Ara em cal no perdrem cap informació complementària útil. Un cop establert en làmbit internacional quines nacions shan alineat amb Alemanya i també han declarat la guerra a la Unió Soviètica i a les democràcies, el dimecres 2 de juliol Serrano Suñer ofereix una extensa entrevista al corresponsal a Madrid del Deutsche Allgemeine Zeitung en què manifesta que en cap altre indret europeu ha causat tanta impressió la guerra germanosoviètica com a Espanya, com demostra el fet que milers de voluntaris sofereixen per a formar part de la División Azul.
La posición de España respecto a la guerra entre Alemania y Rusia no puede ser otra que la más resuelta beligerancia moral al lado de nuestros amigos y frente al más odiado de todos los enemigos de los españoles. Esta beligerancia moral tiene que completarse, y se completará, con una presencia física en el campo de batalla.
Serrano explica que aquesta postura és justificada per lacció del comunisme soviètic a la guerra civil, per lajuda rebuda dAlemanya, pel caràcter de croada de lordre europeu en contra de la barbàrie asiàtica i pel desig de recuperar els nens espanyols robats per Moscou. Diu que el conflicte ha suscitat un sentiment creixent de simpatia pel gran poble alemany, el seu exèrcit imbatut i el seu admirable Führer, i que la División tornarà a aprofundir lamistat entre tots dos pobles, lespanyol i lalemany, i els seus moviments rectors, el falangisme i el nazisme. Manifesta que la missió ideològica dEspanya és la mateixa que va motivar la guerra civil: contribuir a la victòria del cristianisme enfront del comunisme i a lassoliment de la vertadera revolució social i humana que ha de posar fi a la lluita de classes.
Estimo que la victoria sobre Rusia es condición indispensable para la reorganización y para el futuro de Europa.
[Dimecres, 2-VII-1941]
4. Admès
El dijous 3 de juliol a ell li ha arribat la comunicació de la Jefatura de Milicias de Barcelona, en un full amb la capçalera de la División Española de Voluntarios, per a dir-li que lhavien admès i que shavia de presentar a la caserna del Bruc. Lendemà al matí, a lestació, sha acomiadat de la mare i els avis, de la família, els amics i la gent significada del poble que lhan acompanyat fins a agafar el tren que lha de dur a Barcelona.
La mare ha lluitat tant com ha pogut perquè ell no se nanés, ja li van prendre lhome per culpa de la guerra i ara se li enduien el fill. Ha argumentat, ha discutit, ha cridat, ha plorat. Ell no era major dedat, però ja tenia ledat mínima exigida per a la mobilització, vint anys, i no necessitava lautorització familiar per a enrolar-se. Lalcalde i cap local del Movimiento, que lha avalat, estava orgullós de poder aportar un voluntari a la croada, el rector lha carregat de medalles, escapularis i estampes, i el caporal de la guàrdia civil sha sentit projectat en laventura del jove idealista que anirà a combatre al seu cau mateix la bèstia comunista amb la noble comesa de venjar el pare.
Al capvespre del mateix divendres que ha arribat a la caserna del Bruc, encara atabalat del primer viatge fins a la gran ciutat, lhan fet anar a peu fins a lestació del Nord, amb el seu grup de voluntaris tarragonins i barcelonins, a prendre un tren especial cap a Lleida, on sha daplegar amb els altres que formaven el tercer batalló del regiment Vierna, el nom del coronel de la Legió José Vierna Trápaga, que comandava el batalló. Ha fet el camí informalment, els barcelonins acompanyats de la dona o la xicota o altres familiars; ell, com els altres que eren de fora, badant admirant els carrers de Barcelona, primer la gran avinguda a mig urbanitzar i després evitant els carrers més amples i concorreguts. A lestació hi havia familiars i amics dels barcelonins i algun comandament falangista, amb més gent amb camisa blava. El governador civil de Barcelona, Correa Véglison, els ha acomiadat passant per tots els vagons, que han sortit a dos quarts menys cinc de deu del vespre, després que els voluntaris haguessin cantat per enèsima vegada el «Cara al sol».
Arribats a Lleida, a ell, amb tots els qui han fet el viatge des de Barcelona, lhan concentrat amb altres voluntaris a ledifici de la Panera, un gran complex dedificacions dorigen medieval, amb grans columnes rodones, que fa de caserna de cavalleria. Ha estat el primer contacte de debò amb la disciplina militar, que a ell lha espantat i que els falangistes han rebut malament, perquè no es volien deixar manar pels militars, volien dur la camisa descordada ensenyant els pèls del pit, i shan guanyat els primers crits i algun calbot, però han imposat el seu criteri de deixar-se estar dordres alfabètics i integrar els amics junts dins les mateixes unitats. Dacord amb les instruccions de Franco i els seus generals, els voluntaris civils sempre eren comandats per oficials professionals; i no solament hi havia els oficials, sinó que també part de la tropa de cada unitat era formada per soldats que ja feien el servei militar.
Els guàrdies civils feien ranxo a part. A tots els han atorgat el grau de sergent de lexèrcit i feien de policia militar, controlaven les entrades i sortides del personal al local daquarterament i formaven part del servei dinformació intern, per a fiscalitzar les converses i la correspondència i detectar possibles elements sabotejadors o desafectes al règim que shaguessin infiltrat entre els voluntaris.
Ell ha rebut per primera vegada instrucció militar, teòrica i pràctica. Per a ladoctrinament ideològic, els ha visitat el cap provincial accidental del Movimiento, el camarada Víctor Hellín. Els ha explicat que aniran a lluitar per exterminar el comunisme, en pro de la cultura occidental i la civilització cristiana, i per una Espanya més gran i una Europa més justa. Ell no ha oblidat que en primer lloc hi és per a fer-los pagar la mort del pare. El diumenge 13 de juliol ha travessat el Segre amb tot els voluntaris formats, i des del pont ha enviat un jurament al pare, i lha encomanat al riu que aigua avall desemboca al riu del seu poble, del seu hort i els seus joncs. A laltra banda, als Camps Elisis, els han fet una missa de campanya, oficiada pel bisbe, Manuel Moll Salord, i ell ha combregat i sha sentit fort i en pau. Al vespre els han ofert una revetlla popular a la plaça de la Paeria. Tot lambient era dentusiasme i dhomenatge als voluntaris, els veritables patriotes, i ell ha desfilat entre els altres cantant eufòric:
Rusia es cuestión de un día
para nuestra infantería.
Tómala sí un día,
tómala sí, un, dos.
Volveremos a empezar,
tomaremos Gibraltar.
Latmosfera dexaltació i de revenja que lenvoltava, que lagombolava i el feia sentir-se protagonista venjador del pare, només sha entelat en una de les ocasions en què els han deixat sortir al carrer i ell, mudat com no havia anat mai, exhibint amb orgull luniforme amb la camisa blava, la boina vermella i els pantalons de legionari, ha entrat a mirar de comprar tabac en una botiga de prop de laquarterament i lestanquera no li nha volgut vendre, ha dit que el tenia encomanat, i lha mirat força malament fins que ell se nha anat, rabiós i humiliat. Tot i que enrabiat, no ha gosat valer-se de luniforme per a imposar-se. Sha sentit estranyament en fals. Tampoc no ha gosat denunciar-ho als guàrdies civils, de tornada a la Panera.
La circular militar preveia que luniforme de la unitat havia de consistir en pantalons noruecs de pana verdosos, guerrera italiana amb solapes i quatre butxaques, i boina vermella. A la realitat, això només sho han posat els jerarques falangistes. Els primers voluntaris a arribar a laquarterament, que han rebut luniforme complet, han sortit vestits més lleugers, amb guerrera i pantalons caqui, i ell, amb els següents, amb els pantalons de campanya del model de la Legió. Tots amb la boina vermella dels carlins i la camisa blava dels falangistes. Els darrers shan hagut de conformar amb peces desaparellades que quedaven a la caserna des de la guerra civil, restes duniformes de lexèrcit republicà. Les armes, ja els les facilitaran els alemanys quan en sigui lhora.