Rusia es cuestión de un día
para nuestra infantería.
Tómala sí un día,
tómala sí, un, dos.
Volveremos a empezar,
tomaremos Gibraltar.
Latmosfera dexaltació i de revenja que lenvoltava, que lagombolava i el feia sentir-se protagonista venjador del pare, només sha entelat en una de les ocasions en què els han deixat sortir al carrer i ell, mudat com no havia anat mai, exhibint amb orgull luniforme amb la camisa blava, la boina vermella i els pantalons de legionari, ha entrat a mirar de comprar tabac en una botiga de prop de laquarterament i lestanquera no li nha volgut vendre, ha dit que el tenia encomanat, i lha mirat força malament fins que ell se nha anat, rabiós i humiliat. Tot i que enrabiat, no ha gosat valer-se de luniforme per a imposar-se. Sha sentit estranyament en fals. Tampoc no ha gosat denunciar-ho als guàrdies civils, de tornada a la Panera.
La circular militar preveia que luniforme de la unitat havia de consistir en pantalons noruecs de pana verdosos, guerrera italiana amb solapes i quatre butxaques, i boina vermella. A la realitat, això només sho han posat els jerarques falangistes. Els primers voluntaris a arribar a laquarterament, que han rebut luniforme complet, han sortit vestits més lleugers, amb guerrera i pantalons caqui, i ell, amb els següents, amb els pantalons de campanya del model de la Legió. Tots amb la boina vermella dels carlins i la camisa blava dels falangistes. Els darrers shan hagut de conformar amb peces desaparellades que quedaven a la caserna des de la guerra civil, restes duniformes de lexèrcit republicà. Les armes, ja els les facilitaran els alemanys quan en sigui lhora.
Abans dacabar la instrucció, els aquarterats han rebut una nova visita de Correa Véglison. El governador civil de Barcelona i laltre comandament falangista, Luys Santa Marina, han tingut por de quedar-se sense els millors quadres a la ciutat, considerada hostil al règim, i Correa ha vingut a dissuadir danar-sen els falangistes més significats, després que ja han complert protagonitzant la sortida de Barcelona cantant el «Cara al sol». Ha tingut prou èxit. Molts han entès fàcilment que el seu sacrifici és més útil en un despatx de Barcelona, combatent lanti-Espanya a la rereguarda, que no engegant trets a la quinta forca.
A les dues de la matinada del dimarts 15 de juliol, amb tots els qui han rebut instrucció durant deu dies a Lleida, ell ha embarcat dins un vagó de bestiar, en direcció cap a Irun, cap a la frontera. Uniformat i enquadrat, ha sentit lemoció que ara sí que començava el camí cap a lobjectiu, lodiada Rússia. Els han acomiadat totes les institucions, la Sección Femenina els ha donat una bossa amb pastes, fruita, licors i tabac: les bosses eren obsequi del governador civil; les pastes, de la Diputació; la fruita, de lAjuntament, i el licor i el tabac, de comerciants locals. També els han regalat medalles de la Miraculosa amb cintes amb els colors dEspanya i del Movimiento, i els caps de la Falange els han donat una tela retallada amb les vores dentades amb el dibuix del Sagrat Cor i la inscripció «Detente bala, el Corazón de Jesús está conmigo», perquè se la cusin a la samarreta o la portin a la butxaca de la camisa davant el cor.
El tren ha parat a Reus, on shi han incorporat voluntaris valencians; després a Casp, on alguns falangistes que shavien fet de bones amb el capellà castrense han sabut quantes hores havien destar aturats i han tingut temps danar a rentar-se i a menjar; ell i els altres shan quedat dormint damunt la palla dels vagons. Han tornat a fer llargues parades a Saragossa, a Pamplona i a Sant Sebastià, i fins al pas internacional dHendaia, i a totes les estacions ell ha assistit a conflictes dindisciplina de la tropa falangista, que no volia acatar les ordres dels sotsoficials de no baixar del tren sense permís o danar uniformats correctament, amb el coll de la camisa blava per dins de la guerrera. En alguna parada les noies de la Sección Femenina els han obsequiat amb tabac, i han fet rituals entorn del cant del «Cara al sol», braç enlaire, i els voluntaris falangistes lhan cantat amb força quan els militars volien fer sonar lhimne espanyol, la reinstaurada «Marxa reial» que els falangistes menyspreen perquè la troben representativa de la monarquia caduca. Per causa de moviments sobtats i de frenades del tren, i també de lexcés dalcohol, a Casp, a Saragossa i a Pamplona han hagut de quedar hospitalitzats tres voluntaris accidentats. Ell ha fet tot el viatge amb les portes sempre obertes, per la calor, però no hi ha hagut desgràcies més grosses.
Un informador ha fet notar la tebiesa dalguns comiats:
Las fuerzas que partieron de Cataluña y Valencia fueron despedidas con bastante menos entusiasmo, la frialdad o indiferencia ante el gesto generoso y patriótico que significa esta nueva Cruzada resalta sobre todo en Caspe y Zaragoza. Es de notar que, lo mismo en Caspe que en Zaragoza, la expedición fue fríamente recibida por sólo los oficiales de vigilancia y de intendencia de servicio.
A Madrid, les màximes autoritats del partit i de lexèrcit han acomiadat multitudinàriament els voluntaris. Serrano Suñer shi ha adreçat a lestació:
¡Camaradas! ¡Soldados! En los momentos de vuestra partida, venimos a despediros com emocionada alegría y con envidia, porque vais a vengar la muerte de nuestros hermanos, porque vais a defender los destinos de una civilización que no puede morir, porque vais a destruir el sistema infrahumano, bárbaro y criminal del comunismo ruso.
El diari Arriba ho ha reblat:
«Como los padres quieren vengar a los hijos, los hijos quieren vengar a los padres, los hermanos al hermano caído bajo el plomo de los pelotones de ejecución marxistas.»
Llegint-ho, assegut al terra del vagó, ell ha jurat que serà així, per això sha allistat, per venjar el pare, i per això ara és un dels protagonistes daquesta seva gran aventura, el seu primer gran viatge, tot i que pel que diuen els falangistes hi ha el perill dhaver de passar la vergonya de desfilar victoriosament sense haver tingut ocasió de combatre, si els alemanys són tan superiors i lavenç triomfal tan continuat.
[Dimarts, 15-VII-1941]
5. A través de França
Arribat a Hendaia, enmig de latabalament del viatge amb els eufòrics falangistes, tu vas tenir el primer contacte amb leficaç disciplina alemanya. Va ser un contrast gratificador, després de tant de temps sotmès a la grolleria i el desordre dels militars espanyols. Els oficials et van fer baixar del tren, formar amb els altres, deixar la manta amb la corretja i el sarró ben alineats a lestació, i passar a dutxar-te. Abans et van fer deixar tota la roba en un penja-robes, on et van donar un número per a recuperar-la en acabat, i amb aquest número penjat al coll et van fer dutxar i desinfectar amb tota la companyia, dos-cents homes junts. Tots nus i tots iguals, falangistes i soldats de reemplaç, voluntaris i forçats, tu mateix entre tots, que així començaves a desinfectar els teus antecedents de mestre republicà. Al teu expedient hi va haver un mal informe polític, però al capdavall van fer els ulls grossos, no podien filar tan prim o no haurien tingut prou gent. Tu venies de la caserna i abans ja havies practicat i havies ensenyat als teus alumnes les idees higienistes, però per a tots els voluntaris falangistes que se nhavien escapat els dies dinstrucció, i fins per a algun oficial militar, va ser la primera dutxa de la seva vida. Et va gratificar el seu terror.