Un salt qualitatiu important es produirà al principi de novembre de 1936 amb la cre-ació per part dAlemanya de la legió Còn-dor.2 Encara que en aquesta gran unitat amb comandament, personal i material propis, van figurar petits contingents de lExèrcit de Terra i de la Marina de Guerra, la major part del personal procedia de laviació.
Tot i que hi ha discrepàncies sobre el nombre davions enviats per lAlemanya hit-leriana, recentment la publicació de nova documentació permet acostar-nos bastant a la realitat. Segons la llista de lOberkoman-do der Wehrmacht. Sonderstab W, publica-da per Lucas Molina i José M. Manrique, el nombre davions de bombardeig o amb ca-pacitat de bombardeig era el següent: tren-ta-quatre Do-17, vint-i-vuit He-70, noranta-set He-111, seixanta-set Ju-52, cinc Ju-86, dotze Ju-87, vint-i-set He-59 i set He-60. LHe-70, conegut com Rayo, era un avió de reconeixement i bombardeig lleuger que va ser utilitzat, entre innumerables missions, per als bombardeigs de les centrals hidroe-lèctriques dels Pirineus al febrer de 1937. Al març del mateix any tots els avions dispo-nibles daquest model van passar a laviació nacional.3 Quant als hidroavions, com lHe-59, amb una càrrega de bombes de 1.000 kg, van tenir gran importància en atacs noc-turns als ports del Mediterrani, així com en missions dintercepció de les comunicaci-ons terrestres i marítimes al llarg de tota la costa mediterrània, sobretot de les comuni-cacions ferroviàries.
En el costat republicà, durant els mesos dagost, setembre i octubre de 1936, sutilit zaren diversos tipus davions de bombardeig francesos que no van complir les expectati-ves que els mateixos francesos hi havien po-sat. La capacitat de bombardeig de les forces aèries de la República va canviar pel mes doctubre, quan van arribar a Espanya els primers trenta-un avions de bombardeig Tu-polev SB-2, coneguts amb el nom de Katius-ka. En total van arribar a Espanya un cente-nar de katiuskes, concretament noranta-tres, dels quals només uns vint van sobreviure al finalitzar la guerra. Alguns autors encara neleven la xifra a cent setze i fins a cent vint-i-vuit.4
Atesa la importància que va tenir per a les operacions de bombardeig lAviació Legionà-ria amb base a lilla de Mallorca, ens detin-drem a precisar quina en va ser la composició al llarg de la guerra. La seua aparició a lilla es va produir els primers dies de la contesa, en concret el 19 dagost de 1936, i des daquell moment el seu potencial no va parar daug mentar. Els primers avions de bombardeig que hi van arribar foren els Savoia Si-81, al principi de 1937, i es creava el XXV grup de bombardeig pesat, anomenat Pipistrelli delleBaleari.
Plaça dEmili Castelar, València, 1937 (BN)
A partir del mes de febrer de 1937, van aparèixer els moderns Savoia S-79 i a partir del mes de juny van formar un grup de bombardeig ràpid, els Falchi delle Baleri,5 que fou progressivament reforçat. El primer bombardeig daquests nous aparells al País Valencià fou el del 7 de març de 1937, so-bre la ciutat de València.6
Però quan lAviació Legionària va aug-mentar enormement els seus efectius va ser durant lany 1938. Exactament a principis dany, formaven les esquadrilles amb base a Mallorca els aparells següents: vint-i-set Sa-voia S-79, pertanyents al 8è Stormo, i onze Savoia S-81, pertanyents al XXV Gruppo.7
Així, la suma davions destinats al bombar-deig del litoral en mans dels republicans era de trenta-vuit, encara que cal tenir en compte que no sempre estaven operatius en la seua totalitat.
Amb totes aquestes dades, és evident que tant en quantitat com en qualitat, el conjunt de laviació franquista va tenir en avions de bombardeig una superioritat in-discutible respecte a laviació republicana. A la qual cosa hem dafegir que el comanda-ment franquista va tenir una idea clara de com utilitzar aquesta superioritat per a neu-tralitzar els ports i les comunicacions de la zona republicana i al mateix temps realitzar bombardeigs amb clara intenció intimidado-ra sobre les ciutats de la mateixa zona. Ma-drid, Durango, Gernika, Barcelona, Lleida, Granollers, València i Alacant constitueixen, entre moltes altres, un clar exemple daquesta utilització dels bombardeigs per part del comandament franquista. La majo-ria dels atacs aeris que van afectar nuclis urbans i que, per consegüent, van causar un nombre més gran de víctimes civils, van ser realitzats per laviació italiana.
1. Ferdinando Pedriali: Guerra di Spagna e avia zione italiana, a Aeronautica militare italiana, Roma, Ufficio Storico, 1992, 2a ed., p. 390.
2. Karl Ries, Hans Ring: The Legion Condor. A His-tory of the Luftwaffe in the Spanish Civil War. 1936-1939, Pennsylvania (USA), 1992; Raúl Arias: Legión Cóndor, Madrid, 2000; Lucas Molina i José M. Man rique: Legión Cóndor. La historia olvidada, Valladolid, Quirón, 2000; Patrick Laureau, José Fernández: LaLegión Cóndor, Boulogne-sur-Mer, 1999.
3. L. Molina i J.M. Manrique: Legión Cóndor..., op. cit.
4. Rafael de Madariaga Fernández: La aviación de bombardeo republicana, a La aviación en la gue rra española, Monografías del Ceseden, 39, Madrid, 2000, p. 67.
5. Alcofar Nassaes: La aviación legionaria en la guerra española, Barcelona, 1975, pp. 223-224.
6. Vegeu Rafael Montaner (coord.): Documentos: 70 aniversario del fin de los bombardeos, Levante (València, 28/03/09), p. 2.
7. F. Pedriali: Guerra di Spagna..., op. cit.
2. Els primers bombardeigs aeris i navals
Des que van arribar a Madrid les primeres notícies de la sublevació militar al nord dÀfrica, el govern republicà va prendre una sèrie de decisions encaminades a impedir que la sublevació sestengués, entre les quals destaca la de bombardejar per mitjà de lavi-ació i la marina les ciutats del protectorat que shavien sollevat. Per a aquests bombar-deigs, el govern de la República només comptava amb els avions Douglas DC-2 i els Fokker F-II. Ambdós models eren comercials i ràpidament van ser transformats en avions de bombardeig. Des de laeroport sevillà de Tablada, abans que fos dominat pels solle-vats, es realitzaren una sèrie dincursions sobre Ceuta, Melilla, Larache i Tetuan els dies 17 i 18 de juliol, com a conseqüència dels quals al campament de la legió de Meli-lla van morir dos legionaris i foren ferits uns altres set; sobre Tetuan es van llançar vuit bombes que van tocar la part posterior de ledifici de lAlta Comissaria, produint nom-broses víctimes entre la població autòctona, els impactes es van produir a la mesquita i el barri àrab. Això va estar a punt de produir un enfrontament entre els insurreccionats que controlaven la situació i la població mar-roquina de Tetuan, que va reaccionar amb protestes irades i manifestacions massives i amenaçadores. La presència del gran visir Sidi Amed El Gamnia va salvar la situació tranquil·litzant els ànims. Al final, lúnica cosa que es va aconseguir amb el bombar-deig fou irritar els marroquins i aglutinar-los al voltant dels sollevats.
Els bombardeigs de laviació van ser seguits de molts altres navals, realitzats pels vaixells de lesquadra, que es mantenien sota el control del govern de la República després que les dotacions shavien enfrontat als comandaments dels vaixells i havien im-pedit que aquests passaren al control dels insurreccionats. El govern de la República va ordenar, des del mateix dia 19, bombardejar les places del protectorat insurreccionades. El destructor Sánchez Barcáiztegui va com-plimentar aquesta ordre lendemà: Cumpli-mentando órdenes de V.E., i emetia per rà-dio el dia 20 he bombardeado plaza Ceuta a corta distancia, hasta que el intenso fuego de sus baterías ha indicado retirada. Varias casas de Ceuta, suponemos edificios milita-res, están ardiendo bajo nuestro fuego.8