No.
El Sam torna a mirar per la finestra.
El Manel el mira de reüll. El director de lhotel té el cabell fi i blanc. La jaqueta sembla duna altra època i fa olor de fusta, de cendra. Es mossega els llavis.
I vostè per què sha enfadat amb el seu germà?
El Sam no aparta la mirada de la finestra. Veu com la seva nou del coll puja i baixa. Es frega el nas.
Per lossa.
El Manel canvia de marxa.
Com?
Lossa no existeix. Des de petits que lhe intentat convèncer que la llegenda de lossa és absurda. Ens lexplicaven els grans del poble. Una llegenda. Res, una llegenda. Una ossa que vivia als boscos de darrere del poble. Esbufega. El meu germà mai ha sabut distingir la fantasia de la realitat. Mai.
El Manel nota que la veu del Sam és cada cop més trencada. Torna a canviar de marxa i el mira. Sha posat la mà al front i fa un so amb el nas.
El meu germà és una persona solitària, amb al·lucinacions. Però feia anys que estava bé... fent de pastor.
I per què recull signatures?
El Sam arronsa les espatlles.
Ho vaig començar a fer per demostrar-li que mel creia. En les èpoques que patia els episodis de paranoia més intensos, això el calmava. Agafa aire a batzegades. Quan lestació desquí i lhotel van començar a anar malament, ell deia que era culpa de lossa, que espantava els esquiadors. Fa que no amb el cap i assenyala el cel negre. I era la neu. Era la neu. Cada vegada nevava menys. Saps quants anys feia que no veia nevar així?
La neu.
Té ganes dabraçar lÒscar i dir-li, saps què? Lestació desquí es va tancar per falta de neu. Ja està, no hi ha més històries. Les coses a vegades són simples, Òscar. Intenta plasmar això.
Avui estava histèric amb la desaparició de les seves dues ovelles. Doncs shan escapat i ja està, Tom! El Sam dona un lleu cop de puny al vidre de la finestra. I ja està!
Les coses a vegades són simples, Òscar. Vull que siguem pares. Què és el que et fa por?
El motor estossega tres vegades i el cotxe satura.
Un dels gossos no para de rascar el vidre i el so de les urpes picant a la finestra fa posar nerviós lÒscar, que es va girant contínuament. Lanimal té la boca plena de saliva i ensenya uns ullals esmolats i bruts. Entremig dels dos gossos hi distingeix una escopeta.
Està nerviós, té ganes de sortir.
La veu del Tom és igual de greu que la del Sam. LÒscar fa que sí amb el cap i agafa amb força la maneta de la porta.
Ja.
I què hi vas a fer, a lestació desquí?
LÒscar es descorda la jaqueta i acaricia la funda de la càmera, encara humida.
Haig de fer fotos. Soc fotògraf.
El Tom es rasca compulsivament el nas. LÒscar el mira detingudament. Potser no sassemblen tant. Té els ulls més ametllats i la mandíbula més quadrada.
A una estació desquí tancada des de fa anys?
LÒscar mira cap endavant. Ja veu el telecadira.
És un projecte de fotografia sobre espais abandonats.
Un del gossos comença a bordar. El Tom el mira pel retrovisor.
Abans estava ple desquiadors. Ple. El meu germà, entre lestació desquí i lhotel, va guanyar molts diners. Ara ja ho veus. Tot buit.
Acariciar el paisatge. Fusionar-se. Entendre el seu llenguatge.
Què va passar?
El Tom canvia de marxa, el mira, torna a mirar la carretera. Abaixa la barbeta i arruga el front.
Mai es va creure que hi havia una ossa.
LÒscar agafa amb força la càmera. El Tom el mira de reüll. Li brillen els ulls.
Desapareixien esquiadors. Alça el braç lentament i assenyala la carretera amb líndex. Pujaven amb el telecadira i no tornaven a baixar. A vegades, se sentien rugits. Estava totalment malalt pels diners i callava. Callava i no feia res. Fa un silenci. Empassa saliva i pica amb els dits el volant. Cap als últims temps, mig embogit, va engegar una recollida de signatures, però és clar arronsa les espatlles, ja no venia ningú.
I per això la va tancar?
El Tom fa que sí amb el cap.
La gent tenia por.
LÒscar acaricia la càmera i nota com el cor li batega ràpid. Comença a moure la cama dreta i es mossega una pell de lungla del dit índex. El telecadira cada cop és més a prop.
Una ossa.
Van tancar per una ossa. La natura contra la cultura. La foto perfecta per acabar el projecte. La por de la mort.
Recuperar intensitat.
Mai no ho havia pogut demostrar al meu germà. Mai. Apropa la mà dreta a lÒscar i aixeca dos dits. Però avui mhan desaparegut dues ovelles. Lossa va treure la feina a mon germà, que no va saber fer res. Es pica amb el puny el pit. A mi no me la fotrà!
LÒscar encén la càmera i observa lúltima fotografia que ha fet. Fa zoom i analitza lombra. Mira pel retrovisor del copilot. I el Manel? No el vindrà a buscar? De cop, sent una punxada al mugró esquerre.
El Manel i el Sam caminen per la carretera. Fa cinc minuts que han empès el cotxe fins al marge. Després danalitzar el motor i intentar engegar-lo tres vegades, han desistit i han continuat el camí a peu. A la carretera hi ha pocs fanals, però poden seguir bé el camí. El Sam va molt poc abrigat i es va fregant els braços. Ja no neva, però la temperatura va baixant. El Manel ha agafat la llanterna i dels nervis va prement el botó dapagar i encendre, mentre observa les petjades de lÒscar.
I per què ha marxat el seu amic? La veu del Sam sestà tornant ronca.
Volia fer fotos. I no és només el meu amic.
El Manel mira el cel. Sí. Segur que ho va consultar moltes vegades. Aquests dies tocava lluna plena. Justament començava avui. Fa una volta sobre si mateix. Alguns núvols tapen el cel, però es veuen moltes estrelles. On és la lluna?
El Sam shi apropa accelerant el pas.
Què fa?
El Manel fa un gest cap amunt amb la barbeta.
Hi hauria dhaver lluna plena. Ho vaig comprovar abans dagafar el viatge. És... és com si hagués desaparegut.
Se sent un lladruc. El Sam mira la carretera.
Hem de seguir.
El Manel comença a caminar i va observant les petjades enormes de lÒscar. Un 45. Un peu enorme. Un 45. Les botes grosses de lÒscar. Les botes per anar a la neu que es va comprar fa dues setmanes en una botiga del centre. Al Manel ja li feia mal el cul de tanta estona que feia que estaven allà. LÒscar no es decidia. Res li agradava.
Aquesta em fa més alt, no?
El Manel mirava les botes a través del mirall recolzat a la columna i també observava la seva cara. Tensa.
Sí, et fa encara més alt. Macabaràs de fer malbé les cervicals de mirar cap amunt. Es veuen bones.
Són cares...
Però les altres que tens estan fetes un fàstic.
LÒscar sabia quin número de peu feia ell? I si feia molt que no es canviava de vamba? Ho sabia? Va prémer els dits del peu de lÒscar per si tocaven la punta.
No et van una mica petites?
Ai! Sembles un papa!
El Manel va enretirar ràpid la mà.
Per a mi és important això, Òscar. No em diguis més papa. No tractem aquest tema així, vale? Queda-te-les, són boniques. Ja te les regalo jo.
LÒscar va arronsar les espatlles i es va asseure per descordar-les.
Sí, són boniques.