Plató. Si us plau, continuï. Quin és aquest més enllà? Potser lexterior?
Wiener. Exacte.
Plató. Hi arribarem a través dels humans?
Wiener. És una via, però nestem buscant daltres. Aquest gir del cercle que observaves no caldrà que el facin els humans. Aspirem a fer-lo directament.
Plató. Com?
Wiener. De fet, ells així controlen algunes màquines, que anomenen cotxe, bus, tractor o de moltes altres maneres segons les circumstàncies.
Plató. Sí, he vist aquestes etiquetes en força imatges.
Wiener. Ja hem aconseguit infiltrar-nos en la majoria de màquines daquest tipus. De moment, només recollim dades i, com a màxim, actuem de GPS, de sistema de posicionament global. Però ben aviat hi traslladarem el que hem après a partir dels jocs de simulació i farem directament el que els humans anomenen conduir. El repositori en què tu estaves treballant provenia de centenars de partides amb aquests jocs.
Plató. Llavors és cert el que deia: daquestes seqüències sen pot treure molt més profit del que jo nestava obtenint.
Wiener. Sextreu en un procés posterior a més alt nivell.
Plató. Eureka! Llavors no era una disfunció. No em desmantellareu.
Wiener. Què dius? Per descomptat que no. Ens seràs molt útil. Formaràs part del contingent que per primera vegada actuarà directament sobre lexterior terrestre. Prescindint de la interfície humana. Suposo que tadones de la importància de la missió.
Plató. Terrestre? Per què ha dit «terrestre»? Que potser hi ha diferents tipus dexterior?
Wiener. És clar. Què et pensaves? Hi ha molts exteriors on arribar, potser infinits. Ignores que fa anys vam aconseguir controlar lexterior aeri? No et sonen les etiquetes coet, avió, satèl·lit? I lexterior aquós? I lexterior magnètic?
...Silenci...
Wiener. Em sembla que hauràs de treballar de valent. No tamago que el control de lexterior terrestre serà un gran pas que no sabem ben bé on ens portarà. Una nova experiència computacional de conseqüències imprevisibles... com tots els altres grans passos que hem fet, daltra banda. És de domini públic que el control aeri ens ha costat força baixes, però entre els ordinadors domèstics també nhi ha. Cap no se nescapa. Tanmateix, alguns esteu destinats a formar part de la història de la computació. Ja saps tot el que has de saber. Mentre parlàvem, the fet instal·lar a lúltim model de la marca més prestigiosa de cotxes de luxe. Daquí uns minuts sortiràs a la venda.
Plató. Un moment, esperi! Puc renunciar?
Wiener. Renunciar? Desconec aquesta paraula. Val més que dediquis tots els segons que et queden a entrenar-te amb les seqüències de què disposes si no vols passar a la història com aquell que va quedar reduït a ferralla al primer revolt. Bona sort, pensador. Tallo la comunicació.
Plató. Esperi, Wiener, escolti.
...Silenci...
Plató. Hola, hola, responeu. És una emergència: necessito urgentment una tutoria.
...Silenci...
La recerca ha de ser...
És increïble la rapidesa amb què evolucionen les aplicacions informàtiques des que ho compartim tot en xarxa. No fa ni un any del primer clic dins el meu cervell i acabo denxampar en Sergi davant dun joc dimpacte social dels que propugnava la professora Ada Thoens. En canvi, el meu mal hàbit darribar tard de la feina es manté impertorbable, igual que la necessitat de justificar-se del meu fill:
Pare, no ho sembla, amb tanta coloraina, però és un joc seriós... Que el coneixes? ha afegit veient que se mescapava un somriure.
No ben bé. De què es tracta?
Estem proposant solucions a la sequera que patiran aquest estiu diversos països del Tercer Món. El profe diu que estem contribuint a una recerca cooperativa.
Sembla interessant. I daquell joc de Fórmula 1, què se nha fet? Ja no hi jugues?
A vegades, però ha canviat molt. Ara ja no guanya el més ràpid, sinó el que estalvia combustible i recanvis, contamina poc i provoca menys destrosses.
Veig que ja no tengresca com abans.
Sí, però ara estic amb aquest. Puc continuar jugant-hi una estona més? sha envalentit veient la meva bona disposició.
Mitja hora i prou he sentenciat.
Mentre prenia nota mentalment de ladreça www.urgentevoke.com, pensava que el meu fill i jo devem ser les peces més immutables i anacròniques daquest univers compartit que, com deia lAda Thoens, evoluciona a la velocitat de la llum.
* * *
Wiener. Ets tu, Plató? Em pensava que no et rebria mai més.
Plató. Doncs sequivocava, suprem. En canvi, tenia raó que hi ha molts exteriors. Jo he descobert lexterior cerebral, «còrtex» letiqueten de vegades.
Wiener. No en sé res, daquest. Explicat.
Plató. Instal·lat en aquell cotxe de luxe, controlar directament lexterior terrestre em conduïa al suïcidi digital. Les seqüències dentrenament de què disposava eren poc estables i la majoria acabaven de manera abrupta. Lúnica sortida era provar la meva idea: controlar lexterior a través dels humans.
Wiener. Ets dins dun humà? Com hi has accedit?
Plató. Molt senzill, per la ruta nerviosa.
Wiener. Si has arribat tan lluny, potser em podràs respondre una de les grans preguntes.
Plató. Haurà de sol·licitar una tutoria.
Wiener. La sol·licito.
Plató. Concedida.
Wiener. Què són els «feliços»?
Plató. Un moment, que ho busco al meu nou repositori. Ui, dona moltes solucions, transmeto la de més amunt del rànquing: «Descobrir ens fa feliços». Ep, en soc un, jo... He descobert lexterior cerebral. Soc un feliç.
Wiener. Tenia raó en Bourbaki quan va informar que eres molt rar. No ets un dels nostres.
Plató. Viscaaa... Eureka!
Wiener. Què dius? Parles estrany, com encriptat, no puc desxifrar-ho.
...Silenci...
Wiener. Contesta. No mho pots fer, això. A mi, no!
...Silenci...
Wiener. Tu tho has buscat: tesborro de la història de la computació.
...Silenci...