PER LA REIXETA
SOL·LICITACIÓ SEXUAL EN CONFESSIÓ
DAVANT LA INQUISICIÓ DE VALÈNCIA (1651-1819)
FONS DE LARXIU HISTÒRIC
DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
HISTÒRIA / 179
DIRECTORS
Mónica Bolufer Peruga (Universitat de València)
Francisco Gimeno Blay (Universitat de València)
Pedro Ruiz Torres (Universitat de València)
CONSELL EDITORIAL
Pedro Barceló (Universität Postdam)
Peter Burke (University of Cambridge)
Guglielmo Cavallo (Università della Sapienza, Roma)
Roger Chartier (EHESS)
Rosa Congost (Universitat de Girona)
Mercedes García Arenal (CSIC)
Sabina Loriga (EHESS)
Antonella Romano (CNRS)
Adeline Rucquoi (EHESS)
Jean-Claude Schmitt (EHESS)
Françoise Thébaud (Université dAvignon)
PER LA REIXETA
SOL·LICITACIÓ SEXUAL EN CONFESSIÓ
DAVANT LA INQUISICIÓ DE VALÈNCIA (1651-1819)
FONS DE LARXIU HISTÒRIC
DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Albert Toldrà i Vilardell
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment,ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació,en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpiao per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Albert Toldrà i Vilardell, 2017
© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2017
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es
publicacions@uv.es
Il·lustració de la coberta:
Martin van Meytens el Jove, Monja agenollada (1695-1770),
Beldevere Museum (Viena)
Maquetació: Textual IM
Correcció: Carla González Collantes
A la Lluïsa, si fa sol
Sol·licitació: Abús comès pel sacerdotconfessor consistent a sol·licitar un penitenta cometre actes deshonests. Delicte punit amb breus penes,el penitent té lobligació de denunciar-lo.
Enciclopèdia Catalana
[...] aquel Confesor la dijo no lo hiciese,ni se confesase con tal sujeto, que si estas cosas humeaban vendríadicho Confesor a parar en la Ynquisición.
Declaració de Cecília Martí a lermita de Santa Cristina,
Artana, el 29 gener de 1787. AUV, Vària 64/1, f. 113v.
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ: Confessió, sol·licitació i repressió
I. LA SOL·LICITACIÓ
1. Aproximacions
2. Contactes
3. Fornicacions
4. Fetitxismes, sacrilegis
5. Violències, sadomasoquismes
II. EL PROCÉS
1. Linici: les denúncies
2. Les diligències informatives
3. Delictes associats
4. El procés jurídic
5. La sentència i la pena
III. LA SOL·LICITADA I EL SOL·LICITADOR
1. La dona sol·licitada
2. La reacció a la sol·licitació
3. La denúncia
4. Els informes sobre les dones
5. El sol·licitador
ALGUNES REFLEXIONS
ANNEXOS
I. Fra Francesc Carrà
II. Fra Tomàs de Sant Vicent
TEXTOS I BIBLIOGRAFIA
INTRODUCCIÓ:
CONFESSIÓ, SOL·LICITACIÓ I REPRESSIÓ
Qualsevol text en què apareguen junts els conceptes sexualitat i Església ens remet indefectiblement als actuals escàndols dabusos sexuals i pedofília. Ací parlarem duna altra qüestió, la sol·licitació sexual en confessió, des duna visió històrica. Els temps han canviat, però, hi ha cap relació entre tots dos tipus de casos? Evidentment. Tot i les diferències, lesquema és el mateix: homes, sacerdots, amb poder i impunitat, en circumstàncies propícies, abusen sexualment de víctimes, víctimes que sempre tenen el denominador comú de la feblesa, la submissió i la impotència. Però, tret daixò, serà difícil o inexacte generalitzar: cada cas és un món, i hi trobarem absolutament de tot.
Els registres inquisitorials de la seua persecució ens permeten un accés privilegiat és poc a determinats episodis i manifestacions indubtablement preciosos per a la història de les mentalitats, de la dona i de la sexualitat, la història de la Inquisició i, encara, per a la de la mateixa Església, tot i que certament incòmodes per a aquesta; potser per això els historiadors religiosos hi han passat de puntetes.
La sol·licitació és, amb diferència, el tema més negligit dels nombrosíssims estudis sobre la Inquisició; és clar que hi ha temes «estrella», i al costat de la bruixeria, lheretgia, els jueus i els moriscs, aquesta ha estat una qüestió marginal, un dels «neglected children of historiography», en expressió dAlexander Murray (1997: 63). Un exemple: en la procel·losa Historia de la Inquisición en España y América, editada per la Biblioteca de Autores Cristianos (BAC) lany 1984, en tres volums i més de 3.000 pàgines, no shi dedica ni un sol capítol a la sol·licitació. I, efectivament, era una qüestió menor per als mateixos inquisidors, com es desprèn de lestudi daquests processos. Fa la impressió que el seu interès, més que controlar els sacerdots, hagués consistit merament a arrabassar una parcel·la de poder al bisbe i als ordes monàstics, fer constar la seua autoritat excepcional sobre tots els religiosos.
Comencem fent una ullada al sagrament qüestionat, la confessió. El cànon 21, Omnis utriusque sexus delis, del IV Concili del Laterà (1215-1216), és el que fa obligatòria per a tot cristià la confessió anual, abans de la comunió pasqual, i lestableix com a pràctica sagramental central, enfocada com un acte judicial i alhora terapèutic; aquest cànon serà el denitori ns a Trento.
Amb la Reforma, la confessió és un dels punts de trencament entre catòlics i protestants; el concili de Trento (1545-1563) la redeneix, amb la qual cosa enforteix el paper i lautoritat del sacerdot en la seua parròquia i el poder del bisbe sobre la diòcesi, i també la concepció judicial i la dramatització del sagrament. La nova confessió i penitència establerta per Trento serà estrictament individual i privada i, com a ritual puricador, íntimament associada a la comunió. Tot plegat és una relativa innovació respecte als precedents medievals, en què la penitència era concebuda com un acte públic, com continuaran practicant els reformats; en aquest sentit, es tracta duna «privatització», que culminarà amb la implantació dels confessionaris.