I. LA IMPREMTA CATALANA AL TOMBANT DEL SEGLE XVII
A les acaballes del segle XVII la impremta catalana va viure una situació excepcional. Lany 1699 obria les portes el taller de Gabriel Bro, un jove immigrant dorigen occità que havia arribat a Catalunya durant la Guerra dels Nou Anys, formant part de lexèrcit francès. Amb això, la quantitat dimpremtes que hi havia a Barcelona arribava a la dotzena, una xifra mai vista fins aleshores. Segons una acta notarial de lagost del 1700, els tallers tipogràfics que aleshores funcionaven a la ciutat eren els de Rafael Figueró, Joan Jolis, Josep Llopis (regentat per la seva vídua), Anton Ferrer i Baltasar Ferrer (llibreters), Antoni Lacavalleria, Josep Moyà (també llibreter), Josep Texidó, Josep Cormellas (advocat), Martí Gelabert, Jaume Surià, Francesc Guasch i, finalment, la de Gabriel Bro.
La indústria editorial catalana va experimentar un creixement espectacular a partir del darrer terç del segle XVII, coincidint amb la fase de recuperació econòmica que Pierre Vilar (1964: 373) va definir com el «segon redreçament». És significatiu, en aquest sentit, que la impremta de Jacint Andreu, el primer taller tipogràfic fundat a Barcelona després de la Guerra dels Segadors, obrís les portes lany 1671. Tenint en compte que en aquell moment hi havia un total de sis impremtes, des daleshores i fins a final de segle, la ciutat va veure com la quantitat de tallers es doblava. Lany 1707, en el marc dun plet judicial, Jaume Sala, treballador duna de les impremtes de Barcelona, parlava del creixement que havia experimentat el sector i com això havia esperonat lexportació de llibres:
Per ocasió del crescut número de impressors y llibraters que y ha hagut desta part de vint y sinch anys () se ha imprès major número de llibres, obras y papers, no sols per establir-los per lo present Principat y ciutat, sinó també per altres regnes y províncias, que no se havia experimentat antes.
La situació del sector editorial barceloní contrasta amb la que es vivia a la resta del Principat, on la quantitat dimpremtes era molt més reduïda. En el cas de Girona, segons Enric Mirambell (1988: 36), durant la segona meitat del segle XVII hi hagué en funcionament un sol taller tipogràfic, el de Jeroni Palol, que el 1703 fou adquirit per Francesc Oliva. Aquell mateix any, Gabriel Bro es va traslladar a aquesta ciutat, de manera que a principi del segle XVIII a Girona hi havia dues impremtes. Una cosa semblant succeïa a Lleida, on, segons que apunten Romà Sol i Carme Torres (1996: 64) entre els anys 1658 i 1707 hi va treballar un sol impressor. A Tarragona, al llarg de la segona meitat del segle XVII també hi va haver només una impremta, que va funcionar del 1680 al 1684, i ja no sen va obrir cap altra fins a lany 1746 (Del Arco, 1916: 160). Pitjor ho va tenir la ciutat de Tortosa, on el 1657 va tancar lúnic taller tipogràfic que hi havia; no nhi hagué cap més fins al 1780 (Querol, 2006: 88). Per tot plegat, no és gens escabellat referir-se exclusivament a la impremta de Barcelona per parlar de la indústria editorial catalana.
El creixement que la impremta catalana va experimentar a partir del darrer terç del segle XVII es constata a través de lestudi de la producció. Segons el fons conservat, entre els anys 1653 i 1660 les cinc impremtes que aleshores hi havia a Barcelona van editar un total de 20 llibres, cosa que representava una mitjana de menys de tres a lany. Aquesta situació va millorar a partir del 1660 i, sobretot, va augmentar de forma significativa cap a final de la dècada del 1670, quan la producció de llibres va superar la barrera dels 20 títols anuals. Fins i tot, lany 1685 es va assolir la xifra de 26 llibres, una quantitat que es va repetir el 1700, coincidint amb el màxim històric dimpremtes en funcionament. Això significa que al llarg del darrer terç del segle XVII la quantitat anual de títols publicats es va incrementar en un 271%.1
A més dun increment en el nombre de títols, al llarg del segle XVII shi detecta també un creixement important dels tiratges. Jordi Rubió (1955, 89) va apuntar que la tirada més alta documentada abans del 1553 era de 700 exemplars. Cent anys després, en canvi, el més habitual era que els tiratges fossin de 1.250 exemplars, una xifra que es corresponia amb lanomenada «jornada de Barcelona». Es tractava duna norma consuetudinària importada de França, a través de la qual sestablia el nombre de fulls que un premsista era capaç de tirar en un sol dia, cosa que acabava determinant també la quantitat dexemplars duna edició.
Laugment del nombre dexemplars va anar, però, en detriment de la qualitat. Pere Bohigas (1933: 103) apunta que a partir del segle XVII els llibres van perdre elegància, fruit de la utilització duns marges i un interlineat més estrets, però, sobretot, com a resultat de lús dun paper de menys qualitat i duns tipus de lletra molt gastats. Això no vol dir, tanmateix, com afirma Bohigas, que aquell fos el segle de la decadència de la impremta, principalment si és te en compte el creixement que el sector va experimentar a partir del darrer terç. El resultat més evident de laugment de la producció fou labaratiment del preu dels llibres, cosa que, al cap i a la fi, va contribuir a laugment del consum. Loficial impressor Simó Vila assegurava en una declaració feta a la Reial Audiència el 1707 que al llarg dels anys precedents havia vist, «per la molta abundància de obras impressas, () donar-las molt més baratas del que les acostumavan donar».
Un dels factors que va contribuir a la popularització del llibre va ser ladopció de formats més petits, com el quart i loctau, que van permetre reduir les despeses de producció sobretot per lestalvi de paper que comportava i, per tant, va permetre rebaixar-ne el preu de venda. El segle XVII fou també lèpoca de la consolidació dels impresos de poca extensió com a fenomen popular, lanomenada «literatura de cordill», que es venia al carrer a preus molt assequibles. Això explica el perquè, segons el fons conservat, els llibres van representar el 17% de la producció editorial feta a Catalunya entre els anys 1653 i 1725, mentre que els opuscles i els plecs solts (obres de menys de 12 pàgines) es van repartir els restants 25 i 58%, respectivament.
La producció dobres de poca extensió fou un tret característic de la indústria tipogràfica en tots els regnes hispànics peninsulars. A Castella, per exemple, la manca de capital suficient per fer front a la inversió que requeria ledició de llibres va comportar que les impremtes subsistissin gràcies als plecs solts, que asseguraven uns ingressos gairebé immediats i minimitzaven el risc de pèrdues. Per aquesta raó, les impremtes castellanes van créixer en quantitat, però no en dimensió (Cruickshank, 1978: 815). A Catalunya es va viure una situació semblant. La major part dels dotze tallers que hi havia oberts a Barcelona lany 1700 eren petits, ja que només posseïen entre una i tres premses, mentre que en dos dels casos, les impremtes Lacavalleria i Cormellas, en tenien quatre. Lexcepció fou Rafael Figueró, que amb sis premses va bastir la impremta més important de la Catalunya moderna, equiparable als tallers de mida mitjana-alta que hi havia als grans centres de producció editorial europeus com, per exemple, París.
Això no obstant, la capital catalana no es podia comparar, ni de bon tros, amb els majors centres editors dEuropa. Un informe del 1666 mostrava que a París hi havia un total de 79 tallers oberts, que disposaven, entre tots, de 216 premses i donaven feina a 222 oficials i 69 aprenents (Martin, 1999: 678). A Barcelona, en canvi, al tombant del segle XVII, en el moment de més esplendor, hi havia aproximadament entre 25 i 30 premses repartides per tota la ciutat. Tenint en compte que un taller acostumava a necessitar dos premsistes i un o dos componedors per cada premsa, es pot determinar que pels volts del 1700 la indústria tipogràfica de Barcelona ocupava, pel cap baix, uns 75 impressors, entre caixistes i premsistes. A tall dexemple, lany 1701 el llibreter Joan Pau Martí, propietari de la impremta que havia estat de la família Cormellas, que tenia tres premses, assegurava que donava feina a 11 oficials impressors.