Inserció de la crida duna variant textual (b)
Ms. F, f.113r.-113u.Y peleant desta manera, valarosament, perseguiren als moros fins a treurel<l>s de la vila, y matarenne passats de 50, que restaren en terra, juntament ab tres que·n prengueren vius. Desta manera los pollensins (que no foren més de 30 hòmens mal armats) perseguiren als 1.500 moros fins a un pas de una montañe prop de la mar, y, vahent ells que los christians eren tan pochs, y que de tan poca gent fugien, volgueren arrematre contra de ells, y, vahent que los christians esperaven, tingueren por que no·ls fossen ¶113u. armada alguna selada, giraren a la volta de la mar, perseguintlos tot temps, los christians, fins a lembercar.Ms. LM, f. 162.7-15 / Ms. BV fs. 208.17-209.1Vehent [Vahent BV] los turchs desde un lloch eminent que [q.e BV] los christians eran tants pochs, volgueran dar sobre de ells, pero los christians, posats a punt, los aguardaven, y, com los turchs vesan que [q.e BV] los christians no fugien, antes be los esperaven para combater [combatrer BV], pensaren que [q.e BV] los havian parat alguna emboscada [emboscade BV], y, girant [girantlos BV] las espaldes [espallas BV], seguiren el cami de la marina, perseguintlos sempre aquells pochs pollensins fins que [q.e BV] los feran embarcar [ambarcar BV].Per motius destalvi despai, solc agrupar aquesta mena de variants b, en una sola crida al text del ms. F, i amb nota corresponent a peu de plana, donant compte, açò sí, entre claudàtors, de les variants que hi puga haver entre els manuscrits que fan la variant, normalment els BV i LM.
En el cas de variants respecte de F que constitueixen per elles mateixes capítols, com el dedicat pel manuscrit SV al terme de Sencelles, o tot un apartat, com el dedicat pel manuscrit M als Privilegis de la Iglésia de Nostra Senyora de Lluc, llur introducció en la transcripció del manuscrit F no es fa per mitjà de crida i nota a peu de plana, sinó per la indicació del canvi de manuscrit en el text principal de F, mitjançant la sigla entre claudàtors del manuscrit la variant del qual sincorpora precedint el text de la variant. Un cop acabada la variant, la sigla de F entre claudàtors assenyala la represa de la transcripció a partir daquest manuscrit.
Abast textual de la variant. El text de la variant substitueix el mot de F que porta la crida en tots els casos (cas a). Així, en el cas de lexemple citat en el quadro Inserció de la crida duna variant textual (a): el mot mols del ms. F, porta la crida per a indicar que és substituït pel mot molt dels mss. M, SC, SV, BV i LM, segona de les variants daquest passatge (**).
Si, a més de substituir aquest mot, en substitueix daltres de precedents (cas b), llavors el text de la variant inclou normalment el darrer mot comú a F i al manuscrit que fa la variant, just abans de linici daquesta (en el cas de lexemple, el mot totes de la primera (*) de les variants respecte de F dels manuscrits SC i SV).
Abast textual de la variant (cas b)
Ms. F, f. 113u.8-9de. Desta vinguda tan impensade dels cossaris, y,* descuit tan gran que tingueren los Pollen-Ms. SV, f. 154.5-7da. De esta vinguda dels moros tan impensada, y del descuit tan gran que tingueren los pollen-Assenyal, en el quadro precedent, en cursiva labast textual de la variant de SV respecte de F, i amb asterisc, el punt dinserció en F de la crida de la variant.
Quan recull una variant textual respecte de F, solc donar, bé que no sempre, lequivalent en tots els altres manuscrits, encara que entre ells no hi haja sinó meres variants gràfiques respecte del manuscrit F.
BLIOGRAFIA1
AGUILÓ ADROVER, Cosme, Mapa toponímic de sa Dragonera, 1982.
Mapa toponímic de lArxipèlag de Cabrera, 1980.
AGUILÓ, Tomàs, «¿Quién fue el primer cronista del Reino de Mallorca?», Museo Balear (1877).
ALCOBERRO, Agustí, Identitat i territori. Textos geogràfics del Renaixement, «Col·lecció Escolis», 7, Vic, EUMO, 2000, 237 pp.
ALCOVER, Antoni Maria, «De quina vila era el Dr. Binimelis?», BSAL, vol. XVI (1916), pp. 221-222.
«Més sobre la redacció catalana de lHistòria de Mallorca del Dr. Binimelis», BSAL, vol. XVI (desembre 1916), p. 223.
«La llengua catalana dins lHistòria de Mallorca del Dr. Mn. Juan Binimelis», BSAL, XVI (1916-1917), Ciutat de Mallorca (1917), pp. 192-211.
«Història de Mallorca del Dr. Mn. Juan Binimelis. Allò que queda de la redacció catalana segons el codi Serra Cortada», BSAL, XVI (1916-1917), Ciutat de Mallorca (1917), pp. 211 i ss., 266 i ss., 329 i ss., 343 i ss.. 377 i ss., i XVII (1918-1919), Ciutat de Mallorca (1919), 130 i ss., 149 i ss, 168 i ss., 187 i ss.i 212 i ss.
i Francesc de B. MOLL, amb la col·laboració de Manuel SANCHIS GUARNER i Anna MOLL MARQUèS, Diccionari català-valencià-balear (DCVB), Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1930-1962. 10 volums.
ALSINA, Claudi, Gaspar FELIU i Lluís MARQUET, Pesos, mides i mesures dels Països Catalans, «Biblioteca de Cultura Catalana», 67, Barcelona, Curial, 1990, 431 pp. ANYÉS, Joan Baptista, Obra catalana, a cura de Max CAHNER, «Autors Catalans Antics», 4, Barcelona, Curial, 1987, 157 pp.
Obra profana. Apologies, València 1545 [sic per 1543], amb una Introducció dEulàlia DURAN; edició del text llatí i traducció catalana de Martí DURAN, Lleida, Universidad Nacional de Educación a Distancia / Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 2001, 448 pp.
BALLESTER, Julià, Mapa de la isla de Mallorca (MIM), Palma 1785, gravat per Josep
Montaner i patrocinat pel cardenal Antoni DESPUIG i DAMETO, cardenal, el qual afegí a lorla una notícia històrica dels pobles de Mallorca, per la qual cosa és conegut per Mapa del cardenal Despuig.
BARCELÓ, Miquel, «De toponímia tribal i clànica berber a les Illes Orientals dal-Andalus», SOBI, X (1982), pp. 42-46.
BINIMELIS, Joan, Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes. Compuesta por el Dr. Juan Binimelis, natural de Mallorca, dirigida a los Ilustres Señores Jurados del Reino de Mallorca. Año 1593. Palma de Mallorca, La Última Hora, 1927, 5 volums.
Duna rebel·lió e germania que es commogué en Mallorca per la gent baixa e servil, dins E. DURAN, «Joan Binimelis i la Guerra de les Germanies», Randa, 12 (1981), pp. 89-123. És un fragment del Llibre VII de la seva Història general del Regne de Mallorca.
BOFARULL, Pròsper de, Liber partitionis Regni Maiorice (any 1232), CODOINACA, XI (1856), pp. 1-141 (RMl). Edició del còdex llatí del Llibre del Repartiment de Mallorca dipositat a lArxiu de la Corona dAragó.