BOFARULL, Pròsper de, Liber partitionis Regni Maiorice (any 1232), CODOINACA, XI (1856), pp. 1-141 (RMl). Edició del còdex llatí del Llibre del Repartiment de Mallorca dipositat a lArxiu de la Corona dAragó.
BOVER, Joaquín María, Biblioteca de escritores baleares, Palma, Imprenta de P. J. Gela-bert, 1868, 2 vols. Ed. facsímil: Barcelona-Sueca, Curial, 1976.
i Miguel MORAGUES, Historia general del Reino de Mallorca (Palma 1841), que al seu volum II, pp. 1.000-1.006, inclou la transcripció del Memorial o capbreu de ço que fou del noble Gastó de Bearn, e és a Sóller, Canarossa, e el terme de la ciutat y illa de Mallorca (Mem. G. de B.). El document avui és perdut. G. Rosselló Bordoy apunta la possibilitat que, cas que hagués estat en mans de Bover, es trobe avui a Madrid, entre els papers del fons Gayangos de la Biblioteca Nacional o de la Real Academia de la Historia.
CAIMARI, Andreu, El Rd. P. Fr. Rafel Serra, observant de Mallorca (1536-1620). (1921).
CHABÁS, Roc, «Descripción del Reino de Valencia», El Archivo, IV (1890), pp. 373-388.
CONTRERAS MAS, Antonio, «Geografía y medicina en el Renacimiento mallorquín: El historiador Joan Bautista Binimelis», BSAL, any CIX, núm. 847, tom XLIX, tercera època, In memoriam Llorenç Pérez Martínez (1928-1992), Palma de Mallorca (1993), pp. 451-484.
COROMINES, Joan, Estudis de toponímia catalana (ETC), «Biblioteca Filològica Barcino», Barcelona, Editorial Barcino, 1965-1970, 2 volums.
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECLC), amb la col·laboració de Joseph GULSOY i Max CAHNER; Índex de Joan FERRER, Josep FERRER i Joan PUJADAS, Barcelona, Curial Edicions Catalanes, Caixa de Pensions «La Caixa», 1980-2001, 10 volums.
i Josep MASCARó PASSARIUS, «Aproximació a la toponímia mossàrab balear», SOBI, X (1982), pp. 29-41.
Onomasticon Cataloniae, amb la col·laboració de Max CAHNER, Joan FERRER, Josep GINER, Joseph GULSOY, Josep MASCARó, Philip D. RASICO, i Xavier TERRADO, Barcelona, Curial Edicions Catalanes, Caixa dEstalvis i Pensions de Barcelona «La Caixa», 1989-1997, 10 volums.
DURAN, Eulàlia, «Joan Binimelis i la Guerra de les Germanies», Randa, 12 (1981), pp. 89-123, on fa ledició dun fragment del Llibre VII de la Història generaldel Regne de Mallorca de Binimelis, llibre dedicat a les Germanies, que comprèn De una rebel·lió e jermenia que·s commogué en Mallorca per la gent baxa y sivil, segons la còpia més antiga conservada en català de lobra, ço és la de Jordi Fortuny de Roesques.
«Introducció» a ledició de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfol Despuig, edició a cura dEulàlia Duran, «Biblioteca Torres Amat», 12, Barcelona, Curial, 1981, pp. 9-47.
Les Germanies als Països Catalans, «Documents de Cultura», 17, Barcelona, Curial, 1982, 438 pp. + un desplegable amb la cronologia dels fets esdevinguts entre el 22 de juliol de 1519 i el 7 de març de 1523 als regnes de València, Mallorca, Principat de Catalunya, Aragó i Castella.
«Joan Binimelis i la seva Història de Mallorca», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, XLIX (1993), pp. 485-496. Text de la conferència pronunciada per lautora el 27 doctubre de 1993 al Club «Diari de Mallorca» de Palma. Reproduït dins Joan Binimelis, historiador de Mallorca (1539-1616), IV Centenari de la redacció de la Història del present Regne de Mallorca (1593), Palma de Mallorca, Societat Arqueològica Lul·liana, Museu de Mallorca 1994 i també dins E. DURAN, Estudis sobre cultura catalana al Renaixement, València 2004, pp. 539-556.
ENSENYAT PUJOL, Gabriel, «Quina acceptació tengué la Història del Regne de Mallorca de Joan Binimelis?», BSAL, any CIX, núm. 847, tom XLIX (1993), pp. 498-510.
FUSTER, Joan, Nosaltres els valencians, «Llibres a lAbast», 1, Barcelona, Eds. 62, 1962. GALLEGO SALVADORES, Jordán i Amparo FELIPO ORTS, «Grados concedidos en Valencia entre 1526 y 1561», Analecta Sacra Tarraconensia, vol. 55-56 (1982-1983).
«Grados concedidos por la Universidad de Valencia, entre 1562 y 1580», Analecta Sacra Tarraconensia, vol. 60 (1986), pp. 5-151.
GARCÍA BALLESTER, Luis, Alma y enfermedad en la obra de Galeno, València-Granada 1971.
«Las obras médicas de Luis Collado», Asclepio, XXIII (1971), pp. 263-270. GIL, Pere, Libre primer de la historia Cathalana en lo qual tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña (Barcelona, 1949), dins Josep IGLéSIES, Pere Gil, S. I., i la seva geografia de Catalunya, Barcelona 1949, reeditat, amb un estudi introductori de Joan VILà-VALENTí, el 2002 per la Societat Catalana de Geografia, de lInstitut dEstudis Catalans.
Gran Enciclopèdia catalana (GEC), Barcelona, Edicions 62 vols. 1 i 2, dir. Jordi CARBONEL i ECSA vols. 3-15, dir. Joan CARRERAS i MARTí, 1970-1980.
Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM), dirigida per Miquel DOLç, Palma, Promomallorca SA, 1988-1991, 19 volums. Patrocinada pel Consell Insular de Mallorca. Hom nha publicat 3 apèndixs.
IGLÍSIES, Josep, Pere Gil, S. I., i la seva geografia de Catalunya. Seguit de la transcripció del Libre primer de la historia Cathalana en lo qual tracta de Historia o descripció natural, ço es de cosas naturals de Cathaluña, Barcelona 1949, reeditat, amb un estudi introductori de Joan VILà-VALENTí, el 2002 per la Societat Catalana de Geografia, de lInstitut dEstudis Catalans.
JAUME I, Bernat DESCLOT, Ramon MUNTANER i PERE III, Les quatre grans cròniques. Revisió del text, pròleg i notes per Ferran SOLDEVILA, Barcelona, Editorial Selecta, 1971.
LAGUNA, Andrés, Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos / Pedacio Dioscorides anazarbeo; traduzido de lengua griega en la vulgar castellana & illustrado con claras y substanciales annotaciones ... por el doctor Andrés de Laguna, Salamanca, Mathias Gast, 1566.
LAÍN ENTRALGO, Pedro, Historia de la medicina moderna y contemporánea, Barcelona 1963.
LLABRÉS, Gabriel, «Testament del Dr. en medicina Joan Binimelis, prevera», BSAL, XVI (1917), pp. 182-192.