Els primers objectius dels bombarders italians S-81 van ser les veïnes illes de For-mentera i Eivissa. La ciutat dEivissa va ser bombardejada el diumenge dia 13 de setem-bre a les tres de la vesprada per tres avions. Les bombes van caure sobre diversos edifi-cis de la ciutat, en un dels quals, la Fonda Cires on hi havia diverses persones di-nant, van morir la majoria dels presents. Alguns testimonis de lèpoca eleven el nom-bre de víctimes a quaranta, trenta de les quals van morir en lesmentada fonda, en-cara que investigacions més recents re-dueixen el nombre de víctimes a divuit.14
A partir de la tardor del 1936, larribada davions de bombardeig italians i alemanys va permetre als revoltats iniciar una sèrie datacs aeris a les ciutats de la rereguarda republicana, amb especial incidència sobre les del País Valencià.
La ciutat dAlacant va patir el primer bom-bardeig el 5 de novembre de 1936.15 A les 5:00 de la matinada daquell dia, un bom-barder va descendir fins a uns 150 metres daltura des don llançà deu bombes sobre el port i el nucli urbà, que van causar dos morts i diversos danys en alguns edificis. Segons algunes fonts i una nota radiada del Govern Civil, una bomba va caure en el mercant Ciaño que portava un carregament de carbó. Un dels tripulants va morir i el vaixell va patir considerables avaries.16 Aquest primer atac va causar un gran pànic entre la població civil i molts alacantins anaven a la nit cap a les cases de lhorta i altres llocs de la contor-nada, en un èxode nocturn conegut al llarg de la guerra com la columna de la por.
El segon bombardeig sobre la ciutat dAlacant es va produir dissabte dia 28 del mateix mes de novembre, vuit dies després de lexecució de José Antonio Primo de Ri-vera. Les agressions aèries foren diverses per part de lAviació Legionària i dels hidroavi-ons alemanys: latac començava a les 19:30 hores i acabava a les 3:00 hores del dia següent, és per això que es coneix com el bombardeig de les vuit hores. En total, els avions van llançar 160 bombes que van impactar en la factoria CAMPSA, les estacions de ferrocarril i el port, i van afectar també la població civil. Hi van haver dos morts adults i un nen, i sis ferits. Aquests dos atacs van ser els primers bombardeigs aeris de la guer-ra sobre un port marítim del País Valencià, Alacant, que, daltra banda, no patiria cap altre bombardeig fins a l11 dagost de 1937, quasi un any després. Els motius daquest parèntesi, segons J.M. Santacreu, sembla que en són tres: Alacant shavia convertit en una eixida de fugitius franquistes en aquests primers mesos; a més de no tenir un tràfic intens, els transports que hi arribaven recala-ven molt prompte i a la vora de la costa, en-tre el cap de les Hortes i Tabarca, amb una ciutat enfosquida a la nit; finalment, és probable que Franco no tingués tots els re-cursos aeris que necessitava per a bombarde-jar també Alacant, i hagués de concentrar els atacs en objectius més selectius fins que Mallorca es va consolidar com a base aèria de franquistes i col·laboradors.17
Les primeres incursions dels creuers de la marina nacionalista en el Mediterrani es van iniciar a finals doctubre. El 30 daquest mes el creuer Canarias va efectuar un bom-bardeig sobre el port de Roses, a prop de la frontera francesa, que danyà algunes ins tal·lacions i enfonsà el petit guardacostes Marinero Cante. Totes aquestes operacions de bombardeig marítim i naval es van inten-sificar a partir doctubre de 1936 pel desig de Franco de frenar lajuda militar que el bàndol governamental rebia per mar. Du-rant aquest mes es van posar en marxa dos tipus doperacions contra el tràfic marítim adversari. El primer consistia en el bombar-deig naval o aeri dels ports enemics per a destruir als vaixells durant la descàrrega; el segon, en lestabliment dun bloqueig marí-tim a totes les costes enemigues, tant al Mediterrani com a lAtlàntic.18
En la província dAlacant, la ciutat de Vi llena va ser bombardejada el dia 18 de desem-bre de 1936, cap al migdia. Les bombes van ocasionar diverses destruccions i la mort a dos persones, mentre que unes altres setze van resultar ferides. Tres dies després dos avi-ons van intentar novament atacar la ciutat, però laparició dels caces republicans ho va impedir. Sembla que lobjectiu daquests bombardeigs era tallar la línia fèrria dAlacant a Madrid, per on circulaven gran part dels subministraments militars que, procedents de Rússia, anaven destinats a la defensa de la capital. Al gener de 1937, concretament el dia 13, a primera hora de la vesprada, de nou els avions franquistes van llançar dues bombes de 50 kg sobre lestació de ferrocarril on shavia congregat la població, esperant larribada del tren que transportava un batalló de milicians, encara que per sort no van arri-bar a explotar.19
Aquests primers bombardeigs marítims i aeris van ser causa de diverses represàlies a les dues zones contendents. Fou una reacció produïda sobretot pel pànic i la indignació, que va ser moguda i sostinguda per grups dextremistes que demanaven venjança con-tra els considerats aliats o partidaris dels re bels o, si més no, sospitosos de ser-ho. Aques-ta sèrie de circumstàncies es donarien en la zona controlada per les forces afins al front popular. Però, en la zona dominada pels re bels també es van donar casos i circumstàn-cies semblants. Des del primer moment, els militars revoltats es van veure sotmesos als atacs de laviació i la marina republicanes, davant dels quals van respondre ràpidament amb lamenaça de prendre represàlies.
A Alacant els bombardeigs del dia 28 de novembre van motivar lassalt de la presó provincial, don van traure un grup de qua ranta-nou presos que foren afusellats a les parets del cementeri.20
11. J. Massot i Muntaner: La guerra civil a Mallor-ca, Barcelona, 1976. Del mateix autor, El desembarca-ment de Bayo a Mallorca, Barcelona, 1987, i Guerra civil i repressió a Mallorca, Barcelona, 1997. Vegeu tam bé A. Bayo: Mi desembarco en Mallorca, Mèxic, 1944; José Luis Infiesta Pérez: Bombardeos del litoral medite rráneo durante la guerra civil, vol. I, Valladolid, 1998.
12. Francisco J. González Huix: El asedio aéreo de Tarragona 1937-1939, Tarragona, 1990, p. 13.
13. J. Massot Muntaner: Els bombardejos de Mallorca durant la guerra civil (1936-1938), Barcelo na, 1998, pp. 65-66.
14. M.J. Vidal Torres, J.M.L. Romero: La causa general de les Pitiüses, Eivissa, 2001, pp. 54-55.
15. V. Ramos: La guerra civil 1936-1939 en la pro vincia de Alicante, Alicante, 1972, vol. I, pp. 139-144.
16. ABC, 6-11-1936, p. 11.
17. J.M. Santacreu Soler: Los bombardeos de Alicante, a E. Mainar Cabanes (ed.): Bajo las bom-bas. La guerra civil en la Comunidad Valenciana, vol. 14, València, Prensa Valenciana, 2007, pp. 84-87.
18. R. Sabatier de Lachadenède: La marina fran-cesa y la guerra civil de España (1936-1939), Madrid, 2000, pp. 66-67.
19. F. Costa Vidal: Villena durante la guerra civil 1936-1939, Alacant, Ayuntamiento de Villena, 1998, pp. 44 i 79.
20. V. Ramos: La guerra civil 1936-1939..., op. cit., vol. I, p. 144.
4. Bombardeigs dels vaixells de control naval
Durant la primavera de 1937 les tensions entre la marina i laviació governamentals i els vaixells de guerra de control alemanys i italians, que vigilaven les costes governa-mentals, van anar en augment. Les autori-tats republicanes estaven convençudes que els vaixells alemanys i italians informaven la marina nacional dels moviments de la flota republicana i dels mercants que es dirigien als ports republicans. Un exemple daquesta col·laboració són les paraules de lalmirall Francisco Moreno, a finals de març de 1937. Durant lestada a Ceuta, lalmirall va man-tenir una entrevista a bord del creuer Leip-zig amb el contraalmirall alemany Boehm en la qual aquest va donar gran importància a les operacions de minat dels ports rojos. Lalmirall va qualificar lentrevista com muy práctica para nosotros y durante todo el tiempo que los alemanes se mantuvieron en el control, desde Cabo de Gata a Orope-sa, supe siempre con oportunidad las salidas y entradas de los buques rojos en Cartage-na, Valencia, etc.21