Lautògraf castellà. Com he dit abans, amb tota probabilitat el ms 10394 de la Biblioteca Nacional de Madrid és el tercer volum de lautògraf binimelià de la versió en castellà feta pel mateix autor i enllestida lany 1601. El paper és deteriorat a causa de la corrosió originada per lacidesa de la tinta, que en nombrosíssimes ocasions arriba a foradar el paper i nimpedeix la lectura tot al llarg de les ralles afectades. Conté el Llibre V (Descripció de la illa de Mallorca), el VI (mallorquins notables) i el VII i darrer (les Germanies i la repercussió a Menorca de la Guerra de la Generalitat de Catalunya contra Joan II), que fan un total de 388 fulls r. i u. La Descripció sacompanya de dinou mapes a tot full de la ribera marítima de lilla de Mallorca, uns altres quatre aprofitant només els marges, i un mapa del centre de lilla a dos fulls consecutius i acarats, a una escala notablement més petita, a més dun mapa de lilla de Cabrera. El volum comprèn, a més, laVida de la beata Catherina Thomasa, religiosa, treta dels escrits [que] deixà el senyor Joan Abrines, canonge i inquisidor del Regne de Mallorca, el seu confesor (plecs escrits per Pere Caldés, monjo cartoixà fulls 395-429 r. i u.). El volum havia format part de la biblioteca particular del duc dOsuna.
Les còpies de la versió en castellà. Els mss. BAM 476-480 són la còpia (ms. GT) de la versió en castellà de lobra de Binimelis feta pel paborde Guillem Terrassa i Ponç (1709 1778). És important perquè és lúnica que posseïm completa de lobra de Binimelis. Terrassa la llegà a Antoni de Togores i Nét (1740-1805), vuitè comte dAiamans. El manuscrit, relligat en cinc volums de petit format, es troba avui formant part del Fons Biblioteca del Comte dAiamans, de la Biblioteca de lAbadia de Montserrat. Té el títol de Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes. És la còpia que serví de base per a la publicació el 1927 dels set llibres de la Història general del Regne de Mallorca, els quals foren aplegats en cinc toms: el tom primer (llibres I i II), el tom segon (Llibre III), el tom tercer (llibre IV), el tom quart (Llibre V) i el tom cinquè (llibres VI i VII). A. M. Alcover intuí el que dedueix Antoni L. Moll en afirmar que no era clar si Terrassa només copià loriginal de Binimelis o si traduí en part el text català, mentre que Joaquim Maria Bover ens informa en el seu Diccionario de escritores baleares que la còpia era il·lustrada amb notes i documents. El manuscrit sacompanya de 18 croquis de municipis costers de Mallorca, els quals són còpia dels que acompanyaven tant loriginal català de Binimelis com la traducció al castellà que ell mateix en féu i que molt possiblement corresponen a sectors del mapa de Mallorca confegit també pel mateix Binimelis per encàrrec del lloctinent de Mallorca Lluís de Vic.
Una altra còpia de principis del segle XIX de la versió en castellà es troba a la British Library (mss. BL 24911-24912, al Fons Bauzà), i és il·lustrada també amb els croquis de la costa mallorquina. Resta per fer la col·lació amb la còpia de Montserrat per a veure si es tracta o no duna altra còpia feta pel mateix Guillem Terrassa o una còpia feta daltri daquest mateix manuscrit.
Cal fer menció, a més, duna còpia en castellà, traduïda del manuscrit català, deguda a Antoni Vic de Superna, feta el 1765, dels set llibres aplegats en quatre volums, de la Historia de Mallorca, y islas adjacentes, de Joan Binimelis, avui dipositada a lArxiu del Regne de Mallorca, amb la signatura ARM, SAL 1-4, la qual correspon als mss. 2348-2351 de la Societat Arqueològica Lul·liana.
Altres fragments de la versió en castellà es troben en la Biblioteca Nacional de Madrid amb el títol Noticias pertenecientes a la historia de Mallorca..., de 195 fulls, procedent de la llibreria dAntoni Furió, i amb lletra del segle XIX. Antoni M. Alcover dóna compte daltres fragments en castellà, un dels quals de la família Rosselló-Alemany, i un altre de la família Quint-Safortesa.
Diguem, finalment, que les versions castellanes que inclouen la relació dels esdeveniments de la Germania aporten també una relació, bé que molt sumària, dels de la Germania valenciana, treta de la Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reyno, de Martí de Viciana.
ESTRUCTURA I CONTINGUTS
El Llibre V sinicia amb tres capítols diferents de la resta, car tracten de lilla de Mallorca en el seu conjunt, el primer dels quals és dedicat a la descripció de lilla de Mallorca i la seva capital; el segon, al temperament propi de lilla, i a les malalties més freqüents; i el tercer, als primers pobladors de Mallorca després de la conquesta catalana. Aquests capítols són seguits dels dedicats a cadascuna de les viles o parròquies, avui municips, de lilla, començant per Felanitx i seguint la relació de la resta de termes costers donats en un ordre que segueix el sentit de gir de les busques del rellotge, sèrie costera que fineix amb el de Manacor; després segueixen els de linterior de lilla, en aquest ordre: Inca, Montuïri, Sineu, Petra, Algaida, Selva, Binissalem, Alaró, Porreres, Bunyola, Sant Joan, Muro, Santa Margalida,95 sa Pobla, Campanet, Santa Maria del Camí i Sencelles.96
Els tres primers capítols. De la descripció de la illa de Mallorca segons los climes e la sua figura és el primer dels capítols del Llibre V. És dedicat a la descripció general de lilla de Mallorca, on remarca lantiga importància del port de Mallorca i lantiga drassana; també assenyala el repartiment, quasi per meitats, del territori de Mallorca en muntanyes, lalçària de les quals pondera en aquest capítol i altres capítols correspondents als termes de la Serra de Tramuntana, i llocs plans, i dóna idea de la semblança de lilla, delimitada per cinc promontoris o caps, la qual, segons ell, assembla, posada en pla, a una pell de cervo o cabra. Dóna les distàncies de Mallorca a Tarragona, a Narbona, a Sardenya i a Menorca. Forneix informació sobre les produccions globals annuals de lilla en quarteres de blat, ordi i civada, i destaca la producció doli doliva com la major riquesa de Mallorca. També la de formatge, safrà i tàperes. Finalment se centra en una succinta descripció de la ciutat principal de lilla, ço és Mallorca, de la qual remarca que era anomenada Palma pels antics. Dóna la llargada en canes del seu perímetre murat i els noms en català dels vuit portals de la ciutat, i també llurs antics noms en àrab. Finalment fa esment del nombre global desglésies de la ciutat, entre parròquies i convents de frares i monges. El terme de la ciutat, però no la ciutat en si, és objecte dun estudi que constitueix el capítol IX del llibre.97
El segon dels capítols del llibre és lanomenat Del propi e particular temperament de la illa de Mallorca e a quins mals estan subjectes los seus habitadors. És un capítol singular, que no és habitual de trobar en obres semblants de caire historiogràfic, i és de creure que la seva presència és deguda al fet de la formació acadèmica primera de Joan Binimelis, ço és la seva titulació mèdica. Ignor si és el mateix Tractat del temperament propi de la illa de Mallorca citat per Joaquim M. Bover a la seva Biblioteca de escritores baleares i pel mateix Binimelis diverses vegades al llarg de la seva Història general del Regne de Mallorca o nés un resum o una ampliació, però, atesa la similitud dels títols, és, si més no, del tot versemblant de suposar entre tots dos texts una relació íntima de continguts. En tot cas, el dit Tractat és un manuscrit avui perdut, i, com el seu nom indica, és dedicat al temperament dels mallorquins i a les malalties a què aquests es troben periòdicament subjectes. Segons A. Contreras (autor que seguesc en aquestes reflexions sobre aquest singular capítol),98 lobservació personal que Binimelis exposa i el seu interés per explicar amb la màxima precisió el clima de Mallorca entren de ple en la línia de pensament mèdic renaixentista, en el qual lobservació personal preval fins i tot sobre lauctoritas escolàstica.99 Segons Binimelis, doncs, el fet de lalternança de fred i calor en el mateix dia i les «qualitats passives», en les quals Mallorca és «molt seca», són les causes per les quals «los hòmens de Mallorca són molt colèrics e biliosos». És a dir, en ells predomina, alternativament, a causa de la influència climàtica, la bilis negra (freda i seca) i la bilis groga (càlida i humida). Aquesta constitució humoral es reflecteix després en llur constitució anàtomo-fisiològica i els fa ser «de mediocre estatura, magrentins, de color cetrí, àgils e de bon ingeni». Aquesta concepció hipocràtico-galenista de la constitució corporal dels mallorquins constitueix la introducció i la base explicativa dels plantejaments mèdics de Binimelis que li veiem aplicar en la seva interpretació de les epidèmies que en aquell temps afectaven Mallorca.100 Després de les consideracions teòriques que Binimelis fa sobre les causes de les malalties que afligeixen els mallorquins, passa a enumerar-les i a donar-los el tractament terapèutic més adequat. Les malalties citades per Binimelis són les dels cucs, les febres hèctiques i lesput de sang (tuberculosi), les escròfules i les arenes o pedres als ronyons.101