Malgrat la divisió de la Història general del Regne de Mallorca en set llibres, temàticament hi podem apreciar tres parts. La primera és una extensa crònica històrica de Mallorca des del Diluvi Universal fins a Felip I dAragó (llibres I, II i III), on per a la part antiga segueix, potser per manca de dades locals, les cròniques universals a lús, i en la més modern dedica la part més extensa a la conquesta de Mallorca per Jaume I. La narració és treta del Llibre del feits, del mateix rei. El seu resum degué ser emprat per a la redacció del sermó patriòtic que es llegia cada any el 31 de desembre, data dentrada del rei Jaume I a la ciutat de Mallorca, com un dels actes de la Festa de la Conquista o de lEstendard, que de llavors ençà commemora lesdeveniment. Sestén també en la narració de la guerra entre Jaume III de Mallorca i el seu cunyat Pere III dAragó, el Cerimoniós. Segons E. Duran, Binimelis no pren una postura declarada a favor del rei de Mallorca per tal com segueix com a font principal dels fets la Crònica de Pere el Cerimoniós, possiblement a partir de la incorporació que en féu Pere Miquel Carbonell en les seves Cròniques dEspanya publicades el 1547.
La segona és dedicada a les descripcions eclesiàstica i político-administrativa (Llibre IV) i geogràfica i econòmica del Regne (Llibre V), que tenen un indubtable interés, per tal com constitueixen les primeres descripcions daquesta mena relatives a Mallorca.
La tercera part comprèn una sèrie de biografies de mallorquins destacats en santedat o en lletres (Llibre VI), i una curta relació de la participació de Menorca en la Guerra contra Joan II i una extensa relació de la Guerra de la Germania de Mallorca (Llibre VII).63
Lesforç de Binimelis per confegir la seva Història general del Regne de Mallorca es tradueix en una mena de summa de coneixements sobre Mallorca i la seva història, que, com deia Eulàlia Duran, en una encertada citació avui ja clàssica, per als «homes del Renaixement madur (...), servia com a il·lustració del regne».
Tanmateix, lobra acusa precipitació en la redacció, fruit de lafany dacumulació de coneixements i del desig de tenir-la acabada per tal de poder-la lliurar als comitents, els magnífics jurats del Regne. Ací i allà es troben dades fora de lloc, com la inclusió del mapa de Menorca en un capítol dedicat a la dominació cartaginesa, o la llista de les fonts principals de Mallorca dins el capítol dedicat a la vila de Pollença i el seu terme; shi troben també repeticions, afavorides per la manca duna més ajustada estructuració dels materials, per exemple entre el capítol I del Llibre primer, on situa Mallorca al món, i en dóna les seves mesures i característiques més vistent, i els dos primers capítols del Llibre V hi ha una superposició de continguts evident. També shi donen oblits, com ara el del capítol de la vila i terme de Sencelles, omès al Llibre V. Cal creure, que molts daquests defectes que saprecien shaurien esmenat si lautor hagués tingut la possibilitat de fer ledició de lobra, però no fou així, com ja ha estat assenyalat abans en parlar de la recepció de lobra.64
Quant a la metodologia, ja des dels segles XVII i XVIII li fou criticada la inclusió de mitologia bíblica com a explicació dels orígens de poblament de Mallorca, però les dites llegendes eren incloses, o no, atenent no a llur veracitat, sinó a llur utilitat, amb vista a ennoblir els orígens remots de la nació que hom historiava o a llur oportunitat política, cosa que era perfectament entesa per la gent que ho havia dentendre, a més de ser clarament manifesta, a causa de la manca absoluta de dades fefaents on recolzar lautenticitat de les dades del que al cap i a la fi era evident que es tractava duna llegenda. I, al capdavall, era el que llavors feien tots, amb la notable excepció del gran Jerónimo Zurita, que fou un dels precursors de la moderna investigació històrica, basada només en fets contrastables i degudament documentats. I, pel que fa a la història política de la monarquia, es limita a seguir, les cròniques reials a lús, sense fer-hi en general crítica o dissensió.
Però totes aquestes crítiques, per més fonamentades que siguen, no arriben a enfosquir la importància de les dades aplegades i lliurades per Binimelis en aquesta magna obra. Cal només fixar-se, per exemple, en la modèlica descripció dels termes de Mallorca, i els anys davançament respecte daltres territoris de la nació catalana que açò representa.
En tot cas, cal reconèixer a Binimelis lesforç, tan lloable, de larreplec de tantes dades, i, a la seva obra, el fet que, sense cap mena de dubte, mereix, per molts de conceptes, una major atenció dels estudiosos que aquella de què ha estat objecte fins ara. Esperem que lavinentesa de ledició daquesta part de la seva obra siga lesperó que porte a ledició de lobra completa.
Té incidència també, com no podia ser altrament, sobre la lobra historiogràfica de Binimelis, la seva vida, la seva formació i les seves obres, que defineixen prou clarament algunes línies mestres de la seva complexa personalitat. Duna banda, els seus variats coneixements, que van des de la teologia, la medicina i la botànica fins a les matemàtiques, lastronomia, la cartografia, la geografia, la història, la filosofia i la literatura (al costat dels nombrosos llibres de medicina de la seva biblioteca, es trobaven obres de Plató i de Dant), responen clarament a una ànsia de saber pròpia de lhome total del Renaixement. Tanmateix, en la seva obra més transcendent, la Història general del Regne de Mallorca, accepta acríticament, com fan la majoria dhistoriadors de lèpoca, que prengué per model, els mites bíblics per a dar més relleu a la història del propi país, i hi deixa veure, ara i adés, aspectes de la seva manera desser. De laltra banda, es manifesta socialment conservador, sempre al costat del poder civil (reialista) i del poder eclesiàstic (contrareformista), i la seva valoració dels conflictes socials que shavien esdevingut a la seva terra feia tan pocs anys és sempre la del poder establert. Potser, atesa la seva relació amb el poder civil i eclesiàstic, personalitzada en els germans Vic i Manrique de Lara, Lluís, lloctinent i capità general de Mallorca, i Joan, bisbe de Mallorca, el seu principal valedor,65 no sen podia esperar altra cosa.
LA DESCRIPCIÓ PARTICULAR DE LA ILLA DE MALLORCA
El Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca té per títol Llibre que tracta de la descripció particular de la illa de Mallorca e viles, e dalgunes coses memorables que en ella shan seguides.66 La numeració dels llibres que he seguit en aquesta edició és la de la versió manuscrita castellana autògrafa, en còpia feta per Guillem Terrassa (1709 1778).67
Lobra geogràfica de Binimelis compresa dins la seva Història general del Regne de Mallorca sinscriu en un corrent general humanístic que recorre Europa als segles XV i XVI, corrent que, de la mà de linterés pels clàssics, com ara Heròdot, Ptolemeu, Tàcit, Estrabó, Plini, Pomponi Mela etc., sinteressa també per lestudi del fet geogràfic. A açò safegiren linterés desvetlat per les descripcions geogràfiques com a conseqüència del descobriment dAmèrica, que es venien a afegir a les descripcions dels exploradors portuguesos de les costes meridionals dÀfrica i de lÍndic, i la molt major facilitat de llur difusió, possibilitada per la introducció de la impremta. I també el context demergència dels estats moderns, més poderosos, i que freturaven dun major control del propi territori a efectes estratègics i fiscals, estats als quals els calia també lexalçament patriòtic de llurs característiques, enfront de les dels altres estats, com a mitjà per a lobtenció duna major cohesió interna.