ASMODEU
DONA, DIMONI I SEXE A LEDAT MITJANA
Albert Toldrà i Vilardell
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta obra ha obtingut el Premi Joan Coromines dInvestigació filològica, històrica o cultural (2009), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboració de la Universitat de València. El jurat va estar integrat per Max Canher, Ferran Carbó, Gustau Muñoz i Josep Guia.
Aquest llibre ha comptat amb una ajuda de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.© Del text: Albert Toldrà i Vilardell, 2011
© Daquesta edició: Universitat de València, 2011
Coordinació editorial: Maite Simon
Maquetació: Textual IM
Coberta:
Il·lustració: La serp, amb aspecte de sirena, tempta Eva. Il·lustració del manuscrit Speculum humanaesalvationis, segle XIV (Viena, Österreichische Nationalbibliothek, cod. ser. n. 2612)
Disseny: Celso Hernández de la Figuera
Disseny i maquetació de ePub: produccioneditorial.com
A Ana
Dona molt clara,
a mi molt cara
Non sono omini al mundo che sappiano
amare e ben trattare le donne, si non catalani.
MASUCCIO SALERNITANO
The way I like it
is the way it is.
JAMES BROWN
Índice
PORTADA
Portada interior
Créditos
Dedicatoria
Índice
INTRODUCCIÓ: AMOR, SEXE I CULTURA
LA DONA
SOTMETIMENT I VIOLÈNCIA
MISOGÍNIA
EVA
LA BELLESA FEMENINA
LES BRUIXES
LA INTERVENCIÓ DEL DIMONI
LA TEMPTACIÓ
LA LUXÚRIA
ÍNCUBES I SÚCUBES
BIBLIOGRAFIA
INTRODUCCIÓ: AMOR, SEXE I CULTURA
A ledat mitjana totes les manifestacions de la vitalitat humana són excessives, desmesurades. És un tret cultural. La gent que va viure a lEuropa occidental entre els segles XI i XVI tenia un paràmetre mental comú: lexageració; tot, duna manera hiperbòlica, molt bèstia: el penediment i la penitència les angoixes; però també el pecat, la vida. Lamor i lodi, la venjança, la violència i la crueltat, lemoció, la pietat i lheretgia proliferen en la cultura medieval com en cap altra; el dolor i el plaer són summament intensos.
Els grans pecadors i els grans místics són intercanviables: els mateixos escriptors fan els poemes religiosos més exaltats i els versos més obscens. És la seua època el que els estira violentament entre tots dos extrems. A les mateixes esglésies romàniques i gòtiques conviuen juxtaposades la mística sublim i la brofegada grollera, en capitells, gàrgoles i mènsules.
En parlar de ledat mitjana segurament ens ve al cap la idea dun temps tenebrós, violent, de pors, amb tots els aspectes de la vida dirigits i controlats per una religió tètrica i inquisitorial. Efectivament, la vivència del propi cos i de la sexualitat són marcades de prop pel pensament religiós, teològic: el sexe i la dona reben determinades concepcions que inunden la societat.
El contrast entre la moral sexual de lantiguitat pagana grecoromana i la del cristianisme no pot ser més gran: la primera valora el cos humà absolutament; la segona el rebutja no menys absolutament; lacte sexual, en si mateix, rep conceptualitzacions semblants; les relacions homosexuals són acceptades pels primers, dràsticament rebutjades pels segons. Però hi havia al pensament grec, ja des del segle V aC ns als estoics romans, una tendència al puritanisme sexualitat únicament reproductiva que després, combinada amb les creences jueves i gnòstiques, desembocaria en lantisexualisme cristià: el nou model desitjable per a tota la societat serà el del monacat.
El pensament cristià sobre el sexe no ha canviat gaire; només és legítim quan sencamina a la reproducció, sempre dins del matrimoni, per descomptat heterosexual, en lúnica manera postura lícita, i sense trencar cap prohibició. Tota transgressió i és ben fàcil transgredir ací és pecat, que comporta una culpa que sesborra amb el penediment, la confessió i la penitència. I si no, és una càrrega sobre lànima, el dia de la mort, davant el tribunal diví. La temptació, el desig, ns i tot els somnis eròtics són també pecaminosos, obra del dimoni.
No sols és lEsglésia qui reprimeix; malgrat que hi haja una àmplia tolerància de facto o la institucionalització de la prostitució, els poders públics el rei, la ciutat, el senyor fan una tasca repressiva. I la gent, òbviament. Sha dit que la societat medieval era perseguidora, sempre assotada per desgràcies, sempre cercant un boc emissari a qui culpar dels mals col·lectius. Són sancionades les conductes de promiscuïtat evident, adulteri públic, homosexualitat, avortament
o infanticidi. Brutalment castigades, però el mateix vigor de la repressió revel·la que no és sucient per acabar amb elles.
Tanmateix, més que falsa, aquesta descripció és incompleta: a ledat mitjana també hi ha llum i cultura, alegria i amor. Un amor que, malgrat uns quants segles desforços eclesiàstics, és ben lluny de deixar-se sotmetre als dictats dels teòlegs. La luxúria és el primer pecat medieval. Al llarg daquest llibre ens anirem sorprenent, si pensàvem que era una societat estreta o tancada. No és, ni de bon tros, tan cínica com altres èpoques posteriors des de Trento ns a la burgesia, en què es continua fornicant però es guarden les formes. Malgrat la vigilància religiosa, ledat mitjana sengresca amb molta facilitat; «tot o volen tastar, hoc mores e juhyes, bèsties, hòmens ab hòmens», diu indignat liracund sant Vicent Ferrer de la superba voracitat sexual dels seus contemporanis.1
Un deliri sexual desfermat, associat a una mentalitat de gaudiment intens de la vida, que és curta aleshores molt més que ara. Hi ha una consciència, augmentada per la predicació cristiana, del caràcter precari de lexistència, de la misèria humana, i si això provoca grans penediments i penitències, també un desig generalitzat dimmediat fruïment sensorial, corporal.