Dins lobra geogràfica de Binimelis, cal esmentar, en primer lloc la Descripció de la illa de Mallorca, compresa dins el Llibre V de la seva Història general del Regne de Mallorca. En aquest sentit cal remarcar que al segle XVI la disciplina geogràfica no constituïa una disciplina deslligada de la història, sinó que nera un element més. Dací que els jurats mallorquins, en veure la planta geogràfica confegida per Binimelis per encàrrec del lloctinent i capità general Lluís de Vic, trobassen que li faltava vida, que era un cos mort, sense la vida que hauria tingut si fos estada integrada dins una història, i que, en conseqüència li fessen lencàrrec formal descriure la història del Regne.
Binimelis també escriví un Tratado de los montes de la isla de Mallorca, citat per Joaquim M. Bover en la seva Biblioteca de escritores baleares, i també pel mateix Binimelis en la seva Història del Regne de Mallorca. Ha de ser el mateix que apareix citat al capitol XVII del Llibre V, el dedicat al terme dEscorca, com a Tractat de la fortificació de les muntanyes de la illa de Mallorca.42 Perdut, en coneixem, si més no, part del contingut perquè Binimelis laprofità, en tot o en part, per a la redacció de la seva Història.
Pel que fa a la seva obra cartogràfica, els mapes de Mallorca (1593) i de Menorca (1585), cal dir que, malauradament, shan perdut. Resta la possibilitat que siga una còpia del mapa de Mallorca de Binimelis el mapa de Mallorca reproduït al manuscrit 2.348 de la Societat Arqueològica Lul·liana, del segle XVIII,43 i, també, cal dir que és molt probable que en siguen fragments, els croquis geogràfics dels sectors de la costa i terres adjacents de cada terme coster de Mallorca, que els manuscrits GT i BL, reprodueixen com a il·lustració dels capítols dedicats a cadascun daquests termes, i que també consten en el manuscrit de la versió en castellà molt probablement autògrafa de Joan Binimelis, conservat a la Biblioteca Nacional de Madrid (Ms. BNE 10394). Binimelis aixecà, així mateix, el mapa de Menorca, del qual sembla ser una còpia el mapa que acompanya el manuscrit Martorell (Llibre I, cap. XXXI) i el de lilla de Cabrera, una reproducció del qual acompanya el capítol corresponent del Llibre V (mss. GT i BL). Cal descartar, així mateix, latribució a Binimelis del mapa a petita escala de Mallorca i Menorca del manuscrit Serra i Ventayol.44 Encara cal consignar la notícia, imprecisa, de lexistència dun mapa de Mallorca realitzat també per Binimelis lany 1614.45
El mapa de Mallorca, enllestit vers lany 1593 per Binimelis, per encàrrec del lloctinent de Mallorca Lluís de Vic, amb la finalitat destablir un sistema senyals per a la vigilància de la costa, tan afectada llavors dincursions piràtiques, sés perdut. Sabem que a linventari que es féu dels béns de Joan Binimelis hi havia un quadro a loli, penjat en una paret de casa seva, on es representava lilla de Mallorca, que versemblantment podria correspondre al mapa que ell mateix havia aixecat de lilla. Hom ha apuntat la possibilitat que en siga una còpia el mapa que es troba als fulls preliminars del ms. 2.348 de la Biblioteca de la Societat Arqueològica Lul·liana, o bé que siga el mateix mapa de Binimelis el que hi ha penjat al Museu de Mallorca, si és que no es tracta del mapa de lhistoriador Vicenç Mut, que aquest inclogué en la continuació de la Historia general del reino baleàrico, de Joan Dameto (Mallorca 1632), el qual mapa sembla ser que fou el model del famós mapa del cardenal Despuig, i que possiblement Mut tragué del de Binimelis.46
El que sabem del cert és que la Història de Binimelis sacompanyava de mapes o croquis geogràfics, perquè el mateix Binimelis hi fa al·lusió en el text:
e peraquè estes coses que aquí [són] escrites cada u millor les entenga e clarament les veja, he posada aquí la descripció de tota la illa de Menorca ab les poblacions e llocs que aquí en lo present capítol havem descorregut.47
Pel que fa als croquis geogràfics dels manuscrits GT i BL, tot i tractar-se de còpies més tardanes que les F o M, és ben probable, doncs, que es tracte de còpies de lautògraf binimelià. És segur que són sectors o fragments dun mapa més gran, car en nombroses ocasions es deixen veure prolongacions de la línia de costa que ultrapassen lorla del croquis en qüestió. És també possible que es tracte de fragments més o menys reduïts del mapa de Mallorca fet per Binimelis per encàrrec del lloctinent general Lluís de Vic i Manrique de Lara, mapa que, com ja he dit, ara com ara cal donar per perdut.
El mapa de Menorca es troba avui perdut, com tota la resta de la producció cartogràfica de Joan Binimelis, exceptuats els esbossos cartogràfics de la costa que acompanyen els capítols de termes costers de Mallorca dels mss. A2 i GT (cas que sen confirme lautoria de Binimelis i no sien afegitons duna altra procedència a còpies posteriors de la Història de Binimelis, que per ara no sembla que sia el cas). El mapa fou elaborat, com ja ha estat dit, arran de la visita que Binimelis féu a Menorca lany 1585, acompanyant el bisbe Joan de Vic i Manrique de Lara. Daquest mapa de Menorca avui només es poden aventurar hipòtesis sobre si determinats exemplars coneguts a hores dara en poden ser còpies més o menys fidels. El tema ha estat tractat, a fons, pel professor menorquí Tomàs Vidal, estudiós de la cartografia menorquina, el qual seguiré en les dades que donaré a continuació, extretes del seu treball, publicat en els «Treballs de la Societat Catalana de Geografia» i al qual remet a qui vulga ampliar la informació.48 Segons Vidal, tres mapes són candidats a ser còpies més o menys fidels del mapa de Menorca de Binimelis: el fet per Antoni Vic de Superna, el fet per Francesc Xavier de Garma i Duran, i lanònim del Servicio Geográfico del Ejército (Madrid). Val a dir que si es confirmava lautoria de Binimelis del mapa font original de qualsevol daquests tres, llavors Binimelis «ocuparia un lloc dhonor en la història de la cartografia, puix el seu mapa presenta un grau de precisió rar per a lèpoca i a una escala prou generosa (aproximadament 1:250.000).49 Com a referència, recordem que els primers mapes descala mitjana i gran de països de lentorn foren més tardans i menys rigorosos: la Catalunya de De Vrints (1:750.000) és de 1603, i la Mallorca de Mut, de 1683».
Sector corresponent a Menorca del Mapa del Reyno Baleárico (65 × 104 cm), de Francesc Xavier de Garma, que fou pintat pel rossellonès Francesc Tremulles i gravat pel valencià Pere Pasqual Moles, que fou publicat a Barcelona el 1765. El gravat reproduït pertangué a la col·lecció de Nicolau Morell i Cotoner.