La figura de Fèlix Millet va esmorteir la dels altres germans, el més conegut dels quals va ser Xavier Millet, que va tenir un pas efímer per la política, com a candidat a lalcaldia de Barcelona per CiU en les eleccions del 1979. Un altre, Joan, va ser membre del consell de Banca Catalana. Però cap dells, per molt que shi esforcés, podia competir amb el seu germà Fèlix a lhora de moures amb habilitat pels centres de poder. Tampoc no podien sospitar, ni ells ni ningú, que a linterior del Palau Millet havia creat un monstre que sempassaria el personatge i destruiria el panteó familiar.
Els Samaranch, entre la foscor i la glòria
La família de lexpresident del COI va assaborir el poder durant el franquisme, però els Jocs del 92 van reescriure la seva trajectòria
Maig de 2010. Fa dotze dies de la mort de Juan Antonio Samaranch Torelló, expresident del Comitè Olímpic Internacional (COI) i probablement el nom més simbòlic del patriciat català. Fa nou anys que la seva esposa, Maria Teresa Bibis Salisachs, un altre nom brillant de la classe alta barcelonina, va morir dun càncer.
El seu fill, Juan Antonio Samaranch Salisachs, cita al seu despatx la dona que en els darrers divuit anys va ser el gran amor de lexdirigent olímpic, la pintora Lluïsa Sallent. Una relació coneguda i consentida en un matrimoni Samaranch-Salisachs que va acabar sent, sobretot, una relació política. La trobada amb Sallent és tensa. Samaranch fill fa saber que el seu pare es va voler casar amb ella, però que la família lhi va impedir. Ell, el primer. «No thauríem pogut treure del pis», li etziba.
Lepisodi que Sallent va explicar en un llibre de records, Vidas y apariencias faria les delícies de la premsa del cor i diu coses sobre el tipus de vincles que sestableixen en el control central de lupper Diagonal, basades com moltes coses a la vida en les relacions de poder. Per a Samaranch Salisachs, en tot cas, la desaparició del seu pare el convertia en el cap visible duna de les sagues més influents de la societat catalana.
La via olímpica
El 4 dagost de 2016, va ser un dia molt especial per a Juan Antonio Samaranch Salisachs. Lassemblea del COI reunida a Rio de Janeiro el va elegir vicepresident primer de lorganisme. Entrava així en el rovell de lou de la institució, només a un pas de la presidència, en mans de lalemany Thomas Bach, que concloïa mandat el 2021.
Samaranch Salisachs va entrar al plenari del COI el 2001, just quan el seu pare, Juan Antonio Samaranch Torelló, abandonava el cim del moviment olímpic després de vint-i-un anys de regnat. Però el fill ha hagut daprendre a esperar, una qualitat que va caracteritzar també el seu pare, que es va sobreposar sempre als obstacles i que va saber treure profit de les derrotes.
Lany 2007, Samaranch Salisachs va perdre la votació per ser membre de lexecutiu del COI. Però el 2012, el triomf ja no se li va escapar, derrotant latleta Serguei Bubka, un nom llegendari dels Jocs. Quatre anys més tard, ja nera vicepresident. Samaranch va perdre la vicepresidència el 2020, però el febrer del 2022 la va recuperar amb un resultat abassegador.
Un currículum forjat al món de les finances
Samaranch fill sha abocat professionalment al món de les finances. Després de finalitzar els estudis denginyeria industrial a la Universitat de Barcelona, va fer un postgrau a la Universitat de Nova York. Va establir-se a la ciutat nord-americana i va treballar uns anys al departament de negocis de la International Flavours and Fragances, una de les multinacionals del sector de la cosmètica.
Després va actuar danalista financer del banc dinversions First Boston Corporation (1986-1989), una marca llegendària que va arribar a ser la primera empresa de la Borsa de Nova York i que acabaria, uns anys després, absorbida per Crédit Suisse.
Ja era a la sala de màquines del gran diner. El món de les altes finances lhavia seduït i va entrar com a vicepresident i soci a S. G. Warburg & Co., un altre gran de la banca dinversió, amb seu a Londres, que havia estat fundat per dos jueus alemanys que van fugir del nazisme. Samaranch va estar-hi vinculat dos anys, del 1989 al 1991.
Allí va conèixer Pedro Gómez de Baeza, un tauró de les finances, amb qui va fundar GBS Finance SA, a la qual continua vinculat. Es tracta dun banc dinversions especialitzat en fusions i administració de grans patrimonis, tant del sud dEuropa com de lAmèrica Llatina i la Xina, una connexió aquesta molt important per a Samaranch fill. En el consell, hi són com a senior advisors altres vips catalans, com Gonzalo Rodés Vilà i Alfonso Maristany Cucurella, expresident del Círculo Ecuestre.
Si a Nova York va penetrar en el moll de los del món financer, també allí va conèixer la que seria la seva esposa, Cristina Bigelli, amb qui es va casar el 1988. Bigelli és una empresària de la moda amb qui té quatre fills (Juan Antonio, Matteo, Alessia i Allegra) i que va obrir una botiga de luxe al cor del Madrid «pijo», al barri de Salamanca. Mantenen un to discret en la seva vida social, que inclou moments exquisits com les seves festes de Cap dAny, que solen celebrar en una de les destinacions més chic de lalta burgesia europea: la ciutat suïssa de Gstaad. Allí coincideixen amb amics, i també socis, com el banquer Gómez de Baeza, un altre habitual dels Alps helvètics.
Present a diverses entitats, Samaranch presideix el Summit Shopping Tourism & Economy, un important fòrum sobre turisme; és vicepresident de la Federació Internacional de Pentatló i vicepresident del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), una altra posició en què va succeir el seu pare. La relació entre lexpresident del COI i qui va ser «etern» president del RACC, Sebastià Salvadó, ja desaparegut, sempre va ser molt propera.
Especulant a Ciutat Meridiana
La figura de Samaranch pare reuneix molts vessants. Un ens transporta a la Barcelona dels seixanta, en els anys de lespeculació urbanística, quan ell era un alt dignatari del règim franquista. Eren temps en què política i negocis vinculats al desarrollismo anaven plegats. Els periodistes Jaume Fabre i Josep Maria Huertas van relatar molts capítols daquella etapa a Tots els barris de Barcelona.
Lalt nivell dhumitat de Ciutat Meridiana va fer descartar la construcció dun cementiri. I shi van aixecar pisos. Com expliquen amb ironia els veïns que coneixen la història, lafany de lucre va convertir el que havia de ser un lloc de descans dels difunts en un negoci per a alguns vius. A finals dels cinquanta, shavia constituït Urbanizaciones Torre Baró SA. Un cop dull al consell dadministració en dona pistes. El presidia Juan Antonio Samaranch, aleshores home fort de la Diputació. Marià Ganduxer, un altre dels promotors, que era regidor a lAjuntament, era també al consell. Molts anys després, impulsaria lentitat espanyolista Empresaris de Catalunya.
El projecte urbanístic, avalat per lalcalde Josep Maria de Porcioles, tenia cobertura política. Segons Fabre i Huertas, un home clau en la creació dUrbanizaciones Torre Baró SA va ser Josep Banús, promotor immobiliari que va fer lagost durant el franquisme i que, entre daltres, va ser el promotor del cèlebre Puerto Banús de Marbella. Va obtenir contractes sucosos. Per exemple, el de la construcció dels accessos al Valle de los Caídos.