en la seva època destudiant a lacadèmia del poble,... Estic molt perduda diu la Rosalia amb veu entretallada per limpacte de la pregunta.
El seu marit tenia amants?
Que jo sàpiga, no. Bé, coneixia a moltes dones del poble, és cert i algunes males llengües deien que les empaitava, però daixò a que sigui veritat, nhi va un bon tros!
Bé, parlem del seu estat de salut. Com es trobava últimament?
El mes passat, la meva filla gran, la Paulina, sel va emportar a Barcelona. Deia que el trobava estrany, com desganat, deprimit, amb molèsties que la feien sospitar que estava malalt.
I li varen fer proves?
Sí, unes quantes.
I què varen detectar els metges?
un principi de tumor benigne al fetge, però res greu.
No varen decidir operar-lo?
No, per conveni familiar es va optar per mantenir-lo al marge duna notícia tan dramàtica i va tornar cap a Manlleu.
Dacord, senyora Ribó. El meu company, en Martí, lacompanyarà fins a casa. Gràcies pel seu temps.
Però, esperi, ara què passarà amb mi?
Tranquil·la senyora. De moment, estem compilant declaracions en el nostre arxiu de dades i no podem determinar res que sigui definitori però la mantindrem al corrent de les novetats que savinguin.
Capítol 7
El mes dagost de 2003, dos anys abans de la mort den Maurici, en Robert i lEusebi varen tenir una enganxada molt forta pel tema de lherència. El problema però, va complicar-se quan va obligar a fer pujar la Paulina i en Jordi des de Barcelona a fi que confessessin perquè anaven cada any a estiuejar a Sant Bartomeu amb els pares. LEusebi i la Sofia, avars i envejosos a més no poder, no podien concebre que la Paulina no volgués expropiar al seu pare del patrimoni al·legat. No podien entendre que la Paulina fos desinteressada, altruista i a la vegada tan fleuma i pàmfila, en segons quins casos.
Davant duna picabaralla a Hostalets que semblava eternitzar-se, la Sofia i en Jordi conspiraven contra en Maurici, un home ja delicat de salut física pel pas del temps. Es varen distanciar dels tres fills i varen sortir a la terrassa per parlar més anca plens:
No has notat que últimament en Maurici està més prim des daquests anys que ha viscut a poble amb en Robert i la Carlina?
Sí, aquests pencos segur que no el cuiden gens. La Carlina no és un bon partit per en Robert.
Jo també ho penso contestà la Sofia no hauria de formar part de la família.
Però ara ja és massa tard va dir en Jordi.
Per què? va rebatre la Sofia encara podem convèncer en Maurici, a fi que impugni el testament.
Però, què pretens? respongué en Jordi. Que lentabanem perquè es retracti davant dun document que ja fa temps que va legalitzar i constatar per escrit com a servible i funcional?
És lúnica sortida que veig contestà la Sofia aquesta dona, la Carlina, els ha esporuguit a tots. Jo crec que abans de casar-se amb en Robert ja tenia un pla.
Quina mena de pla?
Terres, propietats, capital monetari, targetes de crèdit,.. vaja.. tot el seu medi de subsistència respongué amb energia la Sofia.
Creus que la Carlina seria capaç de...subornar-lo?
I tant digué convençuda la Sofia si no perquè creus que el vol a casa? Perquè ella no es preocupa pel benestar del matrimoni Ribó, però sí que vol els seus quartos. Ella és una dona de classe, de manicura impecable, maquillatge detiqueta, aspecte clamorós... però els sogres de criats i a passar gana.
I què creus que hauríem de fer? digué en Jordi els sogres semblen decidits a acollir-los de per vida a casa, perquè els cuidin a canvi de la cessió del testament.
Hem de parlar amb en Robert va proposar la Sofia Ja sé que ell no pinta res, que la Carlina el governa a la seva voluntat. Per ella, el seu home és un titella, un ninot de drap a qui es pot enredar amb facilitat.
El nostre filtre és la Paulina, la teva dona va dir la Sofia ella pot fer de mediadora entre els dos germans perquè arribin a un consens.
Jo, per la meva part, estic dacord en què es faci justícia prosseguí en Jordi.
Si convencem la Paulina que els seus pares estant sent explotats, laboralment torturats i comandats per una nora que només enveja tenir un pis de categoria, luxes afegits i gent que estigui disposada a satisfer els seus capricis, potser la Paulina parlarà amb el seu pare i el pot fer canviar de parer va continuar la Sofia.
O sigui que em dius que jo, com a marit, persuadeixi la meva dona?
Perquè les escriptures notarials estiguin al nostre favor, doncs sí.
El que en Jordi ignorà es que la Sofia havia planejat una trama, perquè ella i lEusebi fossin els únics hereus. Amb aquesta estratègia, desprès de parlar amb en Jordi, volia que la Carlina i en Robert es separessin i ells poguessin anar a notari i canviar la potestat exclusiva del testament a partir duna nova titularitat.
La Sofia sempre ha criticat la Carlina però la primera no es cap santedat. Una dona amb conductes damnificadores, molt destructives i corrosives a qui no limporta tacar-se les mans de sang si un feix de bitllets és arreplegat. La Sofia té una germana, lÀngela, més jove, una solterona completament manipulada. LÀngela no podrà mai formar una família, li està desaprovat aquest intent. La germana shi oposa a cort obert, perquè sempre ha pensat que lÀngela i en Robert podrien ser la parelleta estel·lar de la comarca. Ves per on! Quina estratagema més ben ideada! Per la Sofia aquells són dos beneits que no tenen on caure morts. Uns desgraciats, fràgils, susceptibles, sense agalles, de qui apropiar-se per tenir el cent per cent dels béns mobles i immobles. Una manera enginyosa dapoderar-se de les pertinències den Maurici, després dallunyar la Carlina de la família.
Quan la Paulina va saber la conversa que varen tenir els dos fills polítics va posar el crit al cel. Ella no sembrancaria en aquell joc brut: