En aquest, com en altres àmbits, la desfeta del 1714 va suposar un retrocés amarg. La revifalla de la premsa barcelonina, a les acaballes de la divuitena centúria, es va fer sobre unes bases polítiques i empresarials noves però, molt probablement, sobre un teixit industrial que manifestava algunes importants línies de continuïtat.
El treball de Xevi Camprubí és, a més, una peça que es fa llegir. Lautor, llicenciat en Ciències de la Comunicació i doctor en Història, té lhabilitat, encara massa inhabitual en aquestes contrades, de combinar de manera aparentment natural rigor científic i amenitat. El lector té aquí, doncs, una bona ocasió per complir el vell ideal clàssic daprendre tot gaudint.
AGUSTÍ ALCOBERRO
1 Xevi Camprubí, Limpressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, Barcelona, Fundació Noguera, 2016.
2 Diario del sitio y defensa de Barcelona (1713-1714). Edició facsímil. Edició de Mireia Campabadal. Estudi introductori dAgustí Alcoberro i Xevi Camprubí, València, Edicions 3i4, 2009.
INTRODUCCIÓ
Loctubre de 1701, enmig duna gran expectació, el rei Felip V feia lentrada pública a la ciutat de Barcelona. La visita del nou monarca, que havia estat coronat a Madrid a principi daquell any, fou, en el context de lèpoca, un esdeveniment de primera magnitud. El darrer viatge dun rei a Catalunya havia tingut lloc el 1632, en temps de Felip IV, per bé que, en aquella ocasió, el monarca sen tornà sense presidir les Corts i aquestes no es conclogueren. Per aquesta raó, el viatge de Felip V, conjuntament amb laprovació, per primera vegada en més de cent anys, dunes noves constitucions, va ser considerat per les autoritats del país com una fita que calia pregonar als quatre vents. La Diputació del General i el Consell de Cent van publicar la narració dels actes que es van fer a Barcelona; unes relacions que contenien, entre altres coses, els sermons, les oracions i els villancets celebrats en diferents esglésies, però, sobretot, recollien una crònica detallada de la rebuda del rei, així com també del viatge que va fer a Figueres, on es va casar amb la reina Maria Lluïsa Gabriela de Savoia. De la relació pagada per la Generalitat, titulada Festivas demonstraciones y magestuosos obsequios con que el muy Ilustre y Fidelíssimo consistorio de los diputados y oydores del Principado de Cataluña celebró la dicha que llegó a lograr con el deseado arribo y feliz himeneo de sus católicos reyes D. Felipe IV de Aragón () y Doña Maria Luisa Gabriela de Saboya, Rafael Figueró en va imprimir 1.500 exemplars; mentre que de la del Consell de Cent, que portava per títol Devotos obsequiosos cultos y leales festivas aclamaciones con que celebró la Excelentíssima ciudad de Barcelona la gloriosa translación de Olaguer, su santo, y la regia venida de su cathólico monarca Felipe IV en Aragón () y su feliz consorcio con la Sereníssima Señora Doña Maria Luisa, princesa de Saboya, limpressor en va fer 2.500 còpies.
Limpacte informatiu i propagandístic que va suposar la posada en circulació de 4.000 exemplars daquelles dues cròniques en una ciutat que amb prou feines arribava als 40.000 habitants fou, per tant, considerable. Tot plegat mostra la importància que la impremta en tant que instrument de reproducció dinformació a gran escala havia adquirit a Catalunya a principi del segle XVIII. Poc després, en esclatar la Guerra de Successió, la premsa de Barcelona va dur a terme un seguiment continuat dels moviments de lexèrcit de Felip V sobretot durant la campanya dItàlia i posteriorment, a partir del 1705, dels progressos de les tropes de les potències que formaven la Gran Aliança de La Haia.
Aquest llibre es proposa mostrar que a la Catalunya dels segles XVII i XVIII hi havia una estructura informativa capaç de posar a labast de la gent notícies sobre fets ocorreguts en indrets darreu del continent europeu i de fer-ho, a més, amb una rapidesa relativa, tenint en compte els mitjans de lèpoca. Lobjectiu, per tant, és estudiar lorigen i la implantació de la premsa periòdica a Catalunya a partir de lanàlisi dels principals factors que la van fer possible, com eren, sobretot, lexistència dun sistema de correu a escala europea i duna indústria editorial perfectament desenvolupada.
El naixement de la premsa arreu dEuropa fou una conseqüència de la invenció de la impremta de tipus mòbils a mitjan segle XV i de laposta que van fer els impressors per incorporar les notícies que circulaven manuscrites des de molts anys abans a la producció editorial. A Barcelona, el fenomen de la premsa va agafar la velocitat de creuer a partir del darrer quart del segle XVII, coincidint amb una fase de recuperació econòmica que fou aprofitada per una generació dimpressors, nascuda o madurada al llarg dels anys posteriors a la Guerra dels Segadors (1640-1652), que va veure en la premsa una possibilitat de diversificar el negoci.
Lobra, en qualsevol cas, no se centra únicament en el període de la Guerra de Successió (1701-1714), ja que per entendre el paper que la premsa va tenir al llarg daquest conicte cal retrocedir vint o trenta anys enrere, quan la difusió de notícies de forma periòdica es va consolidar a Catalunya. La importància que aquest fenomen va adquirir a principi del segle XVIII va ser el resultat de lexperiència acumulada pels impressors de Barcelona al llarg de conictes precedents, sobretot durant la Gran Guerra Turca (1683-1699) i la Guerra dels Nou Anys (1688-1697).
La recerca sha dirigit cap a tres àmbits: el dels productors, el del producte i el de la seva difusió. Així, en primer lloc, la investigació se centra en lestudi de les impremtes i dels impressors, com a responsables de la publicació de fulls de notícies, fent-ho, a més, des duna aproximació pluridisciplinar, és a dir, tenint en compte els factors econòmics que van condicionar el desenvolupament de la indústria editorial, però també el context social i polític del moment. En segon lloc, sha dut a terme lanàlisi del conjunt dels fulls de notícies impresos a Barcelona que shan conservat en arxius catalans daccés públic, els quals figuren, llevat dalgunes excepcions, en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CUCC). Fruit daquesta tasca han estat identificats un total de 1.493 fulls de notícies entre gasetes, relacions i pamets dopinió, publicats a Catalunya entre 1653 i 1724. A més de lanàlisi quantitativa, aquest fons ha permès estudiar el contingut de la premsa catalana del període.
El llibre que el lector té entre les mans és un treball de síntesi fruit de la tesi doctoral titulada Limpressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps, que ha tingut com a objectiu lestudi de la premsa i de la impremta del període comprès entre la fi de la Guerra dels Segadors i la dècada posterior al final de la Guerra de Successió. Per facilitar la lectura, he prescindit de les notes al peu i de les referències específiques a la documentació darxiu, que hom trobarà, si ho desitja, en la tesi doctoral. Pel que fa als emprèstits manllevats daltres autors, les obres citades han estat degudament senyalitzades entre parèntesi i referenciades al final en lapartat corresponent a la bibliografia.1