LES FONTS ARXIVÍSTIQUES I BIBLIOGRÀFIQUES CITADES PER BINIMELIS EN EL LLIBRE V
El Llibre de la Descripció de la illa de Mallorca, si bé té paral·lels, com hem vist, no té antecedents dobres de les mateixes característiques sobre lilla de Mallorca, de les quals poder poar informació. En aquestes circumstàncies, Binimelis shagué de valer sobretot del seu propi treball de camp, en part ja fet, com he dit, amb motiu de lelaboració del mapa de Mallorca. També es valgué de dades extretes de viva veu per informadors locals que conegué arran de les nombroses coneixences que sens dubte féu durant larreplec de dades per a la realització del mapa, i en la seva etapa de procurador diocesà de causes pies, i, també, per a la realització de la mateixa Descripció de la illa de Mallorca.
Però la informació que dóna, per a cada terme, de caire econòmic (producció annual de cada terme en agricultura i bestiar gros i menut), demogràfic (nombre dhomes darmes, de gent de comunió majors de set anys, i de gent inútil per al combat minyons, dones i vells) i històric (fundació de la vila o parròquia, tipus de dependència del terme del rei, de lEsglésia o de baró, esdeveniments bèl·lics, fundacions religioses etc.) no es poden arreplegar només amb un treball de camp individual ni solament amb informació oral, i Binimelis recorre als arxius.
Fonts arxivístiques. Així per a les dades econòmiques, no hi ha dubte que hagué de fer ús de les dades provinents de lestim de 1576,72 i també la talla de 1581,73 que potser consultà a la Casa dels Comptes de la Universitat de Mallorca, citada per ell mateix als capítols I i X (dos pics).
Al llarg del Llibre V esmenta:
lArxiu de la Procuració Reial de la Sala de la Universitat, als capítols IV i XXIV; el Llibre dactes de la Tresoreria Reial, al capítol V;
lArxiu de la Casa de la Universitat de Mallorca, al capítol XIX; Arxiu (Arxius) de la Casa del Sindicat, als capítols XIX i XXIV;
lArxiu de la Universitat dAlcúdia, al capítol XIX;
lArxiu de lEscrivania dAlcúdia, al capítol XXIV;
el Llibre de lletres reials de lArxiu de la Procuració Reial, al capítol XIV;
lEscrivania (o les Escrivanies) del Palau Episcopal, al capítol XXVI;
i lArxiu del Capítol de la Catedral, al capítol XXXII.
També recorre als llibres dactes de 1240 del notari Guillem de Formiga (capitol XXII), i als actes de 1232 del notari Berenguer Company (capítol XXVIII).
Fonts bibliogràfiques. Per a les dades de caràcter històric del Llibre V, Binimelis fa ús, entre daltres fonts, de les cròniques reials catalanes, la del rei Jaume I o Llibre dels fets, la de Ramon Muntaner o Llibre del rei en Pere, la de Bernat Desclot (autor citat explícitament al capítol XVIII, De la vila e parròquia de Pollença, i al capítol XXIX, De la vila e parròquia dAlaró e de son districte), i la de Pere el Cerimoniós. És clar, també, que per al capítol III, Dels primers pobladors de Mallorca aprés de presa per lo rei don Jaume, ha hagut de recórrer al Llibre del Repartiment de Mallorca. Abans ja he dit que fa ús també de les Cròniques dEspanya de Pere Miquel Carbonell.
Al llarg de la Descripció de la illa de Mallorca Binimelis cita els autors següents:74
Gai Plini Segon (vers 24 dC-79), dit Plini el Vell, autor, entre altres obres, de la Naturalis Historia, 18, p. 219.
: «Tito Lívio, e Plini, per altra part, en lo libre 3, cap. 5, de la sua Natural història», 18, p. 219.
Hipòcrates 2, p. 85, De aere, aquis et locis, 2, p. 85, 2, p. 89.
Galè, 2, p. 85.
Eurípides, 2, p. 85.
Dionisi, 2, p. 85.
Sèneca, 2, p. 85.
Mattioli (Matthioli), botànic i metge italià del segle XVI, 2, p. 90. Dioscòrides, 2, p. 90, 2, p. 91.
Jerónimo Zurita, 18, p. 225, 29, p. 338.
Bernat Desclot, 18, p. 225, 29, p. 338.
Tit Livi: «Tito Lívio, e Plini, per altra part, en lo libre 3, cap. 5, de la sua Natural història», 18, p. 219.
Joan Binimelis: «en lo tractat que tinc fet de la fortalesa que tenen les muntanyes de Mallorca», 18, p. 232.
Pedro de Mejía: «Història pontifical de Pedro Meixia». Pedro de Mejía (Sivilla 1500 1552), historiador i poeta, cronista de Carles V. La seva obra bàsica fou la Historia imperial y cesárea, en la cual se contienen las vidas y hechos de todos los césares desde Julio César hasta el emperador Maximiliano (Sivilla 1545), 22, p. 307.
Ovidi: «e les nos descobre lo poeta Ovidi quant diu, parlant de Caribdis, en lo Far de Messina (la qual tot lo que rep, e en si beu, ho torna tot vomitar moltes milles), dient: Et uomit epotes seua Charybdes aques.», 29, p. 339.
LA TRANSMISSIÓ DE LA HISTÒRIAGENERALDELREGNEDEMALLORCA
Els manuscrits en què ens ha arribat, en tot o en part, la Història general del Regne de Mallorca de Joan Binimelis són:
1. Ms. BNE 10394 (Biblioteca Nacional, Madrid. 1601? En castellà). [ms. A2]
2. Ms. BMP 34 (Biblioteca Municipal, Palma. Entre 1640 i 1653. Còpia de Jordi Fortuny. En català). [ms. F]
3. Ms. BNE 18394 (Biblioteca Nacional, Madrid. 1683. Còpia de Bartomeu Martorell. En català). [ms. M]
4. Ms. Serra i Cortada (Propietat dAlexandre Siquier, Inca. Segle XVII. En català). [ms. SC]
5. Ms. BNE 18233 (Biblioteca Nacional, Madrid. Segle XVIII. Còpia de Joan Serra i Ventaiol. En català). [ms. SV]
6. Mss. BAM 476-480 (Biblioteca de lAbadia de Montserrat. Segle XVIII. Còpia i trad. de Guillem Terrassa. En castellà). [ms. GT]
7. Mss. BL 24911-24912 (British Library. Principis del segle XIX. En castellà). [ms. BL]
8. Mss. ARM, SAL 1-4 (Arxiu del Regne de Mallorca, Palma. 1765. En castellà).
9. Mss. Bibl. M. de Vivot 71.06-08 (Biblioteca del Marquès de Vivot, Palma. Segle XVIII. En castellà i en català). [ms. BV]
10. Mss. BLM 102 (Biblioteca Lambert Mata, Ripoll. Segle XIX. En castellà i en català). [ms. LM]
11. Ms. BM, Mss. i Autògrafs Mallorquins, III-27 (Biblioteca March, Palma. Segle XIX. En català).