La recerca de Carles Simó i Jordi Giner sobre la immigració de residents europeus a Teulada constitueix una sòlida aportació al coneixement de la realitat daquest municipi i, més enllà, a lestudi i anàlisi dun fenomen tan ignorat com distorsionat, com és la migració de jubilats europeus i les dinàmiques que ha desenvolupat. Aquest estudi suposa, també, una eina imprescindible per a un debat ciutadà seré i informat sobre el futur de Teulada.
Parle de fenomen ignorat perquè, per començar, es tracta de residents estrangers, immigrants en sentit estricte, que no són identificats com a tals. La figura de limmigrant és una construcció social que a Espanya sha reservat per als immigrants laborals, els estrangers, lobjectiu dels quals és aconseguir treball i unes oportunitats vitals que no troben als seus països, més pobres i «endarrerits». En contraposició, els protagonistes de la migració deuropeus de països rics la qual es conforma primer com una migració de jubilats i es diversifica després amb migrants laborals per atendre els seus connacionals no són vistos com el que són: immigrants. Són designats com a turistes, turistes residencials o turistes permanents una contradicció en els seus termes quan són veïns estrangers que si fa dues dècades constituïen un col·lectiu minoritari, dalt poder adquisitiu i tractat com a client, ara conforma la part majoritària del veïnat, amb poder adquisitiu mitjà, la relació amb el qual oscil·la entre la del client-turista i la del conciutadà, depenent si més no de lús que fan dels serveis públics i la seua incidència en lelecció del govern municipal.
Aquests veïns no són turistes però es tracta duna migració alimentada pel turisme, tant als seus inicis de jubilats, com per les oportunitats laborals que sobrin ací per a altres connacionals. Simó i Giner ens aclareixen els conceptes per a comprendre aquesta realitat i ens guien per les complexes relacions entre turisme, migracions internacionals de jubilats i les dinàmiques transnacionals que es generen. Al mateix temps sintetitzen les aportacions de diferents autors espanyols entre els que destacaria lobra de Pere Salvà (2003) i estrangers sobre les característiques daquest moviment migratori molt específic, no limitat però a la costa mediterrània espanyola (sols cal pensar en la Cerdanya i la Toscana italiana o la Florida nord-americana).
Aquest llibre ens aporta un viu quadre del veïnat europeu de països rics de Teulada, dels seus trets sociodemogràfics, de les característiques socioespacials i relacionals del seu procés dinserció i la visió de la societat dacollida i les seues percepcions, interpretacions i vivències respecte daquesta part del veïnat.
Dels 14.722 veïns de Teulada, segons el padró de 2011, 9.589 són estrangers, el 66,5% del total. La meitat del veïnat és nacional daltres països de la Unió Europea i dins dells els anglesos i alemanys són els més nombrosos. Es tracta de col·lectius notablement envellits, amb un gran pes dels jubilats, encara que als darrers quinze anys la seua composició sha diversificat amb gent jove, en edat laboral, atreta per les oportunitats que el municipi ofereix i amb un nivell socioeconòmic més modest. Uns i altres, entre el 83% i el 87% dels veïns daquestes nacionalitats, viuen en disseminat, urbanitzacions i cases disperses pel terme municipal. En les urbanitzacions i espais residencials, aquests veïns han recreat el seu micromón social, amb negocis propis, marques identitàries angleses i/o alemanyes i una densa i viva sociabilitat pròpia, amb associacions formals i informals, i on la llengua és langlés o lalemany. A més, la residència en disseminats dificulta laccés als serveis públics i els espais de la vida local, afavoreix una vida quotidiana i una sociabilitat tancada en el propi grup i tendeix a reduir les relacions amb els veïns autòctons. Unes relacions que oscil·len, a més entre dos extrems de diferent natura, la relació client/treballador turístic i la relació entre conveïns amb institucions, serveis i interessos comuns, i dels quals sespera els compliments duns mínims (per exemple, la inscripció padronal, cosa que no sempre es dóna per part daquests veïns europeus).
Tanmateix, a Teulada, com en general a Espanya, la convivència és pacifica però distant (Torres, 2011). Es comparteixen sense grans tensions els espais comuns però també sense interrelació significativa, tot i que a diferència de les ciutats i altres municipis valencians, la residència en disseminats, ledat mitjana i la sociabilitat pròpia tan accentuada, fan que la coincidència quotidiana siga molt més reduïda entre autòctons i immigrants. Es tracta duna mera coexistència que evoca la imatge del mosaic que Park (1928) utilitzava per referir-se al Chicago de primeries del segle xx: un conjunt de grups ètnics que viuen els uns al costat dels altres però que no sinterrelacionen. Fins ara, com ben bé mostra lanàlisi de Simó i Giner aquest tipus de convivència semblava beneficiar a tothom. A uns, els autòctons, perquè sidentifica amb el turisme i el desenvolupament econòmic; als altres, els veïns europeus, perquè vivint amb «un peu dins i laltre fora» tenien els avantatges de les dues societats: la llengua, cultura i sociabilitat de la societat originària amb forts lligams transnacionals i el clima i els preus més reduïts fins fa pocs anys de la societat dacollida. Aquest equilibri dinteressos mostra, en lactualitat, les seues limitacions.
Lestudi de Simó i Giner aporta a la literatura sobre migracions de retir la visió de la societat dacollida, sovint poc considerada en aquests estudis, el desvetlament de les situacions de vulnerabilitat duna part del col·lectiu europeu i lampliació de la visió sobre aquest col·lectiu de persones majors i retirades i de joves i adults actius amb una forta empremta del transnacionalisme.
Pot ser que siga una sorpresa parlar de vulnerabilitat duns col·lectius identificats, homogèniament, com a turistes benestants. Amb el pas del anys, les majors necessitats datenció i cura, la reducció de relacions i del seu nivell adquisitiu relatiu (atesa la introducció de leuro i la pujada de preus), fa que una part daquests col·lectius tinguen una major necessitat dels serveis de salut i dels serveis socials. Al mateix temps, però, lhabitatge en disseminats, una mobilitat dependent del vehicle privat, el desconeixement de lidioma i del funcionament de les nostres institucions, una falsa percepció de provisionalitat, dificulten enormement el seu accés normalitzat a aquests serveis (tot i les mesures adoptades pel consistori al nucli de Moraira). Si abans, els veïns anglesos, alemanys i daltres orígens europeus, no necessitaven integrar-se al poble per a tenir una alta qualitat de vida, ara, almenys per a una part, mantenir aqueixa qualitat de vida es conjuga de forma diferent i per a la qual sembla que no estan ben preparats.
Abans destacava el meu desig que aquest estudi facilite un debat ciutadà, en la meua opinió imprescindible a Teulada i a tants altres municipis valencians, sobre la pròpia realitat. Quina Teulada volem per a demà i com comencem, ara, a construir-la? El text de Simó i Giner ens aporta dades bàsiques per a un debat informat i una visió equilibrada segons la qual fer front a aquest repte és qüestió de tot el veïnat. El model del mosaic és útil però limitat. Per destacar un aspecte, la mera coexistència no genera particularment en temps de dificultats els mínims de cohesió i pertinença que constituïsquen una base sòlida per afrontar els interessos comuns de tot el veïnat i que es plasmen en institucions, serveis i espais socials i simbòlics compartits. Això ha dimplicar, al meu parer, canvis. Canvis per part dels teuladins de tota la vida que per començar han dajustar la seua percepció sobre la realitat dels seus veïns europeus, no limitar-se a aprendre anglès o alemany i oferir serveis sinó també fer de la pròpia llengua i cultura, de les festes i sociabilitats recreades, un valor afegit al que ja aporta el municipi (sol, platja, benestar i ambient cosmopolita). Canvis, també i sobretot per part del residents europeus. Els teuladins nouvinguts hauran daprendre alguna de les dues llengües oficials, inserir-se més a la vida local de Teulada i canviar la seua pròpia autopercepció: uns residents provisionals que es defineixen quasi exclusivament per la seua nacionalitat dorigen.