va, anem a fer les fotos que vulguis.
Tornar a reconduir la situació.
Avui ja no podran parlar del tema, però si aconsegueix rebaixar la tensió, demà potser sí. Sasseu al llit i es corda les vambes.
Un fill dels dos.
Lolor de lÒscar.
Piquen amb suavitat a la porta. Tres tocs. El Manel sincorpora i sent com se li torna a relaxar la musculatura. Ha tornat. A vegades ho fa, això. Poques, però ho fa. Passeja i torna. Malhumorat. Però torna.
Musculatura relaxada, tensió, musculatura relaxada, tensió.
Ara labraçarà molt i molt fort. Quines ganes de sentir la seva olor.
Obre la porta.
El Sam, mig encorbat, lobserva amb un grapat de fulls a la mà. El Manel sent com lestómac se li fa dur i petit.
Sento molestar. Estic recollint signatures.
Ho sento, tinc pressa.
El Manel tanca la porta. Agafa aire. Serra els llavis. Fa un pas enrere, agafa laltra vamba i fent equilibris se la posa. És igual si ha estat mal educat.
Musculatura tensa. Necessita lolor de lÒscar.
Tornen a picar a la porta. Aquest cop amb més intensitat. Però què...? Sacaba de cordar la vamba i lobre.
Sento molestar. Però necessito les signatures. El Sam es frega el front, li tremola la mà dreta. Fa anys que recullo signatures. És perquè senduguin lossa a un refugi.
El Sam li allarga els fulls.
El Manel mira els papers esgrogueïts i mig arrugats dividits en rectangles amb una signatura cada un. Ell vol abraçar molt i molt fort lÒscar. Sestà posant nerviós.
Quina ossa?
Lossa que viu als boscos de dalt lestació desquí. El meu germà està molt nerviós. És aquí, a baix, a la meva habitació, i avui està molt nerviós. Són signatures per portar-la a un refugi. Necessito les signatures. En Tom diu que li han desaparegut dues ovelles del ramat i que ha trobat sang a lherba de més amunt don pasturen. Jo ja li he dit que no es preocupi, que tornarem a recollir signatures, que ens faran cas. Que duna vegada per totes... ens faran cas.
El Sam li dona la ploma al Manel.
El Manel obre molt els ulls. Els forats del nas shan tornat uns conductes fins i prims.
Però és perillosa? No mho va comentar quan vaig fer la reserva.
El Sam fa que no amb el cap, amb un gest trist.
Gens. No es preocupi. Lhi puc assegurar.
El Manel agafa la ploma del Sam. Alça la cama i col·loca els fulls sobre la cuixa esquerra. Signa ràpid i els hi torna. El Sam sel queda mirant fixament.
Està nevant força. Costa de creure. Feia molts anys que no havia vist nevar daquesta manera. I amb aquesta calor...
El Manel es gira i mira pel finestral de lhabitació. Les volves de neu es precipiten amb força davant la nit.
Blanc sobre negre.
De cop, se sent un motor de cotxe. El Sam es gira, mira el passadís i crida:
No! Tom!
Marxa corrents, el Manel dona un cop dull a lhabitació, agafa les claus del cotxe de sobre la tauleta de nit, tanca la porta i el segueix. Baixen precipitats per les escales i quan arriben al rebedor el Sam deixa anar un sospir, es col·loca les mans al clatell.
No! No! No! No!
El Manel es fixa on està mirant el Sam. A la paret de la recepció, sota els quadres, només hi queda la marca polsegosa de lescopeta.
Leixugaparabrises es mou al ritme de les seves pulsacions cardíaques. El Manel condueix a vint per hora amb el cap enganxat al volant, observant les petjades que ha deixat lÒscar a la neu. Al seu costat, el Sam mira nerviós per la finestra i només fa que repetir fluixet: és boig, és boig...
La temperatura està baixant en picat. Encén les llargues. Lobscuritat és absoluta. A fora, tot és foscor. El Sam li ha demanat que el porti a lestació desquí, sap segur que el seu germà es dirigeix cap allà. A la part de dalt. Als boscos. El Manel ho troba una bogeria, però no tenia temps per discutir. Necessita trobar i abraçar lÒscar.
Relaxar musculatura.
Lhauria hagut dacompanyar. Tenia cinc dies llargs i preciosos per explicar-li amb calma la reunió.
Cinc dies.
Hauria hagut desperar quan ja tingués alguna foto bona. La coordinadora del centre, fa mesos, li va donar només un consell per telèfon: hauràs de cultivar la paciència, ladopció és un procés llarg.
Paciència.
El Manel es mossega el llavi. Sha oblidat de respirar i respira de cop pel nas i li venen unes ganes immenses de plorar. LÒscar portava mesos estalviant pel flaix.
Ja està, ja està. Un revolt ample i tancat. Una recta i ja hi seré. I tabraçaré, Òscar.
Reconduir la situació, com sempre. Menjar-me la tensió.
Papa.
El Sam no calla: és boig, és boig.
La neu samuntega a les espatlles de lÒscar, que camina una mica encorbat pel marge de la carretera perquè cada cop fa més fred. I mira a terra, a la neu, a les seves botes noves. El Manel, assegut als bancs de laeroport, li havia confirmat que faria bon temps, que no hi hauria núvols i que la lluna plena li donaria molta llum. Que no ho va mirar bé? Que no va consultar bé el calendari lunar? O potser sí i no va dir res perquè així es quedarien a lhabitació de lhotel, sense excuses, reclosos.
Mentre nevés.
Queda clar, li va mentir expressament.
Palpa la funda de la càmera. Està xopa. Es descorda la jaqueta i lamaga a dins. Deuen quedar quinze minuts caminant per arribar a lestació desquí. No sap si la funda aguantarà sense mullar la càmera.
De cop, sent el so dunes rodes fregant la carretera. Ja està. Sempre lacaba anant a buscar. Que no el pot deixar tranquil? Es gira i els llums del cotxe lenlluernen. Es posa una mà al front fent visera. Sent lobjectiu de la càmera clavat al tòrax. Ara li dirà, va Òscar, anem, anem a fer les fotos. És clar. És la seva feina, ell no està aquí de vacances. Es posa al mig de la carretera perquè el vegi i aixeca els braços, abaixant una mica la barbeta perquè els llums del cotxe no li punxin les retines. El cotxe frena, les rodes freguen la neu verge de la carretera. LÒscar aixeca la mirada i sent un calfred a les cervicals.
El cotxe que hi ha davant seu no és el que han llogat aquest migdia.
No deu fer olor de llimona ni de cotxe nou ni la mà del Manel reposa sobre el canvi de marxes, a punt per acariciar-li la cuixa.
LÒscar entretanca els ulls, els llums es redueixen a dos puntets grocs, però ni així aconsegueix identificar el conductor. Sent un lladruc. El cotxe immòbil. La neu es va deixant caure sobre el capó. LÒscar sapropa sense desviar la vista del parabrisa. El conductor abaixa el vidre. És el Sam?
On va?
A lestació desquí.
El conductor fa un cop de cap a la dreta. Li està dient que pugi? Li torna a fer el mateix gest, aquesta vegada amb el front arrugat. LÒscar assenteix i dona la volta al cotxe i obre la porta del copilot. Al darrere hi ha dos gossos amb els ulls plens de ràbia.
No es preocupi. No són perillosos. No per a vostè.
Ha deixat lhotel sol?
El conductor somriu de costat i el mira.
No soc el Sam, soc el seu germà bessó. Em dic Tom.
Us heu enfadat?
El Manel condueix observant les petjades de lÒscar, que ja estan desapareixent per la neu. Nota la mirada del Sam.
No.
El Sam torna a mirar per la finestra.
El Manel el mira de reüll. El director de lhotel té el cabell fi i blanc. La jaqueta sembla duna altra època i fa olor de fusta, de cendra. Es mossega els llavis.