Es tracta de plantejar-se a Teulada el repte que amb unes formes o altres tenim plantejat a les nostres societats globalitzades: com construir una cultura pública comuna, cosa que comporta una identitat comuna en aquest cas, la de teuladins, que al mateix temps siga acollidora i satisfactòria per a uns veïns amb identitats complexes. En el cas dels residents europeus això implica, al meu parer, una identitat individual, nucleada al voltant dels seus trets personals i interessos particulars (per exemple, com a propietari), una identitat grupal com alemanys i anglesos que recreen ací elements de la seua cultura i una identitat de teuladins, basada en el veïnatge i els interessos comuns com a tals (urbanisme, medi ambient, cultura, educació i serveis socials). Una identitat grupal que seria absurd i empobridor negar però que no pot, com en el passat, ofegar tota altra referència i constituir un obstacle per a una integració respectuosa de la diferència.
1. INTRODUCCIÓ
En els darrers anys, les transformacions socials han canviat la fisonomia del nostre país. A la comarca de la Marina Alta aquests canvis han estat si fóra possible més intensos que en la mitjana del País Valencià com a conseqüència dels forts fluxos immigratoris. En la nostra història moderna, els pobles de la Marina han combinat períodes de forta emigració amb períodes dintensa immigració. Així va ocórrer, per exemple, durant els anys en què es van produir les repoblacions posteriors a lexpulsió dels moriscos. Durant el segle xx, els nostres pobles van viure importants pèrdues de població arran de lemigració, cap a les Amèriques i el nord dÀfrica primer, o lEuropa desenvolupada a partir de la segona meitat de segle. Amb cada procés dacollida i retorn, la població, la llengua i la cultura shan anat enriquint per lefecte de larribada dels nous habitants.
Amb el desenvolupament dels anys seixanta, però, comença un nou procés dacollida diferent dels que shavien donat fins aleshores. No es tracta de la immigració preponderant en limaginari social, que consta de persones que sinsereixen a la societat per viure i treballar, sinó que, per primera vegada, es tracta duna població que ve a gaudir dun clima benigne, a descansar, a fer turisme, a fruir del temps doci: són els turistes. Limaginari social es va veure reforçat pel cinema de lèpoca que va sintetitzar en imatges els tòpics sobre el turisme al nostre país, i molt especialment a la costa mediterrània. Darrere de larribada daquesta població van començar a nàixer negocis i projectes urbanístics que han transformat profundament el nostre territori, leconomia i la societat. Durant els darrers anys la costa de la Marina Alta, sha convertit en un nucli datracció per a més i més ciutadans de nacionalitats europees: Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, Holanda, França, etc.
En lèpoca més recent, a més, aquest corrent migratori ha evolucionat de manera paral·lela a dos corrents més: duna banda, un nou corrent també dorigen europeu, amb una mitjana dedat més jove i que no cerca el descans sinó la prestació de serveis, en forma de xicotets negocis orientats a la mateixa comunitat nacional dorigen. Daltra banda, un corrent, numèricament molt important amb un origen geogràfic i socioeconòmic molt distint. Es tracta de persones nascudes en països en desenvolupament de fora de la Unió Europea, bàsicament del sud dAmèrica, nord dÀfrica i est dEuropa. Aquest darrer moviment migratori és comú al conjunt de la societat valenciana i estatal. Per contra, el primer es vincula més amb les característiques històriques i sociodemogràfiques de la comarca, i només es veu reflectit en altres àrees que comparteixen, juntament amb la Marina Alta, una ampla experiència en recepció de població del nord dEuropa, com ara la costa de Màlaga o, més recentment, el sud de la província dAlacant.
Lestat actual de la Marina Alta no és un altre que el duna societat en un context globalitzat, on conviuen persones procedents de cultures distintes i, moltes vegades distants, amb interessos i motivacions diferents. Lany 1991 la comarca tenia 110.302 habitants, mentre que en data de primer de gener de 2011 els padrons municipals de tota la comarca comptabilitzen un total de 201.444 persones. Atés que aquest creixement sha donat durant un període de molt baixa natalitat, el principal factor que hi ha contribuït és la immigració. En efecte, la població estrangera ha passat de 14.542 persones a 89.577, la qual cosa ha transformat la nostra comarca amb una intensitat i unes magnituds que ningú no hauria gosat predir ara fa trenta anys. Dins la comarca, la peculiaritat del municipi de Teulada ve determinada, duna banda, per la grandària amb què es dóna el fenomen, amb una proporció de població estrangera que no ha deixat de créixer i que se situa entorn del 66% de la població total. De fet, cal apuntar que Teulada ha estat el poble de la comarca que més ha crescut després del Poble Nou de Benitatxell, la qual cosa sha danalitzar tot tenint en compte la grandària de la població de Teulada. És molt important, a més, considerar el contacte entre la població autòctona, la població dorigen europeu, i les noves nacionalitats que arriben amb els moviments migratoris de final de segle xx i principi del xxi. Per últim, el cas de Teulada és especial pel fet de tindre un nucli poblacional distant del nucli històric, on es concentra una gran part de la població estrangera. De fet, el nucli de Moraira ha experimentant una transformació molt més intensa que la del nucli històric de Teulada. Això fa que Moraira es presente molt sovint com una realitat diferent en limaginari col·lectiu de teuladins i teuladines. En definitiva, en tractar-se dun municipi amb dues entitats, Teulada i Moraira, el seu creixement, amb diferent impacte territorial, ha estat a lorigen duna transformació tan vigorosa que ha capgirat les relacions entre ambdós nuclis. Al llarg del nostre treball emprarem el nom de Teulada en referir-nos al municipi i els noms de «nucli històric de Teulada», per una banda, i «nucli de Moraira», per laltra, a fi de referir-nos a les dues entitats que en formen part.
2. QÙE PRETENEM: OBJECTIUS, ESTRUCTURA I METODOLOGIA DE LA INVESTIGACIÓ
El propòsit daquesta investigació és analitzar els discursos i posicions de la població autòctona al voltant del fenomen de larribada i lassentament de la població europea durant els darrers anys. Es tracta duna mirada descriptiva, feta des de lòptica de la població autòctona, dirigida a entendre els processos de canvi social ocorreguts en els darrers anys. Per a això es fan servir diferents metodologies dacostament a la realitat, entre les quals destaquem les tècniques qualitatives dinvestigació social. Mitjançant aquestes tècniques ens acostem al discurs compartit per la societat dacollida al voltant dels processos darribada i assentament de la població. Aquesta òptica dinvestigació, basada en lopinió de la societat receptora, és nova en aquest camp destudi, com es comprovarà en lanàlisi del marc teòric, atés que normalment la perspectiva predominant sol centrar-se en les persones residents dorigen europeu.
La recerca es planteja en tres fases: en primer lloc hi ha una anàlisi del coneixement acumulat sobre aquest tema a través dels treballs duts a terme anteriorment en diferents disciplines i especialitats. Aquest serà lobjectiu de lapartat corresponent al marc teòric sobre turisme i migracions, allò que hom ha escrit i investigat al voltant del tema. Lanàlisi de la teoria és un pas imprescindible en qualsevol procés dinvestigació social, perquè posa sobre la taula els avanços fets per altres equips dinvestigadors i proposa línies dinvestigació que poden ser aprofitades, bé per a confirmar-les, bé per a refutar-les. Sha dedicat una part important de la investigació a localitzar bibliografia sobre el tema en qüestió i a analitzar-la. Lanàlisi de la teoria és un pas imprescindible en qualsevol procés dinvestigació social, perquè posa sobre la taula els avanços fets per altres equips dinvestigadors i proposa línies dinvestigació que poden ser aprofitades, bé per a confirmar-les, bé per a refutar-les. Daquesta manera sestà evitant repetir investigacions, a no ser que hi haja un motiu dimportància que ho fonamente, com ara introduir una nova visió, paradigma teòric o població destudi. Duna altra banda, dóna suport a la mateixa investigació en els fonaments que han forjat les investigacions anteriors. Es tracta de pujar als muscles de la comunitat investigadora predecessora, avançant en allò que es puga avançar, o fins i tot rebatre arguments i conceptes que no han estat ben desenvolupats anteriorment o que han canviat amb el temps i les perspectives teòriques.