(41)a.A fi dobtenir bons resultats, hem fet experiències pilot.
b.Hem fet experiències pilot per /afí dobtenir bons resultats.
(42)a.Encara que vingui, no lhe de perdonar.
b.No lhe de perdonar encara que vingui.
(43)a.Si vols, podem col·laborar.
b.Podem col·laborar, si vols.
1.2.5.2. Asimetria
Les oracions subordinades són típicament asimètriques: és impossible alterar lordre de la matriu i la inserida o, millor dit, convertir la matriu en inserida, situant-la darrere del subordinador, i la inserida en matriu.13
Aquest comportament és del tot lògic: si la inserida fa una de les funcions sintàctiques de la matriu, i, per tant, no hi ha equivalència ni categorial ni funcional ni jeràrquica entre luna i laltra, és normal que no sadmeti la construcció simètrica (M1 subordinador M2 M2 subordinador M1).
(44)a.Li he demanat que ens porti linforme.
b.*Ens porti linforme que li he demanat.
El canvi dordre produeix agramaticalitat en el cas de les subordinades substantives, adjectives i adverbials circumstancials. En el cas de les oracions causatives, lalteració de lordre, més que agramaticalitat, sol provocar modificacions en el significat de loració:
(45)a.Encara que sesforça molt, no avança.
b.Encara que no avança, sesforça molt.
(46)a.He vingut perquè mho has dit.
b.Mho has dit perquè he vingut.
1.3. TIPUS DE SUBORDINADES
1.3.1.PUNT DE VISTA CATEGORIAL
La classificació més repetida i acceptada de les subordinades és la que es fa a partir del criteri categorial: les subordinades es consideren substantives, adjectives o adverbials segons que desenvolupin funcions assignades típicament als sintagmes generats pels noms, els adjectius o els adverbis en loració simple. La classificació es basa, doncs, en lalternança distribucional de sintagmes i clàusules, de què hem parlat abans (§ 1.2.4.).
A partir daquesta distinció general, sestableixen subdivisions dins de cada grup, dacord amb criteris de diversa mena:
a) Funcional, en el cas de les substantives. Així, es parla de subordinades de subjecte (47a), de complement directe (47b), datribut (47c) -totes aquestes sense preposició- i de subordinades de complement dun nom (48a) o dun adjectiu (48b) o de complement de règim verbal (48c) -totes aquestes regides per una preposició, explícita o implícita.
(47)a.Magradaria que no treballés tant.
b.Esperava que em diguessin els resultats de les proves.
c.La meva intenció era que tothom sho passés dallò més bé.
(48)a.Ningú no va parlar de la necessitat Ø que vinguessis.
b.Estava convençut Ø que sen sortiria.
c.Recordat danar a la biblioteca demà.
b) Semàntic, en el cas de les adjectives. Així, hom diferencia adjectives especificati ves o restrictives (49a) i explicatives o no-restrictives (49b), segons que la clàusula restringeixi lextensió del nom o només hi afegeixi una qualitat.
(49)a.No sé res de la pregunta que ens ha fet.
b.Ho farà el Joan, que és un professional competent.
c) Semàntico-funcional, quan es tracta de les adverbials. Hom diferencia les adverbials circumstancials -de lloc (50a), de temps (50b), de manera (50c))- i les adverbials no circumstancials - causals (51a), consecutives (51b), concessives (51c), condicionals (51d), finals (51e) i comparatives (51f).
(50)a.Per cap dany, anirem on tu vulguis.
b.Continuarem treballant tan bon punt tinguem el material preparat.
c.No sap comportar-se com cal.
(51)a.Anirem a París perquè així ens estalviarem diners.
b.És tan tossut que no hi ha manera humana de convèncer-lo.
c.Encara que no tenia ganes de perdre el temps, va dedicar-li uns minuts.
d.Si hagués sabut que em passaria això, no hi hauria anat.
e.Ens hem reunit per resoldre els nostres problemes.
f.No és tan poc seriós com sembla.
Veurem al llarg de la resta de capítols daquest llibre i concretament en els apartats de definició que la classificació categorial, tot i ser en general acceptable, requereix algunes matisacions, ja que, segons hem esmentat anteriorment (§ 1.2.4.), lequivalència entre clàusules i sintagmes no és absoluta.
1.3.2. PUNT DE VISTA DEL VERB
Segons la naturalesa morfosintàctica del verb, podem parlar de dos tipus de clàusules subordinades:
a) Les que contenen un verb no flexionat, és a dir, en forma no personal (infinitiu, gerundi o participi).
(52)a.No és digne de treballar amb nosaltres.
b.Treballant dur, aconseguirem els nostres objectius.
c.No han tingut en consideració les decisions preses lany passat per la junta.
b) Les que contenen un verb flexionat.
(53)a.No tinc cap inconvenient que formi part del grup.
b.Telefona-li abans que sigui tard.
Les primeres es diferencien de les segones en dos aspectes: generalment, no van introduïdes per cap subordinador ni tenen un subjecte explícit. És a dir, les clàusules amb un verb no flexionat presenten la posició de subjecte ocupada per una categoria buida (sense representació fonètica) que sinterpreta a partir dalgun dels elements nominals de la matriu. Comparem les dues oracions següents:
(54)a.Els membres de lambaixada han dit que el seu país no té intenció de negociar.
b.Els membres de lambaixadai han promès Øi negociar.
En la primera, hi ha un nexe introductor (que) i el subjecte de la inserida, que és explícit (el seu país) i, és diferent referencialment respecte del subjecte de la matriu (els membres de lambaixada).
En clàusules amb el verb flexionat també pot donar-se el cas que ambdós subjectes siguin correferencials, igual com sesdevé en les clàusules dinfinitiu (55a). Però, a diferència del que ocorre en les clàusules infinitives, el subjecte de la inserida amb verb flexionat sempre pot explicitar-se en llengües com el català, on la posició de subjecte oracional pot aparèixer buida (55b), i ha de ser explícit en llengües com langlès, que necessiten tenir la posició de subjecte ocupada per un element fonèticament explícit (55c).
(55)a.Els membres de lambaixada han dit que Øi no tenen intenció de negociar.
b.Els membres de lambaixada han dit que ellsi no tenen intenció de negociar.
c.The members of the embassyi have said that theyi do not intend to negociate.
En canvi, amb nuclis verbals no flexionats, lel·lipsi del subjecte és, en general, necessària.