Tot i amb això, la nostra recerca a lArxiu Reial shavia de completar amb altres documents dels períodes anterior i posterior ja que en el primer cas, els anys transcorreguts entre la compra de la senyoria de Bunyol i el casament dels infants, des de la fi del 1304 fins al mes de novembre del 1314, la intervenció directa del rei i també de la reina permetia intuir linterés que podia tenir el fet de regirar els documents reials daquell període. Malauradament les senyories dels Entença, Xiva i Xestalgar, no ens han llegat documentació pròpia o no lhem sabuda trobar. Amb prou feines hem pogut localitzar quatre petges mal comptades entre la documentació reial que contenen disposicions relatives al patrimoni baronial dels Entença que meresqueren ser ressenyades per la cancelleria dun monarca avesat a intervenir en el recorregut de les principals nissagues i patrimonis senyorials.
Els registres del rei Jaume II corresponents al període 1304-1314 els vam regirar pacientment i ens han aportat informacions dun gran interés. Molt rellevant ha estat lanàlisi dels dos registres conservats de la reina Blanca (els núm. 289 i núm. 290 del regnat de Jaume II), que va administrar la baronia de Bunyol des del 1306 fins a la seua mort en la tardor del 1310.
El volum de la documentació disponible augmentava de manera destacada i encara ens vam llançar a revisar un bon nombre dels registres corresponents als primers anys del regnat dAlfons, el nostre infant i comte dUrgell investit amb la corona catalanoaragonesa, ja que el nou comte que heretà les senyories de Bunyol, Xiva i Xestalgar, era, com dèiem, encara massa petit i el rei administrava el patrimoni de lhereu del comtat.
NORMES DE TRANSCRIPCIÓ
1. Lús de majúscules i minúscules sha regularitzat.
2. Hem fet servir majúscula en el cas del «Nos» majestàtic en texts llatins i la forma amb accent «nós» en textos en català i aragonés.
3. Hem reduït les consonants inicials dobles i mantingut les interiors de paraula.
4. Els interlineats, els hem restituïts al text tot fent constar en nota a peu la ubicació a loriginal.
5. Els passatges de difícil lectura deduïts pel context, els de lectura dubtosa o que manquen al text original per oblit del copista apareixen entre claudàtors [ ]. Els que no hem sabut restituir pel mal estat dels documents apareixen entre claudàtors amb punts suspensius: [...] on tres punts suspensius representen lespai estimat duna paraula o un fragment de paraula.
6. Hem indicat entre parèntesis els «(sic)» i les representacions gràfiques dels signes notarials, senyorials o reials amb la corresponent especificació (senyal reial o comtal/signe notarial/). Amb la indicació «(en blanc)» representem un espai preparat per a contenir un signum no realitzat.
7. Els passatges cancel·lats als documents sindiquen en nota a peu.
8. En els textos llatins sha regularitzat lús de la «u» i de la «v», a ligual que el de la «i» i la «j». En allò referent a «c» i «t» davant de «i», sha optat per emprar preferentment la «c». Fem constar, però, lexempció contemplada amb lonomàstica escrupolosament respectada sense adaptacions llevat lús de majúscules i la reunió de dos components onomàstics com ara «Castronovo» en lloc de «Castro Novo».
9. Hem tractat de resoldre la diversitat observada en les realitzacions escripturàries de les consonants dobles normalitzant-les dacord amb el tractament clàssic com ara: Comitimus/comittimus>committimus o comisis>commissis.
10. Les unitats monetàries shan catalanitzat en els documents en romanç: sous per solidos, lliures per libras. Sha actuat digual manera amb el numeral millia, substituït per mil.
11. Hem indicat el canvi de full únicament en els documents llargs afegint una barra vertical seguida entre claudàtors de la xifra de la numeració i la precisió si es tracta del recto o el verso així: ||12r
12. La iussio que sempre apareix anotada al final del text justificat a la dreta lhem transcrita al final del nostre text en un paràgraf independent.
13. Hem desfet les aglutinacions afegint un punt volat «·» en els texts llatins i també als texts en romanç llevat el cas que permeteren la substitució per lús de lapòstrof. Hem regularitzat a la normativa catalana actual el tractament dels pronoms enclítics fent ús del guionet i els apòstrofs en els textos en català.
ABREVIATURES
ACAArxiu de la Corona dAragó, BarcelonaACVArxiu de la Catedral de València, ValènciaBCBiblioteca de Catalunya, BarcelonaCPGEnric GUINOT RODRÍGUEZ, Cartes de poblament medievals valencianes, Generalitat Valenciana, 1991CRCancelleria Reialdoc.documentIEC-HBCHInstituto de Estudios Comarcales Hoya de Buñol-Chivams.manuscritn.númeroperg.pergamís.b.sous de Barcelonas.sous valenciansrrectovvueltoMAPES*
MAPA 1
Les baronies de Bunyol, Xiva i Xestalgar en la Corona dAragó
* Elaboració pròpia en col·laboració amb Beatriz Marín a partir del mapa publicat per Enric GUINOT en la seua obra Els límits del Regne. El procés de formació territorial del País Valencià medieval, València, Institució Alfons el Magnànim, 1995, p. 30.
MAPA 2
Composició de les baronies
MAPA 3
Referents geogràfics i districtes islàmics
MAPA 4
Localització dels llocs poblats
¶ 1 Com és ben conegut, la delimitació dels espais comarcals al País Valencià ha estat objecte de polèmiques en els territoris on sha assajat. Aquestes controvèrsies sovint es veuen esperonades en presència de fenòmens com la competència entre nuclis que puguen disputar-ne la capitalitat. La nostra comarca ha estat objecte de moltes propostes de delimitació i didentificació onomàstica que van ser recollides i analitzades per Benito SANZ en el seu llibre Chiva-Hoya de Buñol, València, Institució Alfons el MagnànimInstitut Valencià dEstudis i Investigació, 1984. El títol de la seua obra recollia per endavant la seua proposta particular anteposant el topònim de Chiva a la denominació més comunament estesa per referir aquest conjunt comarcal. A hores dara, la denominació adoptada com a oficial per la Mancomunitat intermunicipal, «Hoya de Buñol-Chiva», sembla definitiva i és utilitzada amb naturalitat en pràcticament totes les instàncies administratives, mediàtiques, socials i, fins i tot, guanya terreny en àmbits científics tot apar-cant la disputa de la capçalera comarcal ja que, de fet, podem afegir que tenim tres nuclis importants amb un potencial demogràfic semblant: Xiva, Bunyol i Xest. No va ajudar molt a resoldre aquesta controvèrsia lestranya proposta que va fer, segons sembla, Joan SOLER al Nomenclàtor Geogràfic del País Valencià, València, Promocions Editorials, 1970 segons recull també Benito Sanz (veg. ibidem, p. 19) i que fou difosa per lInstitut dEstudis Catalans i encara manté en escampar la denominació per al cas de Xiva la fórmula «Xiva de Bunyol» amb lexcusa de diferenciar-la de la Xiva de Morella. És evident que es tracta duna denominació inventada sense cap justificació documental ni suport històric que no pot arrelar i que caldria descartar definitivament.