Aquesta edició és basada, com he dit abans, en els manuscrits F, M, SC, SV, BV i LM, amb el recurs a la còpia castellana de GT quan mha semblat convenient.
Transcripció del manuscrit Fortuny. Entre les possibles còpies a elegir com a base de ledició crítica del text de la Descripció mhe decantat per la més antiga de les que es conserven, ço és el manuscrit Fortuny, malgrat que entre elles reste força isolada i sense descendència de successives còpies (en contrast, per exemple amb el manuscrit Martorell). Té lavantatge que és la còpia més completa: inclou el repartiment de la porció reial de Mallorca (cap. III), que les altres no fan o ho fan molt parcialment, i transcriu els privilegis reials concedits a Alcúdia en premi a la seva fidelitat al rei arran de la Guerra de les Germanies (cap. XIX). A més, és legible en tots els seus fulls de la Descripció, cosa que no es pot pas dir del Martorell. El manuscrit Serra i Cortada és més tardà i, a més, li manquen els fulls inicials. I el de la Biblioteca del Marquès de Vivot és còpia de lautògraf català i en part traducció al català del castellà GT (massa allunyat, doncs, de lautògraf català).
He efectuat una transcripció completa i seguida del manuscrit F. La transcripció de F lhe volguda fer literal, sense més canvis que els habituals en les edicions filològiques catalanes, ço és: regularització de u i v, i de i i j, quan mhan semblat mers grafismes llatinitzants sense repercussió en el pla fonètic; accentuació gràfica segons les normes actuals; normalització de lús de les majúscules i les minúscules segons els usos vigents avui; separació en mots, segons els usos actuals, dels que apareixen aglutinats, amb ús de lapòstrof i el guionet en els casos pertinents, i recurs al punt volat quan en laglutinació hi ha hagut pèrdua de lletres, i les regles de lapòstrof no hi donen solució. En la resta de casos, respecte absolut a la literalitat. Hem fet ús de claudàtors angulars (<...>) per a indicar que el text que hi és comprès és escrit demés; i claudàtors dangles rectes ([...]) per a suplir les lletres o mots que no hi són i és evident que hi haurien de ser.
Criteris de selecció de les variants. He recollit en nota a peu de plana totes les variants amb transcendència fonètica de tots els manuscrits utilitzats en aquesta edició respecte de la lliçó de F. Açò ha estat necessari per tal de deixar fora de laparat una quantitat enorme de meres variants gràfiques que en definitiva no eren variants en el pla oral, tenint en compte, fins on mha estat possible, les característiques dialectals mallorquines de lèpoca, per exemple la confusió plenament consolidada al segle XVI de a i e àtones en e neutra (molts de pics transcrita per a o per e en els manuscrits, sense cap regla fixa, en els manuscrits en qüestió, que regesca aquest punt), la distinció de o i u àtones, general a Mallorca fins avui, excepte a la Vall de Sóller, però amb confusió a tot Mallorca en u ja des del segle XV quan la o es troba en hiat o davant una labial sonora (ubac, ubert, umet) o quan en el mateix mot hi ha una i o una u tòniques subsegüents (cullita, Custitx); caiguda ja antiga en la pronúncia de lar etc.
De tota manera, mhe reservat la facultat de recollir les variants merament gràfiques que he considerat interessants per un motiu o altre, per exemple quan assenyalen la forma ortogràficament correcta enmig del desori general en els altres manuscrits, o, també, en el cas de les variants gràfiques de topònims, per linterés especial que tenen amb vista a lestabliment de llur forma normalitzada.
Comptat i debatut, cal tenir present que, en general, linterés daquestes variants merament gràfiques, que apareixen amb una freqüència enorme, és limitat, a part el ja esmentat de confirmar aquestes confusions ortogràfiques conseqüència de les neutralitzacions del vocalisme àton. Per acabar-me de decidir a fer-ho, no és negligible el fet que, si les hagués recollides, shauria disparat el volum de laparat crític en un grau inassumible. Només amb les variants amb entitat fonètica, de caire dialectal, lèxic, morfològic, o sintàctic, degudes a la modernització o a mallorquinització, o a variants estilístiques o a notícies incorporades pel copista etc., el nombre total de variants recollides en laparat supera les onze mil.
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ DE LES VARIANTS
La transcripció de les variants, en nota a peu de plana, és del tot literal, ço és: sense canviar una lletra per una altra, ni posar accents gràfics als mots que segons les regles actuals nhaurien de portar, i respectant la partició en mots de cada manuscrit, incloses les aglutinacions indegudes entre mots contigus que hi puga haver o els trencaments erronis dun sol mot en dues o més parts si és que així hi apareixen. Només mhe permès de regularitzar, quan mha semblat del tot necessari, lús de les majúscules i minúscules.
El punt dinserció de la crida de la variant recollida en nota és: a) immediatament abans del mot on es reprèn la identitat textual; o b) al final del paràgraf en el cas que la variant en qüestió afecte tot el paràgraf o la seva major part. Aquest darrer cas es dóna, sobretot, en les variants dels manuscrits BV i LM, entre els capítols dedicats a Puigpunyent i Estellencs i el dedicat a Alcúdia inclusivament (ps. 45-133 de BV, que corresponen als fulls 63r.-145u. de F).110
Inserció de la crida duna variant textual (a)
Ms. F, f. 150u.17cala del Freu, que totas ab tot* que no mols** gransMs. M, f. 137r.34-35cale del Freu, que totes ab tot que no molt gransMs. SC, f. 102u.8-9Cale del Freu, que totes ab que no molt gransMs. SV, f. 184.16cala del freu, que totas encare que no molt gransMs. BV, f.139.27-28Cala del freu, que totes, ab tot que no molt gransMs. LM, f. 201.21-22Cala del freu, que totas ab tot que no molt gransOn el punt dinserció és assenyalat amb asteriscs en el ms. F i la variant és assenyalada en cursiva als manuscrits que fan la variant.
Inserció de la crida duna variant textual (b)
Ms. F, f.113r.-113u.Y peleant desta manera, valarosament, perseguiren als moros fins a treurel<l>s de la vila, y matarenne passats de 50, que restaren en terra, juntament ab tres que·n prengueren vius. Desta manera los pollensins (que no foren més de 30 hòmens mal armats) perseguiren als 1.500 moros fins a un pas de una montañe prop de la mar, y, vahent ells que los christians eren tan pochs, y que de tan poca gent fugien, volgueren arrematre contra de ells, y, vahent que los christians esperaven, tingueren por que no·ls fossen ¶113u. armada alguna selada, giraren a la volta de la mar, perseguintlos tot temps, los christians, fins a lembercar.Ms. LM, f. 162.7-15 / Ms. BV fs. 208.17-209.1Vehent [Vahent BV] los turchs desde un lloch eminent que [q.e BV] los christians eran tants pochs, volgueran dar sobre de ells, pero los christians, posats a punt, los aguardaven, y, com los turchs vesan que [q.e BV] los christians no fugien, antes be los esperaven para combater [combatrer BV], pensaren que [q.e BV] los havian parat alguna emboscada [emboscade BV], y, girant [girantlos BV] las espaldes [espallas BV], seguiren el cami de la marina, perseguintlos sempre aquells pochs pollensins fins que [q.e BV] los feran embarcar [ambarcar BV].Per motius destalvi despai, solc agrupar aquesta mena de variants b, en una sola crida al text del ms. F, i amb nota corresponent a peu de plana, donant compte, açò sí, entre claudàtors, de les variants que hi puga haver entre els manuscrits que fan la variant, normalment els BV i LM.