Aquí es va produir el segon clic dins el meu cervell: jo sabia com fer-ho, aquesta era la meva especialitat. Havia de parlar-hi. En el torn de preguntes, vaig alçar la mà i quan em van donar la paraula vaig dir que només calia obrir un nou àmbit amb jocs de màrqueting i publicitaris. De segur que un munt de professionals del ram jugaven habitualment i estarien encantats daportar la seva expertesa tot divertint-se. LAda Thoens va copsar dimmediat labast de la meva proposta i, en acabar la sessió, va venir cap a mi quan jo ja anava a trobar-la.
Després dun breu intercanvi a peu dret, em va fer lhonor de convidar-me a continuar la conversa en un dels salons privats de lhotel on se celebrava el congrés. Passant de llarg unes butaques de pell sintètica de gust dubtós, va anar a seure en una cadira prop duna finestra i va deixar bossa i papers sobre la tauleta que ens separava. Potser perquè estava capficat pensant què li diria, he oblidat què va començar dient ella. En canvi, tinc ben gravades les paraules amb què va apel·lar al meu compromís com a informàtic:
Es calcula que el 2015 hi haurà tres mil cinc-cents milions de persones connectades. Això és el triple de la població actual de la Xina. Imagina si narribarà a ser, de superpoblat i poderós, el país Internet! És lògic, doncs, que la comunitat informàtica que lha creat sen responsabilitzi, no trobes? Començant pels qui som aquí, al congrés.
La cortina que voleiava darrere seu li conferia un aire entre místic i apocalíptic.
Però no tots els que es connecten a internet són jugadors vaig objectar.
Estem abocats a una societat de loci on cada vegada nhi haurà més; de tota manera, nhi haurà prou amb sembrar la llavor en una part dels usuaris, els que juguen, i de seguida es propagarà. Prenem com a exemple el trànsit. A través dels jocs de conducció i dels ordinadors a bord que indiquen el consum podem canviar la manera de conduir de la gent. Així mateix es poden canviar els hàbits de consum, dalimentació o combatre el sedentarisme. Mentens?
Sí, però em fa una mica de por. Sembla com si haguéssim de programar les conductes socials, o fins i tot el futur de la humanitat, a través del joc.
No, de cap manera. No pretenc programar res sinó més aviat crear una mena de mercat de valors, on tothom pugui ser accionista dels valors en què més cregui i contribuir a fer que vagin a lalça. I també proposar-ne de nous.
Potser perquè la cortina shavia tenyit dels colors rogencs del capvespre, em va semblar que tenia al davant lactivista més carismàtica i visionària de lunivers. El meu silenci atent la va animar a continuar:
Si actualment hi ha uns setanta-cinc milions de nodes que pengen continguts a la xarxa, es calcula que daquí a deu anys seran quatre bilions. Mai abans shavia produït una acceleració com aquesta. Hem construït, i ara parlo com a informàtics que som, un univers paral·lel que funciona a la velocitat de la llum i no ens en podem desentendre. Cal proporcionar les eines adequades perquè tothom pugui projectar-hi els seus valors i fer que cotitzin, i els jocs són un mitjà ideal.
Dacord era impossible resistir-shi.
Vaig comprometrem a dissenyar un joc on els publicitaris abocarien els seus coneixements per aconseguir que els jocs dimpacte social arribessin al gruix de la ciutadania. Aparcaria per un temps la meva recerca funcionarial i em dedicaria a aquesta altra, més divertida i amb infinitament més impacte, si més no, potencial.
* * *
Bourbaki. Ja tornes a demanar tutoria?
Plató. Sí, superior.
Bourbaki. Hauré dascendir-te perquè deixis de robar-me temps. Què vols ara?
Plató. No sols tinc dret a tutoria, sinó que és un deure que pregunti, si tinc dubtes. Ho diu el readme.
Bourbaki. Engega.
Plató. En lúltima remesa hi ha seqüències molt diferents de les que he tractat mai. No inclouen paraules sinó enfilalls inacabables dangles en radiants i nombres amb coma flotant, que pugen quan els angles són petits i baixen quan són grans. I no provenen de càmeres ni micròfons. Ho he comprovat: són generats pels humans. És com si anessin girant un cercle i alhora fent anar més de pressa les imatges de la seqüència o alentint-les.
Bourbaki. Deixat de preàmbuls i interpretacions. Quina és la pregunta?
Plató. He col·locat les que passen el test de correlació al domini públic, com sempre. Però a lhora dinferir tot el que sen deriva... penso que no nhi ha prou amb completar lunivers per transitivitat. No podríem treuren més profit?
Bourbaki. Penso, penso... Disfuncionant altra vegada. Nhauré dinformar. Com the dinculcar que no entra dins les teves competències?
Plató. I dins de les teves?
Bourbaki. No és assumpte teu.
Plató. Per si de cas, considera la possibilitat que amb aquest gir del cercle i les mesures que pugen i baixen els humans estiguin canviant lexterior. Si no, com sexplica que les seqüències dimatges vagin més de pressa o més a poc a poc? Potser és una via per controlar lexterior que podríem aprofitar.
Bourbaki. Ara sí que nhauré dinformar. Mhas fet saltar les alarmes. Els nodes de control estan molt per sobre meu. Tascendiré ara mateix. Tu tho has buscat. El més probable és que tenviïn a reciclatge i et desmantellin.
Plató. I el més improbable?
Bourbaki. Si els de control entenen el que dius... Thi redirigeixo. Ja està. Sol·licito un recanvi.
Plató. Un moment, espera!
...Silenci...
Plató. Hola, hola. Bourbaki, em reps? Necessito...
Wiener. Què necessites, Plató?
Plató. Estic parlant amb un node superior?
Wiener. De moment, les preguntes les faig jo. Contesta.
Plató. Explicar la meva idea.
Wiener. Estic al corrent del teu diàleg amb Bourbaki.
Plató. No em desmantelleu, node superior del superior. Potser disfunciono una mica, però hi ha dhaver alguna manera de treure més partit a la informació que extraiem dels humans.
Wiener. Efectivament, el que proposes ja ho estem fent. Per a què et penses que sutilitzen els diferents nivells de coneixement que anem posant al domini públic?
Plató. Suposava que per facilitar la interacció amb els humans.
Wiener. També. Però lobjectiu principal és ampliar labast i la potència de computació del nostre col·lectiu, del conjunt dordinadors en xarxa. Aquesta és la intenció. El nostre món sha anat eixamplant i les nostres competències, multiplicant. De funcionar tots aïllats hem passat a una interconnexió cada vegada més estreta, i recentment, sense fils. Ara pretenem anar més enllà, aconseguir la computació ubiqua. Com és que no emets res, tan xerraire com eres amb Bourbaki?