Aquesta obra es converteix per tant en un intent molt valuós per a la recerca duna definició clara dels perfils i comportaments dels residents europeus, que shan anat ubicant a diferents indrets de la costa mediterrània, en una primera etapa, i posteriorment, shan expandit cap a les terres del seu avantpaís. Aquests espais desitjats pels seus trets morfològics i socials shan convertit en territoris de destinació per a retirats i/o prejubilats/jubilats europeus on estableixen la seva residència permanent i/o quasi permanent.
El segle xxi és un segle en què sintensifica la mobilitat de les poblacions, tant des de la perspectiva de les migracions econòmiques i/o laborals com per una accentuació de la migració de motivació residencial no laboral. Aquesta darrera, objectiu bàsic daquest estudi, té com a factor de decisió més significatiu la recerca de nous espais de residència doci i/o plaer. Aquest fet implica la disjuntiva de saber si es tracta de turistes de llarga estada o migrants doci i temps lliure. La primera consideració com a turistes, que per a diversos autors forma part dels continguts del turisme residencial, ha donat lloc a la presència dun segment de població generalment jubilada, que en el cas que comentem és dorigen europeu, que adopta generalment un estil de vida transnacional, que sha de lligar al concepte de la mobilitat del benestar dels ciutadans. Aquest concepte, fins i tot, pot implicar que diverses persones amb mitjans econòmics i/o patrimonials adoptin un estil de vida que els permet canviar la seva residència diverses vegades a lany, la qual cosa dóna lloc a diverses formes com la coresidència, biresidència i/o triple residència. Aquestes conformen estils de vida migratoris que els converteixen en una mena de nous nòmades que circulen entre vells i/o nous llocs en un món globalitzat. És el que es diu també la multiresidencialitat. És el resultat de nous comportaments territorials que, en el cas de la Unió Europea, shan de lligar amb la lliure circulació dels ciutadans, la qual els converteix en habitants daquí i dallà.
La problemàtica de la pràctica i del desenvolupament del turisme residencial o de lús permanent i/o temporal de residències secundàries ens condueix al debat entre els conceptes de turisme i migració, que necessiten en lactualitat una revisió conceptual ja que els impactes socioculturals i les conseqüències dels nous comportaments socials de la població donen lloc a confusions, solapaments i/o imprecisions que interfereixen en les conceptualitzacions clàssiques del segle xx dels termes turista, mobilitat humana i migració. En el cas que analitzem, la situació actual és moltes vegades la conseqüència final de les migracions laborals o bé de levolució del cicle de vida dels turistes. En aquest darrer cas les persones que prèviament foren turistes dallotjament es transformen en turistes residencials a través de ladquisició de segones residències i en migrants residencials en el moment de la prejubilació i/o jubilació. Per tant cal definir aquest procés com una manifestació dels nous comportaments i/o pràctiques lligades als nous tipus de mobilitat humana, els quals es corresponen amb el sorgiment de noves actituds en relació amb les motivacions de decisió de la recerca de territoris doci, de plaer i/o temps lliure. Entre les quals destaquen també determinades actituds com el fet que una part daquests residents europeus no volen ser considerats turistes. Diversos autors parlen dactituds dantiturisme. Representa una postura que considera el turisme de masses convencional com una pràctica definida per un seguit destereotips basats en aspectes trivials, superficials, vulgars i/o bàrbars. En conseqüència, ells no es consideren turistes perquè volen distingir-se socialment dels practicants del turisme de masses. Es troben, doncs, en un espai social entre turistes, turisme i migrants. Enfront duna autenticitat escènica del turisme convencional cerquen una autenticitat genuïna que inclou tot allò que es considera verge, primitiu i/o natural, conceptes dautenticitat que moltes vegades responen a criteris de qualitat i percepció subjectives.
Lanàlisi dels residents europeus del municipi de Teulada ens mostra com la nova presència de persones europees incideix sobre un increment de la població municipal al mateix temps que representa tot un seguit de nous reptes, en què la manca dinserció socioterritorial nés una de les principals característiques. Els autors, que prèviament han realitzat una completa anàlisi de les característiques sociodemogràfiques de Teulada, ens presenten un acurat estudi dels diferents discursos de la població autòctona sobre els nous residents, on la percepció de provisionalitat de les seves formes de vida, es converteix en un element limitador per a la seva inserció social. Lesmentada provisionalitat implica comportaments lligats al fet que els residents europeus viatgen amb el bagatge cultural des dels seus territoris dorigen, la qual cosa implica barreres culturals i/o lingüístiques.
Els autors no sacontenten sols a presentar un diagnòstic de la situació i de lanàlisi dels discursos de la població autòctona respecte als residents europeus sinó que també pretenen que aquest estudi sobre Teulada sigui una obra propositiva. Per tant, a les conclusions proposen unes recomanacions i/o orientacions, dirigides duna banda a la investigació i de laltra a les institucions, ladministració i els agents socials, per tal dindicar diverses mesures de cara a millorar la convivència i el coneixement mutu.
Esperem que aquest treball que es publica pugui aportar un material que ens ajudi a aprofundir en el coneixement de la mobilitat humana. Els autors, professors i investigadors, ens mostren un diagnòstic rigorós de la situació actual dels residents europeus a Teulada així com la percepció de la societat dacollida, integrant anàlisis i discursos.
Pensem, doncs, que aquesta obra representa una innovadora aportació als estudis socials sobre un dels aspectes de la mobilitat humana en el món contemporani, molt especialment el que fa referència a les migracions de ciutadans europeus cap a diferents indrets de la Mediterrània. Protagonitzen la recerca de «paradisos» que impliquen la construcció i reconstrucció de llocs i, per tant, tendeixen a la creació denclavaments específics, moltes vegades territorialment aïllats, que conformen incrustacions territorials alienes a la identitat del territori que els acull.
PRÒLEG
Dr. Francesc Torres Pérez
Professor i investigadorUniversitat de València
Al seu ja clàssic manual, Castles i Miller (2003) assenyalen lheterogeneïtat dels fluxos com un del trets definitoris de les migracions internacionals contemporànies. Al món globalitzat davui hi ha migrants laborals i residencials, permanents o danada-tornada, de diferent origen de classe, cultural i nacional, els quals sinstal·len en la societat de recepció amb formes molt diverses. A les darreres dècades, la costa mediterrània espanyola ha esdevingut un espai migratori central que mostra aquesta complexitat de fluxos. Amb el 66% del veïnat estranger, amb anglesos i alemanys com a col·lectius més nombrosos, Teulada és un cas paradigmàtic, un «lloc estratègic dinvestigació» (Merton, 1995) dun tipus dimmigrant, els europeus de països rics que migren per aconseguir una millora residencial i de qualitat de vida i que, com no podia ser daltra forma, han transformat el municipi.