Els bombardeigs de laviació van ser seguits de molts altres navals, realitzats pels vaixells de lesquadra, que es mantenien sota el control del govern de la República després que les dotacions shavien enfrontat als comandaments dels vaixells i havien im-pedit que aquests passaren al control dels insurreccionats. El govern de la República va ordenar, des del mateix dia 19, bombardejar les places del protectorat insurreccionades. El destructor Sánchez Barcáiztegui va com-plimentar aquesta ordre lendemà: Cumpli-mentando órdenes de V.E., i emetia per rà-dio el dia 20 he bombardeado plaza Ceuta a corta distancia, hasta que el intenso fuego de sus baterías ha indicado retirada. Varias casas de Ceuta, suponemos edificios milita-res, están ardiendo bajo nuestro fuego.8
El dia 25 de juliol el cuirassat Jaime I i els creuers Libertad i Cervantes van bombarde-jar novament Ceuta amb resultat de 10 morts,9 i lendemà, dia 26, lobjectiu va ser Melilla. Els vaixells van ser fustigats pels avions Breguet, que van quedar a les mans dels insurreccionats durant els atacs. Encara que aquests bombardeigs van causar algu-nes destrosses i víctimes en ambdues ciu-tats, no van aconseguir els seus objectius de desmoralitzar i impedir que la sublevació es consolidés al protectorat. El dia 2 dagost es van registrar nous bombardeigs, poc inten-sos i efectius, sobre Ceuta, Algesires i Tarifa per part de la flota republicana.
En la península, laviació lleial al govern republicà va ser utilitzada ràpidament per atacar als sollevats. Concretament, a les 3 de la matinada del 19 de juliol, des de laerò-drom de Los Alcázares (Múrcia), va ser bom-bardejada la base aeronaval de San Javier.
Poques hores després els avions del Prat van contribuir a desarticular les columnes insur-reccionades a Barcelona. Si bé en el primer vol, efectuat per lalferes Robles i el coman-dant Reyes, no van aconseguir localitzar la caserna de lavinguda dIcària i van haver de tornar al Prat sense haver efectuat el bombar-deig, més endavant van tenir èxit i distintes casernes i columnes van ser bombardejades. Aquests atacs van desmoralitzar els insurrec-cionats i van contribuir en gran manera a la seua derrota.
Lendemà, a Madrid, des de laeròdrom de Getafe es va bombardejar la caserna dar-tilleria pròxima i, junt amb els avions de Cua tro Vientos, van atacar els insurreccionats a la caserna de Montaña i de Campamento, cosa que acabà amb la seua moral: Cuando aparecieron los primeros aviones, que creía-mos nuestros, nos reunimos todos en el patio del cuartel de la Montaña, entusiasmados y dispuestos a salir a la calle, hacia el Ministe-rio de la Gobernación. Al saber que eran ro-jos, cundió la desilusión y ya nadie supo qué hacer hasta que nos asaltaron.10
La ràpida actuació de laviació a Múrcia, Barcelona i Madrid va aconseguir aturar-hi la sublevació. A partir daquest moment el govern de la República va continuar utilit-zant, dins de les seues possibilitats, laviació que li romania fidel per a controlar altres focus de la rebel·lió.
També els sollevats feren servir lavia-ció per reprimir alguns focus resistents com, per exemple, al Ferrol, el dia 21 de juliol, quan una parella dhidros Savoia S-62, procedents de la base naval de Marín, bombardejaren lArsenal Militar. En-cara que les bombes no van causar grans danys, lefecte moral sobre les tripulacions fou molt important.
8. D. Sueiro: La flota es roja, Barcelona, 1983, p. 126.
9. Francisco Sánchez Montoya: Ceuta y el Norte de África. República, guerra y represión, 1931-1944, Granada, 2004, pp. 323-324. Les víctimes eren a lentrada de la fortalesa El Hacho. El 20 de gener de 1937, en un altre bombardeig realitzat per dos avi ons, també van morir 53 persones.
10. J. Gomá: La guerra en el aire, Barcelona, 1958, p. 36.
3. Lexpedició a Mallorca i els primers bombardeigs del litoral mediterrani
Precisament una de les operacions militars desenvolupades en els primers dies del mes dagost va tenir una gran importància per al futur immediat de les ciutats de la rereguarda republicana, particularment les del litoral mediterrani. La fracassada expedició contra lilla de Mallorca,11 que va permetre a lavia ció italiana disposar duna base aeronaval formidable per a poder bombardejar les ciutats i les línies dabastiment republicanes, al llarg de la Guerra Civil va tenir un pes molt considerable en la victòria dels franquistes.
Lexpedició es va desenvolupar entre el 16 dagost i el 3 de setembre. Shan donat mol tes opinions, i controvertides, sobre la neces-sitat o lencert daquesta expedició. Però a banda de lopinió estrictament militar, la veri-tat és que líders polítics com el socialista In-dalecio Prieto i el mateix president de la República, Manuel Azaña, es van oposar a loperació i la van criticar. El ben cert és que, a banda del valor sentimental que per a molts catalans tenia Mallorca, era evident que des dun punt de vista militar lilla era un enor me portaavions impossible denfonsar, fon dejat amenaçadorament enfront de les costes catalanes. La seua situació era tan important, que els objectius tant de la costa com de linterior de Catalunya quedaven dins el radi dacció dels avions militars de lèpoca. Apro-fundint en aquest tema més recentment, Francisco J. González Huix opina que amb labandó daquesta expedició se había con-sumado uno de los más graves errores co-metidos a lo largo de toda la contienda.12
Cal constatar que, des dels primers mo-ments de la sublevació de Mallorca, lilla va ser sotmesa a una constant pressió propagan-dística per mitjà damenaces emeses per rà-dio des de Barcelona i de fullets llançats per hidroavions sobre lilla per aconseguir la seua rendició. De les amenaces propagandístiques es va passar directament als bombardeigs, que van causar alguns danys i certa desmo-ralització, però van resultar poc efectius.
Segons Josep Massot, fins al dia 16 dagost shavien produït quaranta-sis bombardeigs sobre lilla, als quals cal afegir els que van te-nir lloc entre aquesta data i el dia 31. Concre-tament, el dia 31 lAviació Legionària italiana va bombardejar per error el poble dArtà i va ocasionar la mort donze persones.13
Precisament per ajudar a rebutjar la inva-sió van arribar a Mallorca els primers avions italians que van fixar la seua base a lilla. La seua actuació, especialment la dels Fiat CR-32, va ser decisiva per escombrar del cel als lents hidros republicans que recolzaven les forces que hi havien desembarcat. Aquests avions ja no es mourien de Mallorca i, amb larribada de nous reforços, saniria formant el nucli de lAviació Legionària Italiana amb base a les Balears.
Els primers objectius dels bombarders italians S-81 van ser les veïnes illes de For-mentera i Eivissa. La ciutat dEivissa va ser bombardejada el diumenge dia 13 de setem-bre a les tres de la vesprada per tres avions. Les bombes van caure sobre diversos edifi-cis de la ciutat, en un dels quals, la Fonda Cires on hi havia diverses persones di-nant, van morir la majoria dels presents. Alguns testimonis de lèpoca eleven el nom-bre de víctimes a quaranta, trenta de les quals van morir en lesmentada fonda, en-cara que investigacions més recents re-dueixen el nombre de víctimes a divuit.14
A partir de la tardor del 1936, larribada davions de bombardeig italians i alemanys va permetre als revoltats iniciar una sèrie datacs aeris a les ciutats de la rereguarda republicana, amb especial incidència sobre les del País Valencià.