LORACIÓ COMPOSTA (I):
LA COORDINACIÓ
BIBLIOTECA LINGÜÍSTICA CATALANA
Dirigida per A. Ferrando i A. López García
LORACIÓ COMPOSTA (I):
LA COORDINACIÓ
Ma JOSEP CUENCA
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
I.S.B.N.: 978-84-370-9395-6
Dipòsit legal: V-1638-1988
Servei de Publicacions
Universitat de València
Disseny portada: Tomàs Burgos
NOTA PRELIMINAR
La Biblioteca Lingüística Catalana senriqueix amb el llibre de Maria Josep Cuenca per la seua impecable qualitat i, al mateix temps, perquè amb aquest text la col·lecció ha assolit un punt dinflexió capaç de garantir la consecució del seu propòsit sense dificultat. Quan els responsables de lempresa projectàrem una sèrie daquest tipus sabíem que estàvem afrontant un repte, el compliment del qual semblava, si més no, dubtós. Quantes col·leccions no hauran arrencat vigorosament i il.lusionada per a tancar linventari de títols al segon o al tercer volum de la sèrie? Tots coneixem massa aties lingüístics interromputs a la meitat de la seua anadura, o biblioteques filològiques que no sobrepassen mai ledat mitjana.
Cal dir, però, que al domini lingüístic català hi ha hagut sempre una voluntat ferma darribar a port, de la qual cosa el D.C.V.B. o la Bernat Metge de clàssics en són bona mostra: la Biblioteca Lingüística Catalana de la Universitat de València, dins de la seua modèstia, està anant en la mateixa direcció.
Quatre volums en dos anys sobre substantiu i adjectiu, sobre larticle, sobre els modificadors, i sobre paremiologia constitueixen un resultat estimable, sobretot quan podem afegir els volums sobre el sistema verbal i sobre loració simple, els quals veuran la llum ben aviat.
Tanmateix aquests sis volums pertanyen a la branca de gramàtica interna de la nostra col·lecció. Al seu costat hi ha projectades una branca històrica i una altra de gramàtica externa, segons el que indica la relació de títols anunciats. Això vol dir que aquests sis llibres com també el de la preposició i el dels pronoms, que eixiran més tard obeeixen a un mateix pla epistemològic: el que ara cal és iniciar les dues branques més inserides en la realitat externa del món que suporta la llengua, la textual i la històrica.
Aquest llibre de Maria Josep Cuenca representa una transició imprescindible entre la gramàtica interna dels sis volums publicats o en premsa i la sèrie constituïda pels llibres de V. Salvador Anàlisi del discurs, S. Serrano Pragmàtica, o L. Payrató Aspectes del català col·loquial, la qual cosa demostra que la B.L.C. té la voluntat de romandre com un projecte arrodonit el qual durem a terme els anys vinents.
El llibre sobre loració composta, del qual publiquem el primer volum, es presentava com un llibre difícil, no sols perquè la seua bibliografia ja és la de tota una ciència, la gramàtica del text, a les darreries dels vuitanta, sinó també per la raó exposada més amunt. Ara que el lector/la lectora tenen el projecte entre les mans podran comprovar que els responsables de la col·lecció hem fet una bona elecció: encara que altres hagueren pogut fer un llibre semblant, és dubtós que ningú lhagués millorat. Maria Josep Cuenca, un jove valor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, ha dut aquesta obra amb solidesa i informació exhaustiva, però també amb personalitat pròpia, la qual cosa no és gens fàcil daconseguir en un manual i en un científic principiant. Potser Maria Josep no és tan principiant com ella mateixa vol creure, ni el llibre és només un manual: però daquestes sorpreses la B.L.C. ha oferit més duna i encara noferirà daltres. Amb aquest llibre Maria Josep Cuenca ha entrat amb el millor peu dins la filologia catalana.
València, juliol de 1988
ÍNDEX
1.INTRODUCCIÓ.
2.CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA COORDINACIÓ DEL SEU ESTUDI
3.QUÈ ÉS LA COORDINACIÓ?
3.1.La coordinació en el sistema de relacions sintàctiques de la llengua
3.1.1.Les aportacions de la gramàtica tradicional
3.1.2.Les aportacions generativistes
3.1.3.Les aportacions estructuralistes
3.2.Delimitació del concepte de coordinació
3.2.1.Coordinació i juxtaposició
3.2.2.Coordinació i subordinació
4.TIPUS DE COORDINACIÓ
4.1.Dificultats per a restabliment de la tipologia de la coordinació
4.2.La coordinació copulativa
4.3.La coordinació disjuntiva
4.4.Ladversativitat,
5.SINTAXI DE LA COORDINACIÓ
5.1.Tipus destructures coordinades
5.2.Condicions sintàctiques de coordinabilitat
5.3.Lellipsi en la coordinació
6.SEMÀNTICA DE LA COORDINACIÓ
6.1.La coordinació com a integració de significats
6.2.Condicions semàntiques de coordinabilitat
7.PRAGMÀTICA DE LA COORDINACIÓ
8.CONCLUSIONS
9.BIBLIOGRAFIA
1.INTRODUCCIÓ
Lobjectiu fonamental del present treball és definir i descriure, la coordinació, un dels fenòmens que més freqüentment es manifesta en les llengües i un dels menys tractats pels gramàtics fins fa poc temps.
Aquest objectiu, aparentment modest, sols serà assolit després de revisar un seguit daspectes, diversos i interrelacionats, que ompliran el sis apartats que separen aquesta introducció de la conclusió final. En el primer comentarem les característiques generals de la coordinació i la incidència que aquestes han tingut en la manera com ha estat estudiada fins avui. Al segon apartat esbossarem un breu estat de la qüestió, referit en concret a la definició del fenomen i al lloc que ocupa entre les relacions sintàctiques de la llengua, i provarem darribar a una definició negativa de la coordinació, això és, per oposició a juxtaposició i subordinació, bàsicament. Dedicarem la tercera secció a presentar les múltiples propostes tipològiques que shan fet, tot analitzant els problemes que comporten, i caracteritzarem la coordinació copulativa, disjuntiva i adversativa, els tipus que majoritàriament es consideren coordinats. Als tres apartats següents, analitzarem la sintaxi, la semàntica i la pragmàtica de les construccions coordinades, amb la intenció bàsica de determinar les condicions de coordinabilitat.