4. Ms. Serra i Cortada (Propietat dAlexandre Siquier, Inca. Segle XVII. En català). [ms. SC]
5. Ms. BNE 18233 (Biblioteca Nacional, Madrid. Segle XVIII. Còpia de Joan Serra i Ventaiol. En català). [ms. SV]
6. Mss. BAM 476-480 (Biblioteca de lAbadia de Montserrat. Segle XVIII. Còpia i trad. de Guillem Terrassa. En castellà). [ms. GT]
7. Mss. BL 24911-24912 (British Library. Principis del segle XIX. En castellà). [ms. BL]
8. Mss. ARM, SAL 1-4 (Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 1765. En castellà).
9. Mss. Bibl. M. de Vivot 71.06-08 (Biblioteca del Marquès de Vivot, Palma. Segle XVIII. En castellà i en català). [ms. BV]
10. Mss. BLM 102 (Biblioteca Lambert Mata, Ripoll. Segle XIX. En castellà i en català). [ms. LM]
11. Ms. BM, Mss. i Autògrafs Mallorquins, III-27 (Biblioteca March, Palma. Segle XIX. En català).
12. Ms. BC 194 (Biblioteca de Catalunya, Barcelona. Segle XIX. En català).
13. Ms. BNE 18232 (Biblioteca Nacional, Madrid. Segle XIX. En castellà).
Per a il·lustrar gràficament el conjunt de manuscrits i llurs continguts he confegit el quadro sinòptic de la pàgina següent.
Els manuscrits autògrafs. Les expectatives dedició de lobra restaren, com acabam de veure, decebudes, i els exemplars autògrafs de lobra, que havien de restar encadenats a lArxiu del Regne, igual com ho estaven els llibres de privilegis mallorquins, iniciaren un procés de dipòsits ara en un lloc, ara en un altre, fet que facilità que sen fessen còpies, però també que sanassen deteriorant i en definitiva es perdessen, com és un fet que succeí amb lautògraf català, del qual se sap que en ple segle XVIII encara era consultat, bé que ja amb força dificultats per raó del seu deteriorament.
Joaquim M. Bover, en la seva Biblioteca de escritores baleares, en la ressenya que fa de la Història general del Regne de Mallorca,75 explica que «el señor conde de Ayamans posee un copia de letra del paborde Tarrasa, y el Sr. Capdebou un tomo, bastante averiado, del ejemplar lemosín, de propio puño de Binimelis». Aquesta notícia fou recollida per Antoni M. Alcover,76 i reproduïda per Mateu Rotger en la seva història de Pollença.77
Recentment, Antoni Lluís Moll ha identificat, amb les reserves del cas, lautògraf de la versió en castellà de Binimelis de lany 1601 amb el ms. BNE 10.394 dipositat a la Biblioteca Nacional de Madrid. De lestudi que Moll en fa es dedueix que es tracta realment de lautògraf de Binimelis enllestit lany 1601.78 I açò es dedueix de lanàlisi de les filigranes del paper emprat, concordants amb les de manuscrits de la fi del segle XVI i principis del XVII, també del fet que la confrontació de la lletra dels fragments llegibles del dit ms. BNE 10.394 amb la daltres texts conservats presumptament autògrafs de Binimelis dóna la pràctica certitud que en realitat es tracta de la mateixa lletra, i tot plegat reforça la presumpció que tots ells són autògrafs del nostre autor. Antoni Moll, prudentment, aventura la possibilitat que es tracte de lautògraf, però jo crec que les proves són suficients, i que es pot obviar, ara com ara i mentre no apareguen altres dades en sentit contrari, dinterrogar la condició dautògraf de Binimelis del citat manuscrit. En conseqüència, en aquesta obra meva serà tingut per tal sense més reserva.
Les còpies de la versió en català. De les còpies arribades fins avui, la més antiga i completa en català és la de Jordi Fortuny de Roesques, Ms. BMP 34, feta entre 1640 i 1653,79 que hem fet servir com a base de la present edició (on lesmentam amb la sigla F). Es troba, en bon estat, en la Biblioteca Municipal de Palma. El seu títol és: Llibre segon de vàrias coses tocans a la ciutat y regna de Mallorca, recullides de diversos autors per D. Jordi Fortuny de Roescas y Garcia en la Granga las primaveres de 1640, 1641 y 1642. Subjectes a la correctió de tots. Té un total de 606 folis en doble numeració. Presenta una lletra molt clara i uniforme, cursiva, del segle XVII, duna sola mà en tot el document. Dels set llibres de què es compon tota lobra, el ms. F comprèn els llibres I i II, manquen en canvi els llibres III i IV, però sí que recull els llibres V, VI i VII. Antoni M. Alcover, que donà notícia daquest manuscrit lany 1916,80 ja denuncià lintent de Fortuny dapropiació de lobra de Binimelis, en fer-ne una còpia que mirà de fer passar com a obra pròpia: substituí el nom de lautor vertader pel seu, canvià el títol de lobra i nometé els passatges dels quals hom podria deduir lautoria autèntica. Tot fa creure que aquesta còpia és treta directament de loriginal binimelià català.
La següent còpia (M) en antiguitat és la feta per Bartomeu Martorell,81 Ms. BNE 18394, en català, feta el 1688, versemblantment també a partir de lautògraf binimelià dins el darrer quart del mateix segle XVII. Té 212 folis, dels quals la còpia de la Història ocupa els 204 primers. Als folis 205-212 Martorell inclou una miscel·lània de notícies sobre Pollença dels anys 1692-1716, entre les quals la proclamació de Carles III lany 1707, notícia que dóna en termes elogiosos, i també lentrada de les tropes filipistes lany 1713 i la resistència dAlcúdia.82 No presenta gaire variants respecte del ms. Fortuny, bé que fa alguna alteració en lordre de lexposició. Pel que fa al contingut, copia els mateixos llibres que aquest, només que no recull els rims de les Germanies, del Llibre VII, que ocupen els folis 153r.-173u. No presenta numeració independent, sinó que és continuació de la del llibre precedent, i sinicia en el full núm. 90r. i acaba en el full 192u. La lletra és un xic irregular, cursiva, de la segona meitat segle XVII, i duna sola mà al llarg de tot el llibre. El tintat, o bé la qualitat del paper, és desigual, de manera que en alguns fulls, pocs, la tinta sha corregut o bé ha traspuat de laltra cara del full; així, per posar lexemple més sobresortint, els fulls 114r.-115u., sobretot el darrer, resulten francament difícils de llegir.83 Aprofita el marge exterior per a indicar linici del tractament dalgun element o fet destacat (agregat, santuari etc.). Dels manuscrits que he utilitzat per a aquesta edició de la Descripció de lilla de Mallorca de Binimelis és lúnic que inclou els privilegis obtinguts pel Monestir de Lluc, però abreuja la relació dels primers pobladors de Mallorca arran del Repartiment (capítol III del Llibre V). Segons J. Llabrés Bernal, el manuscrit passà de J. Desbrull a Joaquim M. Bover. Pertangué després, com el ms. Serra i Ventaiol, a Pascual de Gayangos. Li lhavia regalat Joan Amer el 16 doctubre de 1849, i passà a ser dipositat (Fons Gayangos) a la Biblioteca Nacional de Madrid.84