O sigui que podem extreure informació que tingui prou validesa? A mi em dona la impressió que potser lhome descrivia les seves vivències o, senzillament, relatava secrets o les seves darreres voluntats diu en Martí.
Sha de portar al servei dimpremta. El Departament Central disposa dun servei de grafologia i un lector podrà descodificar aquesta cal·ligrafia incomprensible afirma la comissària ara vaig a trucar al Cap dInvestigació.
Capítol 6
De sobte, unes claus roden el pany de la porta i en Robert i la Carlina entren molt atabalats al igual que lEusebi. La Sofia sha quedat a casa per atendre trucades en cas de produir-sen. Tots estan quelcom sorpresos pel trist comunicat.
Per fi vostès a casa diu la comissària.
On és el meu pare? pregunta en Robert.
Al lavabo. respon la comissària.
Entren tots en estampida i veuen el cos com si estigués crucificat, amb els braços ben estirats dins dun plat de dutxa, vestit.
Mhauran dacompanyar a comissaria a prendre declaració. També necessito que em signin una instància perquè el forense el pugui explorar i descartar un acte criminal.
Però, què insinua? diu en Robert emprenyat Que nosaltres hi tenim alguna implicació en aquesta mort sobtada?
Nosaltres no fem incriminacions sense assegurar-nos que hi hagi evidències declara la comissària.
Sí, es clar que volem que se sàpiga de què ha mort. diu lEusebi Els autoritzem a que facin lexamen. La Paulina, la meva germana gran, ja està al corrent i tampoc shi nega.
I la seva mare? On la podem localitzar?
La meva mare ha dit que anava a veure un esdeveniment teatral interpretat per amateurs. Després ens ha dit que havia de fer unes gestions contesta en Robert.
Però, com és que no es a casa? pregunta en Martí.
Déu meu, senyor!
De sobte, una veu amb llàgrimes als ulls irromp el lloc on els fills i la policia estan deliberant i compartint percepcions. És la Rosalia que sexcusa dient que havia anat a sopar amb una amiga després de veure una obra de teatre daficionats. Corre a voler abraçar el seu marit però la comissària la desautoritza.
No el toqui. El cos ha destar intacte fins que lambulància el reculli i el porti al dipòsit de cadàvers.
Però, com ha estat? Ha patit un síncope, una taquicàrdia improvisada?
No ho sabem. Haurà de venir amb nosaltres al nostre despatx. Necessitem clarificar molts enigmes que no entenem.
Lambulància, el servei demergències i dos cotxes patrulla sapropen al carrer de la Passió, per transportar el cadàver i fer-li una anàlisi clínica. La Rosalia està desconsolada, sembla que hagi estat influïda per narcòtics. El seu estat mental es demolidor. No enraona, evita la mirada dels agents que es troben al pis fent anotacions i acabant de rematar, amb fotografies, la imatge mortuòria duna víctima que, segons alguns testimonis no té antecedents penals, ni malalties hereditàries.
La comissària Roig, per la seva part, va observant la cara dels fills, la jove i lesposa den Maurici. En un obrir i tancar dulls, lequip de recollida del cadàver truca per lintèrfon i la Rosalia comença a escridassar, com si hagués perdut el nord i denega lentrada a intrusos que pretenen robar-li lúnica relíquia dun marit que descansa ja plàcidament en una cambra de bany. Lagent Arnau, acte seguit, agafa la Rosalia pels canells, com si la volgués emmanillar i lintenta tranquil·litzar sense gaire encert.
No pot bloquejar el pas dels urbans i lequip clínic demergències li diu El seu marit ha de sotmetres a una revisió integral pel tipus de mort que sembla força desproveïda dindicis, a primer cop dull, dhaver estat intencionada.
LArnau i en Martí sen porten la Rosalia al carrer, on els cotxes dels equips professionals es troben estacionats. Dos agents més, en Roger i en Pau, pugen per lascensor mentre que els auxiliars dambulància, amb una llitera, porten la víctima per traslladar-la a la cambra de cadàvers i ser explorada per un metge forense. En Robert i lEusebi també desallotgen el pis juntament amb la Carlina, però no abans que la comissària avisi la Teresa Morera, un testimoni potent, segons ella, ha d estar preparat per declarar formalment, tot i que la veïna dels Ribó és considerada ignorant de molts afers interns de la família, ella coneix els ritus ortodoxes, horaris, algunes actituds tradicionals que els Ribó practiquen a diari.
La comissària Roig no treu lull a la Rosalia, com si tingués sospites damagar el cap sota lala, algun secret, alguna encoberta no desvelada que lesposa den Maurici pretén emmascarar. La comissària no ho sap del cert, però mobilitza lequip per fer passar primer a comissaria la Rosalia. Aquesta última continua empal·lidida, molt tocada, desconcertada i atònita per uns fets, que en aparença, se li escapen. Sembla una ànima ambulant a qui la vida ha apallissat sense cap contemplació. Ella sap que en Maurici tenia problemes de salut, però no correlaciona la mort amb aquesta causa.
La comissària Roig ordena al David, lauxiliar de policia, que tanqui la porta mentre ella i al Martí, que està davant de lordinador, que redacti linforme per poder arxivar totes les declaracions i començar amb linterrogatori:
Senyora Rosalia, em faig el càrrec que vostè deu està vivint un infern, un malson. La mort del seu marit sembla coincident, completament casual. Nosaltres lhem citat perquè sabem que com a cònjuge, molta informació pot deixar emergir per recollir dades, conceptes, situacions que potser són rellevants per ponderar i concloure el motiu de la mort.
Però, què volen saber exactament? pregunta la Rosalia mirant amb els ulls saltirons cap a tot arreu.
La veritat, senyora, només la veritat respon la comissària Sé que és molt dur per a vostè experimentar un tràngol daquestes dimensions, però ens ha dexplicar alguns detalls de la vida den Maurici.
La Rosalia, amb la barbeta i el pols tremolós, a més duna mirada molt desviada, absorta, assenteix sense fer-se pregar.
Dacord, comencem diu la comissària.
El seu marit tenia enemics?
Què vol dir?
Li formularé duna altra manera la pregunta. El seu marit era envejat, odiat, detestat duna forma superlativa per algú del seu entorn: família, coneguts, companys de feina,..
No, es clar que no contesta la Rosalia solemne almenys que jo sàpiga. Era un home molt apreciat en tota la comarca del Lluçanès.
Ho pot afirmar rotundament? continua la comissària Li ho pregunto perquè hem trobat aquest diari al bidet del lavabo del pis de Manlleu. En sap alguna cosa que ens pugui ser dutilitat? Ara li mostro.
La comissària obre diverses pàgines, en què la lletra es troba molt difosa, i gairebé no pot ser desxifrable per lull humà. La dona den Maurici es mira el diari amb un posat escèptic, com si li fes angúnia furgar en les intimitats del seu marit.
Miri-sel tranquil·lament. Li deixo perquè el fullegi. Gairebé està omplert, excepte quatre pàgines que es troben en blanc. I mhe fixat que al final daquesta obra hi ha punts suspensius.
I què em vol dir? pregunta ofesa la Rosalia Que el meu marit estava escrivint la lavabo quan va morir, però el bolígraf no el deixava redactar amb eficiència i, de sobte, va caure?