¶ 2 Com hem pogut comprovar, aquesta dualitat fisiogràfica i històrica es reflecteix fins i tot en la toponímia oficial que ha acabat incloent-hi la referència de les dues poblacions més importants Bunyol i Xiva, que es disputen una absurda capitalitat comarcal, que històricament han estat cap de sengles importants senyories i que, curiosament, romangueren reunides únicament sota el domini dels comtes dUrgell en les dècades centrals del segle XIV. Sobre la composició i estructura de la comarca i alguns problemes relacionats amb la seua denominació hom pot consultar lobra ja esmentada de Benito SANZ, Chiva-Hoya de Buñol, cit. Cal, tanmateix, assenyalar algunes aportacions més recents com ara els treballs del prof. Hermosilla Pla, de la Universitat de València, que ha dedicat una bona part de la seua tasca investigadora al nostre territori. Una monografia fonamental va ser dirigida per lesmentat professor fa poc més duna dècada. Veg. Jorge HERMOSILLA PLA (dir.), La Hoya de Buñol-Chiva, estudio de una comarca con futuro, València, Diputació de València, 1998. ¶ 3 Aquest subconjunt fou batejat com a «Piemont de Xiva» per Sanchis Guarner en apreciar una entitat singular en aquesta contrada de tradició vitivinícola que aplega els municipis de Xiva, Xest i Godelleta als quals safegiria Torís que generalment sadscriu a la Ribera Alta. ¶ 4 Fem servir el terme beneficiat en un sentit purament comptable menystenint ací lanàlisi dels efectes socioeconòmics i culturals del creixement urbanístic i demogràfic resultant de la descongestió de la metròpoli valenciana sobre la zona. Ara fa uns quants anys ens hi vam referir en un article «La mirada que atrapó el tiempo» publicat al llibre Mora Yuste, el pintor de Chiva, Óscar i Miguel Ángel MORA CORACHÁN (coords.), Chiva, Imp. Graphic-3, 2003, pp. 25-31.
¶ 5 Les febleses i la mobilitat dels patrimonis nobiliaris al País Valencià medieval han estat sovint destacades. Veg. Ferran GARCIA-OLIVER, Terra de feudals, València, Edicions Alfons el Magnànim-IVEI, 1991 i també Antoni FURIÓ i DIEGO, «Senyors i senyories al País Valencià al final de lEdat Mitjana», Revista dHistòria Medieval, 8 (1997), pp. 109-151. ¶ 6 Federico VERDET GÓMEZ, El condado de Buñol, Xiva, Rialla, 2001. Del mateix autor La Baronía de Chiva, Xiva, 2000. També ha publicat diversos articles sobre el senyoriu de Xest a la Revista de Estudios Comarcales, IEC-HBCH i és co-autor del llibre de Mar SÁNCHEZ VERDUCH et al., Cheste y su historia, València, Ayuntamiento de Cheste-Diputació de València, 2002. Recentment ha publicat també Historia de Macastre, Ayuntamiento de Macastre, (sense lloc), 2009.
¶ 7 De son pare rebé també la baronia de Mançanera en terres dAragó fregant la frontera valenciana a la qual corresponen alguns dels documents que incloem. ¶ 8 Aquesta Sança era filla de Gonçal Eximenis. Veg. El nostre treball «El linaje de Arenós y el señorío medieval de Cheste», Revista de Estudios Comarcales, 6 (2003), pp. 127-136. Veg. també el capítol corresponent al període medieval, del qual som responsables, al llibre abans esmentat de Cheste y su historia, cit. Sança dArenós fou una dama famosa en la cort valenciana de lèpoca i una de les persones destinatàries de la dedicatòria del proemi en lobra més coneguda de Francesc Eximenis. Veg. Fran-cesc EIXIMENIS, Lo llibre de les dones, edició crítica a cura de F. Naccarato, Barcelona, Curial, 1981. ¶ 9 Fem servir aquesta numeració romana entre parèntesis quan cal distingir personatges confusibles per lhomonímia com a indicador dordre cronològic. Hi va haver dos comtes dUrgell daquesta dinastia dits Jaume, com és ben conegut.
¶ 10 Manel PASTOR i MADALENA, «La Suiza Valenciana en la historiografia de la comarca», Revista de Estudios Comarcales, 8 (2006), pp. 7-10. ¶ 11 Manel PASTOR i MADALENA, Les senyories valencianes dels comtes dUrgell. Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar entre el 1238 i el 1327. Renda i jurisdicció, tesi doctoral inèdita, València, Universitat de València, 2015. Disponible en la xarxa: <http://roderic.uv.es/handle/10550/41762>. Tesi dirigida pels catedràtics Flocel Sabaté i Curull (UDL) i Enric Guinot Rodríguez (UV) que fou llegida el 16 de gener del 2015 i obtingué la qualificació dExcel·lent «cum laude».
¶ 12 Manel PASTOR i MADALENA, El Cartulari de Xestalgar. Memòria escrita dun senyoriu valencià, Barcelona, Fundació Noguera, 2004.
Regests
1.
1238, juny 18. Setge de València.
Jaume I fa donació de lalqueria de Xestalgar a Rodrigo Ortiz i als seus successors.
2.
1241, desembre 5. (Sense lloc.)
El bisbe de València, Ferrer de Pallarés, i el capítol de la Seu signen amb Berenguer dEntença un acord de repartiment del delme relatiu a Xiva i als seus termes.
3.
1260, octubre 6. València.
Acord sobre la venda del delme de Bunyol i Riba-roja signat entre el bisbe de València, Andreu dAlbalat, i el capítol de la Seu i el senyor dels llocs i termes respectius, Pere Ferrandis dÍxer. El bisbe i el capítol es reserven, però, el delme dels cristians quan nhi haja i el delme dels ramats excepte el terç per raó de la milícia. La donació es fa per una sola vida.
4.
1275, abril 15. Lleida.
Jaume i confirma la possessió de Torís a Teresa Gombau, filla de Gombau dEntença.
5.
1280, maig 11. València.
Pere el Gran constitueix Berenguer de Conques com a procurador especial per demanar al jutge Pere de Costa els documents refets que shavien perdut on constaven els drets del domini i la potestat reial relatius al castell, vila i terme de Xiva.
6.
1281, juny 15. València.
Pere el Gran ordena a lalfaquí i al batlle de València que prohibisquen lobtenció de sal a Xelva i Xiva i els seus termes i en altres llocs del regne.
7.
1284, desembre 27. Alcosser.
Carta de poblament de Xestalgar atorgada per Sança Roís de Varea, vídua dArtal de Huerto i senyora del lloc.
8.
1286, abril 8. València.
Martí Roís de Foces/Martín Ruiz de Foces, senyor de Xestalgar, i Jaspert de Botonac, bisbe de València, que juntament amb el capítol de la seu valenciana és senyor de Xulella, procedeixen a lamollonament de la frontera comuna.
9.
1289, març 2. Saragossa.
Alfons el Liberal ordena al justícia de València que impedisca que els homes de Xiva siguen empenyorats per haver-se oposat al rescat dun home del lloc capturat pels de Requena il·legalment.
10.
1289, octubre 20. Montsó.
Alfons el Liberal atorga protecció i guiatge als mercaders provinents del regne de Castella que vinguen al regne de València i al dAragó. Ordena també que siguen protegits quan tornen a Castella i que hauran de passar necessàriament per Bunyol i Xiva i podran tornar a les seues terres amb productes, tot pagant les corresponents lleudes i peatges, excepte els que estiguen prohibits.