El De morbo gallico, tractatus quam breuis ac necessarius, authore Ioanne Benimelis ens ha arribat en un manuscrit de la fi del segle XVI, probablement lautògraf, avui propietat de Bartomeu Darder Hevia. Són 24 fulls, escrits per totes dues cares a ralla tirada, dunes trenta-sis a quaranta ralles per cara. És escrit en llatí en la seva major part, però a la fi de lobra hi ha tres folis escrits en català que tracten de diversos remeis que es poden aplicar als afectats per la sífilis. A la fi del manuscrit hi ha lhoròscop de linfant Ferran, fill de Felip I dAragó, la qual cosa ens el situa en una data anterior al 1578, any que morí linfant. Malgrat no ser citat per Bover entre les obres de Binimelis, lautoria del text no deixa lloc a dubtes essent el text inclòs en un lligall dobres de Binimelis. Té interés pel fet de ser la primera obra i per ara lúnica coneguda escrita en aquella època a Mallorca sobre el tema.
Tanmateix, lobra mèdica de Binimelis restà pràcticament ignorada en la historiografia, a causa sobretot del fet dhaver-se perdut la majoria dels seus tractats o de trobar-se encara manuscrits. El valor de les obres que shan conservat, conclou Contreras Mas, situa Binimelis com un dels científics humanistes lobra del qual mereix ocupar un dels llocs més honorables en la història de la nostra cultura del Renaixement.
Binimelis, astrònom, matemàtic, geògraf i cartògraf. Binimelis és també autor duna important i suggestiva obra escrita científico-mèdica, extensa i variada. Fou un científic de caire clarament humanista, magníficament connectat amb el món científico-mèdic del seu temps si hem de fer cas de les obres que constituïen la seva biblioteca.
Recordem que, per a obtenir el títol de batxiller en arts Binimelis, hagué de cursar estudis dastronomia i astrologia, i de matemàtiques. En aquestes matèries, a València es destacà especialment el professor Jeroni Munyós,professor de matemàtiques i astronomia a la Universitat (1563-1578), el qual renovà i actualitzà els estudis universitaris daquestes disciplines.35 Amb tota seguretat fou el mestre principal de Binimelis en les disciplines de matemàtiques, astronomia i astrologia i cartografia, car consta fefaentment la col·laboració de Binimelis amb el mestre valencià. Afegim, finalment, que la planta de València que Binimelis tenia entre les seves pertinences (citades al seu testament) era, com hem dit abans, la dAntonio Manceli (Nobilis ac regia ciuitas Valentie in Hispania, 1608).36
Com altres metges de la seva època, doncs, Binimelis fou un conreador de les ciències matemàtiques, físiques i astronòmiques, de les quals se servien per a establir letiologia de les malalties i aventurar-ne el pronòstic. És sabut que prestigiosos metges de lèpoca conreaven lastronomia i lastrologia, llavors molt pròximes.
Pel que fa a la formació de Binimelis com a cartògraf, Antoni Contreras Mas37 creia molt possible el mestratge de Jeroni Munyós creença que ha estat recentment confirmada, com ja hem dit suara, car aquest mestratge, com a part dels seus ensenyaments en geografia, cartografia i nàutica, incloïa el càlcul de les distàncies, i de les coordenades dun punt, la latitud i la longitud.38
Pel que fa al vessant cartogràfic de la seva obra, Binimelis també pogué haver entrat en contacte amb cartògrafs mallorquins, com els Pruners, o dorigen mallorquí, com els Olives, els quals signen mapes i atlas de Mallorca, Marsella, Messina i Nàpols entre 1550 i 1566. I és probable que conegués Vicenç Pruners, cosmògraf, veí de la parròquia de Santa Eulàlia, a la Vila Alta de la ciutat de Mallorca, que testà lany 1609.
Remarquem finalment que, entre els béns subhastats a la mort de Binimelis, hi havia dos ases, un llit de camp amb cortines vermelles, una tenda de campanya, llanternes, compassos, regles i escaires, un rellotge darena, un astrolabi i dues trompes de mirar lluny, instruments matemàtics inventats per ell, que havia utilitzat per a la seva tasca cartogràfica, basada en el seu treball de camp, que feia mitjançant viatges per tota lilla de Mallorca, muntant un ase, protegint-se de les rigors del sol amb el para-sol blau, i amb armament propi per a defensar-se de possibles saltejadors de camins. És a dir, es pot concloure, doncs, que Binimelis disposava de tot el que un cartògraf o geògraf de lèpoca havia de mester. El seu mapa de Mallorca es degué beneficiar també dels coneixements geogràfics que obtingué del contacte amb les parròquies de lilla per raó del seu càrrec de procurador de causes pies de la diòcesi.
De les obres de caire tècnic de Binimelis, cal citar la Relació e modo que donà Aparício Subià per a fer loli, don se declara més particularment que en altres que ell havia donat de la manera que lo dit oli se té de fer, corregit e més reduït a la forma de lart per Joan Binimelis.39 Els seus coneixements matemàtics li permeteren també descriure uns Opera matematica, que probablement són el mateix text que J. M. Bover esmenta com a Tractatus matematicarum, avui perdut.40 La seva formació matemàtica li possibilità, així mateix, laccés al conreu de lastronomia i lastrologia. Entre les obres de caire astronòmic de Binimelis, cal citar Quaestio an sint plures Coeli in uniuerso i Quod coelum spherica sit figurae.41 Per raó dels seus coneixements dastronomia, que li servien també per a la determinació de dates, calcular taules i establir almanacs o calendaris, el bisbe de Mallorca Joan de Vic li encomanà lelaboració dun calendari per a regular les celebracions de la diòcesi de Mallorca. També en el mateix lligall del manuscrit de De morbo gallico es pot veure una mostra de la seva activitat astrològica, car hi ha, com ja ha estat esmentat, malgrat les prohibicions aleshores vigents de confegir aquesta mena dobres, lhoròscop de linfant Ferran (mort el 1578).
Dins lobra geogràfica de Binimelis, cal esmentar, en primer lloc la Descripció de la illa de Mallorca, compresa dins el Llibre V de la seva Història general del Regne de Mallorca. En aquest sentit cal remarcar que al segle XVI la disciplina geogràfica no constituïa una disciplina deslligada de la història, sinó que nera un element més. Dací que els jurats mallorquins, en veure la planta geogràfica confegida per Binimelis per encàrrec del lloctinent i capità general Lluís de Vic, trobassen que li faltava vida, que era un cos mort, sense la vida que hauria tingut si fos estada integrada dins una història, i que, en conseqüència li fessen lencàrrec formal descriure la història del Regne.
Binimelis també escriví un Tratado de los montes de la isla de Mallorca, citat per Joaquim M. Bover en la seva Biblioteca de escritores baleares, i també pel mateix Binimelis en la seva Història del Regne de Mallorca. Ha de ser el mateix que apareix citat al capitol XVII del Llibre V, el dedicat al terme dEscorca, com a Tractat de la fortificació de les muntanyes de la illa de Mallorca.42 Perdut, en coneixem, si més no, part del contingut perquè Binimelis laprofità, en tot o en part, per a la redacció de la seva Història.