Això ens indica clarament que el subordinador és un marcant dinserció però no lelement que converteix en inserida una clàusula.
1.2.4.RELACIÓ SINTÀCTICA ENTRE LA INSERIDA I LA MATRIU
La relació que sestableix entre la inserida i la matriu és la mateixa que hi ha entre qualsevol sintagma no verbal i la resta dels constituents oracionals. Les clàusules subordinades funcionen com a subjecte, com a complements del verb o dun nom (directament o mitjançant una preposició) o com a complements dun adjectiu (necessàriament mitjançant una preposició).
Lequivalència funcional entre les clàusules subordinades i els sintagmes ha tractat despecificar-se mitjançant tres proves:
a) Prova de substitució per un sintagma.
b) Prova dinterrogació parcial sobre la clàusula subordinada.
c) Prova de substitució per un pronom feble.
Sintagmes i clàusules poden alternar en molts contextos. Per això és possible fer la corresponent substitució en la major part de casos (substitució que no ha dimplicar -és clar- identitat semàntica).
(18)a.Li he comunicat que has arribat.
b.Li he comunicat la teva arribada.
(19)a.Les propostes que shan aprovat es faran públiques immediatament.
b.Les propostes aprovades es faran públiques immediatament.
(20)a.Hem decidit reunir-nos després que shagin tancat les taules electorals.
b.Hem decidit reunir-nos després de les eleccions.
Igualment sol ser possible fer una interrogació parcial a partir de lelement representat per la clàusula.
(21)Què li has comunicat?
(22)Quines propostes es faran públiques immediatament?
(23)Quan hem decidit reunir-nos?
Pel que fa a les denominades adverbials no circumstancials, la substitució per un sintagma (preposicional necessàriament) és possible de vegades (24-27), però resulta especialment difícil amb les consecutives i les comparatives (28-29).
(24)a.Trenqueu el vidre si es produeix un incendi, b. Trenqueu el vidre en cas dincendi.
(25)a.Ho he fet perquè volia guanyar diners.
b.Ho he fet per diners.
(26)a.Hem aconseguit els nostres objectius malgrat que tothom soposava al projecte.
b.Hem aconseguit els nostres objectius a pesar de loposició.
(27)a.No serveix pera treballar en indústries metalúrgiqnes.
b.No serveix per al treball en metalúrgia.
(28)El problema era tan difícil que ningú no va saber resoldrel.
(29)És més interessant que no em pensava.
En qualsevol cas, és impossible fer una interrogació parcial que afecti la clàusula adverbial no circumstancial.
El criteri de pronominalització és més feble que el de substitució per un sintagma i el dinterrogació parcial, atès que, segons indica Viana (1987: 12), només les clàusules que representen un complement argumental (objecte directe i complement de règim) admeten la pronominalització. Viana proposa els següents exemples que permeten diferenciar les clàusules que funcionen com a complement argumental (30-31) de les que són adjunts (32-34):
(30)a.Va dedicar la nit a llegir antropologia.
b.Hi va dedicar la nit.
(31)a.Va fer que vingués.
b.Ho va fer.
(32)a.Sen va anar de matinada perquè no el veiessin.
b.*Se nhi va anar de matinada.
(33)a.Viatjarem si tenim temps.
b.*Hi viatjarem.
(34)a.No treballa perquè té vacances.
b.*No hi treballa.
Les particularitats que mostren les adverbials no circumstancials són prova de la naturalesa diferencial daquesta mena de clàusules, la qual no sempre ha estat ben explicada (cfr. § 4.4.1.).
Concloem, doncs, que les subordinades ocupen les mateixes posicions que els sintagmes nominals (subordinades substantives), els sintagmes adjectivals (subordinades adjectives) i els sintagmes adverbials o preposicionals (subordinades adverbials), però això no ens autoritza a dir que hi ha una equivalència absoluta entre les subordinades i els sintagmes corresponents. Les proves dequivalència fallen sovint, sobretot quan es tracta de subordinades adverbials.
1.2.5.ALTRES CARACTERÍSTIQUES DERIVADES
De les característiques definitòries que hem ressenyat anteriorment, sen deriven altres característiques, que tot sovint shan presentat com a proves per a diferenciar les clàusules subordinades de les coordinades. Vegem-ne breument les més importants.9
1.2.5.1. Posició de la clàusula
Alguns lingüistes han dit que una característica definitòria de la subordinació és la reversibilitat dels seus elements: la clàusula subordinada pot tenir posició inicial (davant de la matriu) o final (darrere de la matriu), a diferència de les coordinades, que en cap cas no admeten el trasllat a la posició inicial del conjunt format pel nexe i el segon membre.10
(35)a.Ajudam quan puguis.
b.Quan puguis, ajudam.
(36)a.Descansa si estàs esgotada.
b.Si estàs esgotada, descansa.
(37)a.Hem discutit i ens hem reconciliat.
b.*I ens hem reconciliat, hem discutit.
Aquest criteri és objectable. La clàusula subordinada en general sol tenir la mateixa posició que la categoria lèxica amb la qual es relaciona: les substantives ocupen les mateixes posicions que els sintagmes nominals (inicial o no si fan de subjecte, no inicial -darrere de la categoria que complementen- en la resta de casos), les adjectives no admeten lanteposició, ja que han de seguir el nom que complementen, i les adverbials tenen una certa mobilitat posicional, igual com els sintagmes adverbials i els preposicionals.
Tanmateix, en el cas de les adverbials no circumstancials cal tenir en compte alguns aspectes: la posició de la clàusula, o millor dit la possibilitat que la clàusula aparegui en posició inicial, no depèn de factors sintàctics sinó de factors funcionals, concretament, de la distribució tema / rema de loració (vegeu § 4.4.1.). Segons hem analitzat en un altre lloc (Cuenca, 1990a: cap 6,§3.1.1 (Cuenca, 1991: §2.3.1.1.):
les clàusules consecutives (38) i comparatives (39) no admeten lanteposició (no són reversibles) perquè aporten informació remàtica, informació nova que, com a tal, no pot situarse en la posició inicial (típica de la informació temàtica, coneguda).11
(38)a.Parla tan ràpid que no se li entén.
b.*Que no se li entén, parla tan ràpid.
(39)a.He llegit més novel·les que assaigs.
b.*Que assaigs, he llegit més novel·les.
La resta de no circumstancials (causals (40), finals (41), concessives (42) i condicionals (43)) van en posició inicial si introdueixen una informació coneguda per emissor i receptor (temàtica), i en posició final si introdueixen una informació nova (remàtica).12 Compareu les oracions dels exemples següents situades a (a), on la clàusula té posició inicial i vehicula informació temàtica, amb les corresponents situades a (b), on la clàusula té posició no inicial i vehicula informació remàtica.
(40)a.Com que no tinc diners, no puc comprar-me un pis.
b.No puc comprar-me un pis perquè no tinc diners.
(41)a.A fi dobtenir bons resultats, hem fet experiències pilot.