Però totes aquestes crítiques, per més fonamentades que siguen, no arriben a enfosquir la importància de les dades aplegades i lliurades per Binimelis en aquesta magna obra. Cal només fixar-se, per exemple, en la modèlica descripció dels termes de Mallorca, i els anys davançament respecte daltres territoris de la nació catalana que açò representa.
En tot cas, cal reconèixer a Binimelis lesforç, tan lloable, de larreplec de tantes dades, i, a la seva obra, el fet que, sense cap mena de dubte, mereix, per molts de conceptes, una major atenció dels estudiosos que aquella de què ha estat objecte fins ara. Esperem que lavinentesa de ledició daquesta part de la seva obra siga lesperó que porte a ledició de lobra completa.
Té incidència també, com no podia ser altrament, sobre la lobra historiogràfica de Binimelis, la seva vida, la seva formació i les seves obres, que defineixen prou clarament algunes línies mestres de la seva complexa personalitat. Duna banda, els seus variats coneixements, que van des de la teologia, la medicina i la botànica fins a les matemàtiques, lastronomia, la cartografia, la geografia, la història, la filosofia i la literatura (al costat dels nombrosos llibres de medicina de la seva biblioteca, es trobaven obres de Plató i de Dant), responen clarament a una ànsia de saber pròpia de lhome total del Renaixement. Tanmateix, en la seva obra més transcendent, la Història general del Regne de Mallorca, accepta acríticament, com fan la majoria dhistoriadors de lèpoca, que prengué per model, els mites bíblics per a dar més relleu a la història del propi país, i hi deixa veure, ara i adés, aspectes de la seva manera desser. De laltra banda, es manifesta socialment conservador, sempre al costat del poder civil (reialista) i del poder eclesiàstic (contrareformista), i la seva valoració dels conflictes socials que shavien esdevingut a la seva terra feia tan pocs anys és sempre la del poder establert. Potser, atesa la seva relació amb el poder civil i eclesiàstic, personalitzada en els germans Vic i Manrique de Lara, Lluís, lloctinent i capità general de Mallorca, i Joan, bisbe de Mallorca, el seu principal valedor,65 no sen podia esperar altra cosa.
LA DESCRIPCIÓ PARTICULAR DE LA ILLA DE MALLORCA
El Llibre V de la Història general del Regne de Mallorca té per títol Llibre que tracta de la descripció particular de la illa de Mallorca e viles, e dalgunes coses memorables que en ella shan seguides.66 La numeració dels llibres que he seguit en aquesta edició és la de la versió manuscrita castellana autògrafa, en còpia feta per Guillem Terrassa (1709 1778).67
Lobra geogràfica de Binimelis compresa dins la seva Història general del Regne de Mallorca sinscriu en un corrent general humanístic que recorre Europa als segles XV i XVI, corrent que, de la mà de linterés pels clàssics, com ara Heròdot, Ptolemeu, Tàcit, Estrabó, Plini, Pomponi Mela etc., sinteressa també per lestudi del fet geogràfic. A açò safegiren linterés desvetlat per les descripcions geogràfiques com a conseqüència del descobriment dAmèrica, que es venien a afegir a les descripcions dels exploradors portuguesos de les costes meridionals dÀfrica i de lÍndic, i la molt major facilitat de llur difusió, possibilitada per la introducció de la impremta. I també el context demergència dels estats moderns, més poderosos, i que freturaven dun major control del propi territori a efectes estratègics i fiscals, estats als quals els calia també lexalçament patriòtic de llurs característiques, enfront de les dels altres estats, com a mitjà per a lobtenció duna major cohesió interna.
Com assenyala Eulàlia Duran, «la descripció geogràfica de Mallorca sinsereix, així, en la tradició renaixentista iniciada per Boccaccio amb la seva obra De montibus, siluis, fontibus, fluminibus, stagnis seu paludibus, et de nominibus maris, que havia tingut els seus seguidors catalans en lhumanista barceloní Jeroni Pau (De fluminibus et montibus utriusque Hesperiae, escrita vers 1475 i publicada a Roma vers el 1491), en el canonge barceloní Francesc Tarafa (De Hispaniae situ, prouinciis, populis, urbibus, fluminibus, montis et promontoriis dictionarium, publicat a Anvers el 1553), en lhumanista valencià Joan Baptista Anyés (Apologia, publicada a València el 1543 en llatí), en el catedràtic valencià Lorenzo Palmireno (Vocabulario del humanista, València 1569), en el cavaller tortosí Cristòfol Despuig (en el darrer dels Col·loquis de Tortosa, acabats el 1557 i que restaren inèdits). Amb tot, la relació de Binimelis sembla procedir de la seva pròpia i personal observació, i lacosta sobretot al seu coetani, el jesuïta reussenc Pere Gil (1551 1622), que els darrers anys del segle XVI, quan Binimelis traduïa al castellà la seva obra, confegia una Geografia de Catalunya, també en català i que restà inèdita, que denota múltiples paral·lelismes amb la de Binimelis. Els assaigs dOnofre Manescal en el seu Sermó de Jaume II (1598), de Francesc Comte en les seves Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent68 demostren que Joan Binimelis sintonitzava amb els interessos dels altres escriptors catalans del seu temps.»69
Entre els paral·lels històrics de lobra geogràfica de Binimelis, es destaca, en primer lloc, el Libro tercero de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reino, de Martí de Viciana, part de lobra que, en quatre volums, fou publicada a València entre 1564 i 1566, descripció topogràfica de les ciutats del Regne de València, i també el Llibre primer de la història catalana, en lo qual se tracta de història o descripció natural, ço és de coses naturals de Catalunya (1600), del jesuïta reussenc Pere Gil (1551-1522), que ha romàs, igual com la Història de Binimelis, també inèdit durant segles, fins a ledició de 1949.70 Remarquem que aquesta obra té nombrosos paral·lelismes amb la Descripció de la illa de Mallorca de Joan Binimelis, com ara latribució duna influència cabdal entre el clima temperat, tant de Catalunya en el cas de Gil, com de Mallorca en el de Binimelis, i el temperament de llurs habitants; també en el fet de donar importància a llurs respectives fonts orals i de tradició, i en el fet dinteressar-se per la millora de les condicions sanitàries de la població, del millor aprofitament dels recursos naturals, de lagricultura i la ramaderia, de laprofitament de laigua, del rius en el cas de Gil, i de les fonts en el de Binimelis, si bé cal destacar que el molt menor nombre de viles i parròquies de Mallorca facilita a Binimelis dassajar una descripció exhaustiva terme a terme, descripció que en el cas de Gil sha de limitar a una primerenca divisió comarcal i a una descripció per unitats fisiogràfiques més grans.71